Els investigadors de l'IMEDEA (CSIC-UIB) descobreixen que la "Posidonia oceanica" és l'espècie més longeva de la biosfera

Els investigadors han localitzat a Formentera un clon de Posidonia oceanica de 100.000 anys

Un equip d'investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha trobat a l'illa de Formentera un clon de Posidonia oceanica, una espècie marina amenaçada i endèmica de la Mediterrània, de 100.000 anys d'edat. Els resultats, que s'han publicat al darrer número de la revista PLoS ONE, converteixen aquesta espècie en la més longeva de la biosfera.

La clau d'aquesta edat està en el creixement clonal, un procés que la posidònia comparteix amb altres plantes marines. Està basat en la divisió constant de les zones on es produeixen noves cèl·lules, anomenades meristemes, i el creixement extremadament lent de les seves tiges, denominades rizomes. Els científics han descobert que els rizomes creixen un centímetre cada any i ocupen lentament l'espai fins estendre's diversos quilòmetres produint milions de plantes a partir d'un mateix clon.

L'investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Carlos Duarte, coautor del treball, explica que aquests rizomes són molt resistents a la degradació i mantenen les connexions amb el mateix clon durant milers d'anys. L'investigador afegeix que el procés és lent perquè les tiges tenen un centímetre de diàmetre i les fulles poden assolir fins a un metre de longitud. A més, el seu genoma és molt resistent a les mutacions.

Separades fins a 10 quilòmetres

Els investigadors han pres mostres en una cinquantena de praderies de posidònia de la mar Mediterrània, des de Xifre fins a Almeria. Després de seqüenciar les plantes observaren que molts clons o genotips estaven en praderies separades a una distància de 10 quilòmetres.

Els resultats suggereixen que l'espècie es caracteritza perquè els seus genotips es poden adaptar a la variació local dels recursos ajustant el seu mode de creixement. En regions pobres en nutrients, com la mar Mediterrània, el creixement serà més lent, les arrels assoliran una major longitud i les fulles seran més llargues i primers per augmentar l'eficiència, apunta Duarte.

Els autors de l'estudi han emprat un model per simular el creixement clonal i comprovar si era possible que, malgrat les mutacions, trobassin el mateix clon. Segons Duarte, el model va verificar que els mostreigs eren compatibles amb el creixement clonal de posidònia perquè reproduïa el mateix patró de dominància clonal.

El treball aporta evidències que l'edat dels organismes clonals, responsables de més de la meitat de la producció primària de la biosfera, “s'ha subestimat de forma sistemàtica en la literatura” i insta a seguir investigant en la prolongació de la vida associada a la clonalitat i en les seves possibles implicacions ecològiques i evolutives.

Font: SINC/CSIC

Referència
bibliogràfica
Sophie Arnaud-Haond, Carlos M. Duarte, Elena Díaz-Almela, Núria Marbà, Tomás Sintes, Ester A. Serrão. “Implication of extreme life span in clonal organisms: millenary clones in meadows of the threatened seagrass Posidonia oceanic”. PLoS ONE. DOI: 0030454.

Documents relacionats

Data de publicació: Fri Feb 03 11:40:00 CET 2012

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies