Escoltar

Dol per la mort del doctor Miquel Duran, catedràtic jubilat d'Història Contemporània de la UIB

La comunitat universitària i, en nom seu, el Rector expressen el seu dol per la mort del doctor Miquel Duran Pastor, catedràtic jubilat de la Universitat de les Illes Balears.

Miquel Duran i Pastor (Palma, 1934) era llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, doctor en Història per la de Barcelona i catedràtic d’Història Contemporània per la UIB. El professor Duran va arribar a la UIB el 1974. Deu anys més tard ja era catedràtic d’Història de les Illes Balears. Durant els anys que va ser professor de la UIB va ocupar els càrrecs de director dels departaments d’Història Moderna i Contemporània i de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, director del Servei de Biblioteca i Documentació de la UIB i conservador del Patrimoni Historicoartístic de la UIB.

El professor Miquel Duran es va jubilar l’any 2005, tot i que va continuar col·laborant amb la UIB de la qual va ser un dels promotors, com a professor emèrit durant quatre anys, fins al 2009.

De 1972 a 1977 va ser responsable de Cultura de l’Ajuntament de Palma. Va ocupar un escó al Congrés dels Diputats per a les Corts Constituents (1977) en la coalició UCD com a liberal independent. Hi tornà durant la primera Legislatura (1979). A UCD exercí de secretari general de les Illes i després de president del partit a Mallorca. Amb els parlamentaris illencs ocupà la Diputació Provincial el 1977 i va ser elegit secretari primer de l’Assemblea de Parlamentaris. Una vegada obtingut el règim preautonòmic (1978), desenvolupà la tasca de conseller d’Interior.

Va ser un dels fundadors de les Joventuts Musicals Ciutadanes (1956) que, anys després, presidí, alhora que les va estendre per tota l’illa. Organitzà el Concurs Internacional de Piano F. Chopin i G. Sand a Valldemosa (1960). En concloure el XIII Congrés Internacional de Joventuts Musicals, va ser elegit vicepresident de la Federació de Joventuts Musicals, amb seu a Brussel·les.

Va presidir la Societat Arqueològica Lul·liana, fou acadèmic numerari de la de Doctors de Barcelona, corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona, i va rebre l’Encomienda amb placa d’Alfons X el Savi i la medalla constitucional (1988).

La seva obra publicada inclou estudis sobre el romanticisme musical, les cartes de Vicente de la Fuente a J. M. Quadrado, l’any 1936 a Mallorca, les relacions de Weyler amb Canalejas, la Legió de Mallorca el 1936, les repercussions de la Revolució de 1868 a Mallorca, l’entrada de Joan March a la política, la tancada de la Universitat Literària del XIX i els intents per restablir-la, el bisbe i diputat B. Nadal, Alcalá Zamora i les autonomies, la producció historiogràfica de Quadrado, la política autonòmica de la Segona República, el pensament historiogràfic mallorquí del vuit-cents, i l’apropiació poètica i històrica de M. Costa i Llobera.

L’any 2009 va rebre el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. 

Data de publicació: 11/04/2016