Escoltar

El doctor Miquel Roca Bennàssar, nomenat acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana

L'acte d'ingrés del catedràtic de Psiquiatria i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears ha tingut lloc a València el 30 de gener 

El doctor Miquel Roca Bennàssar, catedràtic de Psiquiatria i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears, ha estat nomenat acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana.

L'acte d'ingrés ha tingut lloc el 30 de gener de 2020, a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana, a València. El doctor Roca ha pronunciat el discurs d'ingrés, titulat Hacia una anatomía de la melancolía y el suicidio. L'ha presentat la professora Carmen Leal Cercós en nom de l'Acadèmia. El nomenament va ser aprovat per unanimitat per la Junta de Govern de l'Acadèmia el 23 de juliol de 2019.

El professor Roca és catedràtic de Psiquiatria de la Universitat de les Illes Balears i degà de la seva Facultat de Medicina. Coordina l'Àrea de Neurociència de l'Institut Universitari en Ciències de la Salut (IUNICS-IDISBA) i és l'investigador principal del grup de recerca en Trastorns Mentals d'Alta Prevalença en Atenció Primària (TRAMAP), referent en el camp dels trastorns depressius i d'ansietat, formant part de la Xarxa d'Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (RediAPP-Retics / Institut Carlos III). Fins el 2018 va coordinar la Unitat de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l’IUNICS a l'Hospital Joan March.

Ha participat, com a investigador principal o col·laborador, en 23 projectes europeus, nacionals i autonòmics. És investigador de referència del Programa d'Excel·lència Investigadora de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica. Ha participat en consensos o guies clíniques que serveixen de base per a protocols assistencials de diferents comunitats autònomes. Va ser el coordinador i redactor del primer Pla de Salut Mental de les Illes Balears.

El doctor Roca té una àmplia experiència en gestió acadèmica i de societats científiques com a Vicerector de Relacions Institucionals i Alumnat de la UIB, director de l'Escola Universitària d'Infermeria, director de màsters universitaris i cursos d'especialista universitari. Ha estat president i patró secretari de la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental, president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears a les Illes Balears, de l'Acadèmia Mèdica Balear; secretari de la Societat Espanyola de Psiquiatria, vocal de les juntes directives de la Societat Espanyola de Psiquiatria i de la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica, i membre de la Junta Directiva o Board de la World Psychiatric Association (Southern Europe Zonal Representative, 2008-14). Durant quatre anys va ser representant de la Societat Espanyola de Psiquiatria en la Union Europeene de Médecin Spécialistes (UEMS). Forma part del Global Consortium for Prevention of Depression, una organització que reuneix els principals experts mundials en la prevenció d'aquesta malaltia i les recomanacions de la qual són recollides per polítiques sanitàries públiques de diferents països.

Ha publicat, com a autor o editor, deu llibres de psicopatologia i psicofarmacologia, i més de 180 articles en revistes internacionals d'alt impacte en el marc de les seves línies de recerca: trastorns afectius, trastorns d'ansietat, cognició, conducta suïcida, comorbilitat entre patologies psiquiàtriques i no psiquiàtriques, cronicitat i adherència terapèutica.

El grup de recerca TRAMAP estudia les estratègies de prevenció de la depressió en un projecte multicèntric europeu, a través d'un assaig clínic amb més de mil participants de quatre països. Ha fet els estudis epidemiològics més rellevants sobre els trastorns mentals d'alta prevalença a Espanya, en què ha comparat demandes assistencials en èpoques de crisi econòmica, ha establert les característiques clíniques i de comorbilitat de les depressions melancòliques i recurrents, i les alteracions cognitives com a símptomes nuclears del quadre afectiu. Ha estudiat la prevalença de la ideació i la conducta suïcida en poblacions joves, i la relació entre malaltia mental i conducta suïcida en grups específics de risc, entre altres múltiples aportacions. Diferents projectes del grup donen suport a l'aplicació de psicoteràpies en línia en pacients depressius d'atenció primària i l'efectivitat i eficàcia de modificacions en l'estil de vida com a tractament coadjuvant en les malalties mentals. Actualment, estudia també l'impacte de les alteracions cognitives en depressió com a predictores de risc suïcida. 

Data de publicació: 30/01/2020