Escoltar

El lingüista Joan Miralles i l'Escola de Turisme d'Eivissa reben el premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma

Dilluns, dia 29 de febrer, se celebra l’acte institucional commemoratiu del Dia de les Illes Balears, en el transcurs del qual es farà el lliurament dels premis Ramon Llull i de la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 2016, que tindrà lloc al Teatre Principal de Palma, a les 19.30 hores. Per part de la UIB, rebran el premi Ramon Llull l’Escola de Turisme d’Eivissa i el professor Joan Miralles Monserrat.

El premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears és un guardó que té per objecte honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones físiques o jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

El doctor Joan Miralles Monserrat, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, rebrà el premi Ramon Llull de l’àmbit lingüístic.

Nascut a Montuïri l’any 1945, es llicencià en Filologia Romànica -subsecció Hispànica- a la Universitat Central de Barcelona el juny de 1968. El 27 de febrer de 1969 presentà la seva tesi de llicenciatura, Contribución al estudio de la onomástica mallorquina, sobre els malnoms del seu poble.

L’any 1983 prengué possessió de la càtedra de Llengua Catalana de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en la qual va desenvolupar el seu professorat i, també, diverses funcions directives en l’àmbit lingüístic, especialment en els departaments de Llengua Catalana: ha estat president del Consell d’Estudis de Filologia i, des de l’any 2000, president de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la UIB.

Ha desenvolupat múltiples línies de recerca relacionades amb la lingüística, la història local, la cultura popular, la cuina tradicional de les Illes Balears, el descobriment i l’emigració. També ha participat en diverses estades en centres estrangers de recerca, especialment a l’Argentina i a Cuba, i ha estat creador i director de diversos grups de recerca en els àmbits de l’arxivística municipal de Montuïri, la història oral, l’emigració, el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears i l’Aplec de toponímia de Formentera, entre d’altres. Ha estat guanyador de diversos premis per la seva labor i participant en múltiples congressos, seminaris i jornades.

També ha publicat un gran nombre de llibres, articles i monografies i ha participat en nombrosos seminaris, taules rodones, conferències i parlaments públics. Ha estat col·laborador en obres col·lectives i promotor cultural.

Des de principi dels anys vuitanta ha emès dictàmens sobre assessorament lingüístic en l’àmbit de la UIB, fins a la creació de la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és el president.

Cal destacar la seva aportació cabdal en la recerca de fonts orals en la Mallorca contemporània i els enregistraments que ha fet i cedit, des dels anys seixanta, a l’Arxiu del So i la Imatge de Mallorca, agrupats sota el títol d’Arxiu d’Història Oral, que constitueixen una autèntica joia de la memòria col·lectiva de l’illa.

La seva funció docent en Filologia Catalana a la UIB s’ha centrat en la història social de la llengua catalana i la gramàtica històrica, i ha participat en projectes de l’envergadura de l’Atles Lingüístic del Domini Català i del Diccionari de la Llengua Catalana.

Tampoc no ha deixat d’endinsar-se en la història i la cultura del seu poble, Montuïri, en temes com ara la dansa dels cossiers, els noms dels carrers de la vila, els malnoms, els llibres de cort de l’edat mitjana, les fonts orals, etc.

Per altra banda l’Escola de Turisme d’Eivissa, escola adscrita a la UIB, també rebrà el premi Ramon Llull.

L’Escola de Turisme d’Eivissa constitueix una de les iniciatives més importants que varen sorgir en el camp de l’economia i la cultura pitiüses.

Va ser fundada l’any 1965, com a centre privat reconegut, per Enric Ramon Fajarnés i el seu germà Ernest, i quan es varen regularitzar els ensenyaments i les titulacions per exercir càrrecs de responsabilitat a l’empresa turística, decidiren ampliar la docència cap a la preparació dels tècnics de turisme, per tal d’oferir als eivissencs la possibilitat d’accedir a la direcció d’empreses turístiques. D’aquesta manera, es trobà la fórmula, mitjançant cursos intensius, per tal de permetre que les persones que complien els requisits legals fossin habilitades per a la direcció d’empreses. Es facilitava, així, l’accés dels pitiüsos a aquestes titulacions i habilitacions, sense haver-se de desplaçar a Mallorca o a un altre indret.

Quan s’exigiren a les escoles de turisme una sèrie d’instal·lacions que no varen poder afrontar econòmicament, s’arribà a un acord amb l’Institut General Lul·lià, que va assumir la titularitat de l’Escola, i es varen mantenir en la direcció els germans Fajarnés, que deixaren d’impartir classes a la seva acadèmia privada i contractaren les instal·lacions a altres centres.

El curs 1981-82 l’Escola es va ubicar a l’Institut Isidor Macabich, on va romandre fins que el Consell Insular d’Eivissa va construir l’edifici polivalent de Cas Serres, quan el Consell Insular va assumir la titularitat de l’Escola, amb la qual cosa n’aconseguí la supervivència econòmica i la continuïtat, amb la posterior adscripció a la Universitat de les Illes Balears.

Actualment, l’Escola continua prestant un gran servei a la societat eivissenca, per a la qual el sector turístic és cabdal, i al seu desenvolupament econòmic. Ofereix la preparació més adequada als professionals d’aquesta indústria i és un referent important de la formació tècnica en matèria turística a les Illes Balears i en l’àmbit internacional. 

Data de publicació: 29/02/2016