Escoltar

Els problemes marins que més preocupen els europeus són la contaminació i la sobrepesca

L’estudi internacional amb participació de l’IMEDEA (CSIC-UIB) s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences 

La contaminació de l’oceà, la sobrepesca i l’acidificació de les aigües són els problemes que més preocupen els europeus quant a les amenaces a les quals s’enfronten els oceans. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat un estudi internacional en què ha participat el doctor Carlos Duarte, investigador de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i que s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.

En l’enquesta hi han participat més de 10.100 habitants de diferents regions i ambients socioeconòmics repartits en deu Estats de la Unió Europea: Espanya, Estònia, Alemanya, Itàlia, Noruega, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit, França i República Txeca.

«El nostre objectiu és entendre quina és la percepció social de l’impacte que les accions humanes produeixen en els oceans. Conèixer les preocupacions i les prioritats dels europeus és important, perquè ens ajuda a veure com es relacionen amb els ecosistemes marins, d’on obtenen informació, com enfoquen aquests problemes i quines idees, reals o equivocades, hi ha entre la població com a resultat d’una mala comunicació. Els resultats d’aquest treball ens poden ajudar, entre altres coses, a millorar la comunicació a la societat sobre l’estat de l’oceà i a elaborar polítiques mediambientals més coincidents amb les preocupacions de la societat», explica Carlos Duarte, de l’IMEDEA (CSIC-UIB).

Segons l’enquesta, els mitjans de comunicació en els quals més confien els europeus per informar-se sobre els problemes dels oceans són la televisió (un 82 per cent) i Internet (un 61 per cent). Per altra banda, les fonts més respectades entre la població són les publicacions científiques i els investigadors que treballen en universitats i centres de recerca.

«Crida l’atenció que les fonts governamentals i el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) despertin menys confiança que els investigadors de les universitats, malgrat que la majoria dels integrants de l’IPCC són precisament aquest tipus d’investigadors. Això demostra que es fa una mala interpretació de les estructures internacionals sobre el medi ambient i que seria necessari augmentar la transparència de la comunicació de la ciència», afegeix Duarte.

Els resultats indiquen, també, que els europeus creuen que estan moderadament informats, si bé no de la mateixa manera de tots els impactes mediambientals. Els enquestats varen assegurar que estan principalment informats quant a contaminació, desgel dels casquets polars, sobrepesca, augment del nivell de la mar, inundacions costaneres i desastres naturals atmosfèrics, en aquest ordre. Emperò,  quan es contrasta el seu nivell d’informació amb dades objectives, es constata que tendeixen a magnificar la severitat i la immediatesa dels impactes. Els temes sobre els quals creuen que estan menys informats són l’acidificació dels oceans, la proliferació d’espècies invasores i els afloraments de grumers.

«En general, aquestes respostes coincideixen amb les principals preocupacions i prioritats reflectides en altres parts de l’enquesta. Això significa que el nivell d’informació sobre un tema condiciona fortament la seva consideració com a problema o prioritat ambiental», comenta l’investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB).  

Finalment, el 57 per cent dels enquestats creu que les accions individuals no serveixen per solucionar els problemes de l’oceà i que l’impacte de l’acció humana ja s’ha produït o es notarà en un curt espai de temps. És per això que els investigadors reiteren la necessitat de millorar la comunicació i fer veure que el comportament de cada individu i la seva forma de vida influeix en la salut dels oceans. «És necessari incentivar els ciutadans perquè prenguin més responsabilitats amb els oceans i que entenguin que molts dels impactes que debaten els científics encara no s’han produït i encara es poden evitar», conclou Carlos Duarte.

Referència bibliogràfica:

Stefan Gelcicha, Paul Buckley, John K. Pinnegar, Jason Chilvers, Irene Lorenzoni, Geraldine Terry, Matias Guerrero, Juan Carlos Castilla, Abel Valdebenito, and Carlos M. Duarte. «Public awareness concerns and priorities about anthropogenic impacts on marine environaments». PNAS. DOI:10.1073/pnas.1417344111

Font: CSIC 

Documents relacionats

Data de publicació: 10/10/2014