Escoltar

El canvi climàtic posa en alerta la viticultura mediterrània

Un estudi del grup de Meteorologia de la Universitat de les Illes Balears assenyala que els cultius de vinya al sud d’Europa i la Mediterrània es veuran greument afectats les pròximes dècades per la manca d'aigua i l'augment de la temperatura 

La producció de vi és una de les activitats agrícoles més importants de l'Europa meridional, inclosa l'àrea mediterrània, però això podria variar substancialment com a conseqüència del canvi climàtic, si no es comencen a aplicar mesures que n’amorteixin l'impacte, segons un estudi fet per investigadors del grup de recerca en Meteorologia de la Universitat de les Illes Balears.

L'estudi, que s'ha publicat recentment a la revista científica Regional Environmental Change, conclou que l'increment de la temperatura i la disminució de les precipitacions a l'Europa meridional i a l'àrea mediterrània podrien modificar negativament les pròximes dècades les condicions que ara afavoreixen el creixement de la vinya. Així, l'impacte del canvi climàtic podria condicionar la viabilitat de la viticultura tal com la coneixem en les regions vitivinícoles europees, entre les quals s'inclouen la península Ibèrica i les illes Balears.

Els investigadors de la UIB han avaluat l'impacte que el canvi climàtic podria tenir sobre diverses variables i índexs bioclimàtics d'interès per al cultiu de la vinya i la indústria vinícola. El treball s'ha fet a partir de la comparació entre les dades reals del període 1981-2005 i les projeccions climàtiques per al període 2021-2100 en un escenari d'absència de polítiques de mitigació de l'emissió de gasos d'efecte d’hivernacle.

Increment de la temperatura

Centrant-se de manera específica en el període 2046-2070, l'estudi preveu un increment generalitzat de la temperatura màxima estival a mitjan segle XXI, especialment a la regió de l'Europa meridional i mediterrània (entre 2,7 i 4,3 graus respecte del període 1981-2005). Això farà que a moltes de les zones productores de França, Espanya, Itàlia i Portugal, la temperatura acabi essent superior a l’òptima per al cultiu de la vinya (25 graus). A més, durant l'època de creixement de la vinya (d'abril a octubre) assolirà els nivells més elevats de creixement a la Grècia meridional (+3 graus), a l'àrea central d'Espanya (+3,6 graus) i als països de l'Orient Mitjà (+4,2 graus).

L'estudi també preveu que l'augment de la temperatura comportarà una nova classificació de les regions europeus segons l'índex de Winkler, que mesura l'acumulació de calor i permet classificar cada regió en una escala de l'1 al 5 d'acord amb la idoneïtat per cultivar-hi vinya i la qualitat del vi que s'hi podria produir. De la mateixa manera, també es preveuen canvis importants en la classificació de les varietats potencials de raïm per a cada regió, d'acord amb l'índex de Huglin.

L'increment general projectat per a les temperatures màximes afectarà negativament el cicle de creixement de les vinyes europees, especialment a l'estiu, que és quan s'esdevé el desenvolupament del fruit. A tall d'exemple, a la regió de l'Europa meridional i mediterrània, els cultius estaran exposats durant períodes més llargs a temperatures que excediran el llindar de maduració correcte. En conseqüència, la qualitat del raïm empitjorarà, tindrà menys aromes i perdrà de pigment. També s'espera que minvi la producció en aquestes regions a conseqüència de les condicions severes d'estrès tèrmic.

Un exemple en són les regions central i nord-oriental de la península Ibèrica, on varietats com l’ull de llebre i la garnatxa estaran exposades a condicions tèrmiques durant el període de creixement que excediran les òptimes (17,5 i 18 graus, respectivament). En canvi, altres regions europees que actualment tenen temperatures més fredes durant l'època de creixement (com ara Alemanya, el nord de França o la república Txeca) assoliran les condicions tèrmiques òptimes per al creixement d'aquestes varietats a mitjan segle XXI.

Descens de precipitacions

Pel que fa a la precipitació, els investigadors preveuen que la mitjana anual disminueixi de manera significativa al sud d’Europa i a la Mediterrània (-24 per cent), mentre que s'incrementaria al centre i al nord d’Europa (més d’un 4 per cent ). Les vinyes mediterrànies toleren certs nivells de sequera gràcies als sistemes arrelats profunds. No obstant això, una disminució substancial de la precipitació durant la temporada de maduració pot causar una reducció important de la disponibilitat d'aigua durant els períodes de creixement i maduració. Els investigadors apunten que, per a les regions vinícoles actuals d'Espanya, Portugal i del sud d'Itàlia, la important disminució de les precipitacions a la primavera (-40%) seria un factor limitador del creixement de les vinyes.

Les necessitats d'aigua de la vinya també es podrien incrementar a conseqüència de més evapotranspiració. De fet, els investigadors esperen que s'incrementi a tot Europa (330-410 mm), la qual cosa afectaria principalment al nord d’Espanya, Portugal i nord d'Itàlia.

En el cas del balanç hídric, l'estudi preveu que es redueixi al sud, però que, en canvi, augmenti al centre i al nord del continent europeu. D'una banda, l'augment combinat de l’evapotranspiració i la disminució de la precipitació anual implicaria reduccions significatives en la collita (-300 mm) a Espanya, Portugal, al sud d'Itàlia, a la costa dels Balcans i al sud de França. En canvi, al nord d'Europa, l’increment de la precipitació pal·liarà els efectes de les pèrdues causades per l’evapotranspiració, la qual cosa donarà lloc a un balanç hídric encara més positiu en aquesta àrea del continent.

Canvis en les zones productores

Per tot plegat, els autors de l'estudi apunten que si no s'implanten mesures efectives per reduir les causes del canvi climàtic, la idoneïtat de determinades regions per a la viticultura es veuria afectada a causa d'aquests canvis en la temperatura i la disponibilitat d'aigua. Així, regions de reconegut prestigi com La Rioja, a Espanya, o el Piamont, a Itàlia, esdevindrien menys favorables per a una producció elevada i la qualitat del vi també minvaria. En canvi, aquests canvis en el clima crearien noves àrees favorables al cultiu de vinya en alguns països de l'Europa central, com ara Alemanya, Bèlgica, Polònia o el sud d'Anglaterra.

En aquest context, es farà necessari que els viticultors de les regions afectades per aquests impacte del canvi climàtic introdueixin estratègies i pràctiques de gestió dels cultius noves per mantenir els nivells de qualitat i quantitat de la producció actuals. Els investigadors assenyalen també algunes de les pràctiques vitícoles que probablement veurem els pròxims anys: l'enreixat/podat, les xarxes d'ombreig, els canvis en el tipus de sòl, la modificació genètica, la selecció de llocs (vessants nord/sud) i la mitigació de l'estrès hídric mitjançant el reg de cultius, i un ús eficient de l’aigua són alguns dels factors que podrien permetre una millor adaptació als impactes derivats del canvi climàtic.

Referència bibliogràfica

M. F. Cardell, A. Amengual i R. Romero. «Future effects of climate change on the suitability of wine grape production across Europe», Regional Environmental Change (2019). https://doi.org/10.1007/s10113-019-01502-x 

Documents relacionats

Data de publicació: 04/07/2019