Escoltar

Espai públic, comunicació i democràcia a l'antiga Grècia

La tesi doctoral de Llorenç Gost estudia el tractament que els principals autors de la Grècia antiga varen fer sobre els espais públics i la seva funció com a espais oberts a la comunicació 

Els espais públics s’han erigit en l’actualitat en tribunes per a l’expansió de la comunicació i l’opinió pública, sobretot a partir de l’any 2011, en què diferents moviments ciutadans es manifestaren als espais públics més rellevants del món reclamant una democràcia més oberta i participativa. Aquella consciència social va trobar el millor altaveu possible a través dels espais públics i les places que, amb el suport de les noves vies de comunicació global, permeteren als ciutadans fer públiques les seves reivindicacions polítiques. D’aquesta forma, les modernes àgores varen esdevenir –o més ben dit, varen recuperar, com es defensa a la tesi– el seu paper original com a indrets impulsors de la pròspera comunicació social i política, una funció que ja durant l’antiga Grècia havien desenvolupat els espais públics d’aquell temps.

La tesi doctoral de Llorenç Gost Caldés, defensada a la Universitat de les Illes Balears, mostra que la comunicació pública i el seu domini no són res nou que hagi sorgit ara amb el gran desenvolupament de la comunicació de masses. Tot el contrari, la comunicació actual és hereva de tota una tradició literària i retòrica que ve de molt antic, com s’exposa exhaustivament a través de la present investigació. La tesi l’ha dirigida el doctor Francesc Casadesús, del Departament de Filosofia i Treball Social.

La tesi aporta una perspectiva original i innovadora pel fet d’enfocar el tractament que els principals autors d’aquella època varen fer dels espais públics i la seva funció com a espais oberts a la comunicació. A partir d’aquí pren una rellevància essencial l’àgora, com el vertader centre neuràlgic de la polis, l’espai comú on l’home interactuava amb els altres i fonamentava la vida pública d’aquell temps. Espais com l’àgora, els gimnasos, les escoles i els teatres varen ser testimonis físics de l’oratòria de les grans figures del pensament grec, que traslladaren des d’aquells espais les seves idees al conjunt de la població. Allà, el domini del discurs i la comunicació era una necessitat per poder participar en l’activitat política i social grega. No estranya, doncs, que historiadors, filòsofs i rètors de la Grècia clàssica posassin la seva atenció en la forma més adequada de comunicar-se des d’aquells espais comuns, convertits en tribuna per a la filosofia i les reivindicacions polítiques.

Al mateix temps, aquest auge de la comunicació pública i la idoneïtat d’aquests espais per divulgar la força de la paraula lliure es potencien gràcies al desenvolupament del sistema democràtic, un context que permetia participar als ciutadans en igualtat de condicions en els assumptes de la polis. Emperò, a pesar que aquest context obert i participatiu era terreny adobat per a l’expansió de la democràcia, Plató hi detectarà aspectes crítics i vulnerables. El filòsof atenenc fou ben conscient de la manera com els espais públics representaven una immillorable situació perquè els rètors més hàbils en el maneig del discurs públic poguessin influir en l’Assemblea en favor dels seus propis interessos. Per aquesta raó la tesi culmina amb l’anàlisi de la crítica que féu Plató de la democràcia vista des de la importància de la comunicació pública en el govern de la polis. El filòsof qüestiona els elements propis del sistema democràtic contextualitzant-ho en la retòrica, el discurs i la societat d’aquell temps, oberta i plural, però fàcilment manipulable pels rètors més destres. Sotmetre tots aquests elements a la perspectiva de la democràcia ha suposat tancar adequadament el desenvolupament d’aquesta investigació: no podem entendre el desenvolupament polític ni comunicatiu de l’ésser humà sense la relació que té amb l’espai públic de la polis. Qualsevol intent de limitar l’accés dels ciutadans als espais comuns de la ciutat és un retrocés i comportarà la pèrdua de la seva funció més valuosa.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Espai públic, comunicació i democràcia a l'Antiga Grècia
  • Autor: Llorenç Gost Caldés
  • Programa de doctorat: Crisi de la Modernitat: Transformació de la Filosofia i la Societat
  • Departament: Filosofia i Treball Social
  • Director:  Francesc Casadesús Bordoy 

Data de publicació: 11/05/2016