Escoltar

El DNI dels peixos s'estudia a Mallorca

L’IMEDEA (CSIC-UIB) i el Consell Internacional per a l’Exploració de la Mar (ICES) reuneixen més de 300 científics internacionals a Peguera del 20 al 24 d’octubre 

El desenvolupament d’un peix i les condicions en les quals s’ha produït aquest desenvolupament deixen la seva petjada en una petita estructura localitzada a l’oïda interna del peix, l’otòlit, i el converteixen en quelcom semblant a una petjada digital o al DNI dels humans. No hi ha un otòlit igual que un altre. Emperò, com els anells concèntrics dels troncs dels arbres, les diferents precipitacions de carbonat càlcic al voltant d’un nucli inicial que conformen l’otòlit, ens informen de molts més aspectes que una simple petjada digital: a més de l’edat de l’individu, podem saber en quines circumstàncies s’ha desenvolupat, quines varen ser les condicions ambientals, si va patir algun dèficit nutritiu al llarg de la seva vida o si es va enfrontar a algun element contaminant.

«Llegir un otòlit és en part una ciència però també un art, i això comporta una enorme variabilitat en les lectures, un gran component personal i subjectiu i, per tant, un marge d’error difícilment acceptable», precisa la doctora Beatriz Morales-Nin, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i organitzadora del 5è Simposi Internacional d’Otòlits (IOS 2014). «D’aquesta manera, el fòrum internacional que hem organitzat aquesta setmana a Calvià serà el centre de l’intercanvi d’informació sobre les novetats en aquest camp, noves tècniques d’anàlisi, tractament estadístic i, de fet, les noves àrees d’aplicació del coneixement generat a través de l’estudi dels otòlits», assegura Morales. «El nostre objectiu és explorar l’ús d’aquests ossos com a eina per donar suport a la gestió i definir indicadors del medi ambient, la comunitat, la població i els nivells individuals», afegeix la investigadora.

El simposi l’han inaugurat el comitè científic i les autoritats institucionals, representades pel doctor Jaume Carot, vicerector d’Investigació i Postgrau de la UIB; la senyora Cristina de León, tinent de batlle de Serveis Generals i Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Calvià; la senyora Eugènia Frau, tinent de batlle d’Urbanisme, Planejament, Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Calvià; i el senyor Cristian Alfaro, cap d’unitat del Departament de Turisme de l’Ajuntament de Calvià.

El programa de l’esdeveniment es prolongarà fins divendres, amb tallers que fomentaran la discussió i l’intercanvi d’idees sobre temes com la influència del canvi climàtic en el desenvolupament de les espècies, els canvis històrics en els otòlits de la mateixa espècie, els models numèrics per a l’estudi de dinàmiques poblacionals, etc. A més de les presentacions, hi haurà demostracions en viu, i el divendres horabaixa serà el moment de la posada en comú dels avanços i les perspectives per a futures aplicacions. «Saber l’edat i la composició per edats d’una captura permet poder realitzar models per determinar allò que es pot pescar per mantenir el recurs. Anualment es mostregen arreu del món més d’un milió d’otòlits, i la seva anàlisi s’ha convertit en una peça clau per a l’assessorament pesquer», afirma Beatriz Morales-Nin.

A més del programa científic, la trobada inclou activitats artístiques, com la instal·lació Protolithe, iniciativa de col·laboració entre un poeta, un químic analític, un ecòleg de peixos i un compositor de música, sobre la base de la informació recuperada dels otòlits de peixos. La instal·lació Protolithe és una experiència interconnectada de ciència, literatura, vídeo i música per submergir el públic en un ambient aquàtic en el qual els misteris dels viatges d’anguiles, sabogues i llenguados es revelen a través de l’art i la ciència. L’exposició romandrà oberta durant tot el simposi a la planta superior del Casal de Peguera.

L’IOS 2014 (International Otolith Symposium) és el cinquè d’una sèrie de simposis independents que s’organitzen des de 1993. Aquest simposi l’organitza el Consell Internacional per a l’Exploració de la Mar (ICES) i el Grup d’Ecologia de Peixos de l’IMEDEA (CSIC-UIB), amb el suport de la Universitat de Bergen (Noruega), l’Ajuntament de Calvià, Palmira Hotels i Palma Aquarium.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB) 

Documents relacionats

Data de publicació: 20/10/2014