Escoltar

Declaració del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General a propòsit de l'ús de les llengües oficials a les PBAU

Aprovada a la sessió ordinària del Consell de Departament del 12 de juny de 2017 

L’Acord executiu 6191, de 25 de març de 2003, sobre competència científica en matèria de política lingüística, estableix que «el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General és l’òrgan científic de la Universitat de les Illes Balears en les qüestions que afecten la fixació normativa de la llengua catalana i en la funció d’assessorament que l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística atorguen a la Universitat.» La Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL) és l’òrgan delegat del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General que duu a terme les funcions esmentades.

El punt 12.2 de l’annex I de la Resolució del conseller d’Educació i Universitat, de 15 de febrer de 2017, per la qual s’aproven les instruccions que estableixen les pautes i criteris d’actuació per a dur a terme les proves d’accés a la Universitat, preveu que s’ha de preparar una versió en espanyol dels enunciats i protocols dels exàmens «per a les persones declarades exemptes de realitzar l’examen de llengua catalana i literatura II o l’examen de llengua catalana».

Fins a la convocatòria de juny de 2017, els enunciats i els protocols dels exàmens s’havien presentat sempre només en llengua catalana, d’acord amb el que estableix l’apartat 12.2, amb les excepcions que preveuen el mateix apartat i el 12.1. Els examinands han pogut, per lliure elecció, respondre els exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials, com també preveu l’apartat 12.3.

En cap cas, durant aquests anys, el procediment descrit no ha suposat cap problema per al desenvolupament normal de les proves d’accés a la Universitat.

D’altra banda, tret dels alumnes a qui s’ha concedit l’exempció esmentada, tots els qui es presenten a les proves d’accés s’han d’examinar de la matèria de llengua catalana. Per tant, i tenint en compte que poden triar lliurement la llengua en què respondran, no els pot suposar cap dificultat que els enunciats de les altres matèries estiguin redactats en català, una llengua de la qual tots ells tenen reconegut, com a mínim, el nivell B2. Pensar una altra cosa és donar per fet que els alumnes que acaben segon de batxillerat són incompetents en la comprensió de la llengua catalana, pròpia de les les Illes Balears.

Contràriament al que estableixen el Títol IV de la Llei de normalització lingüística, sobre la funció normalitzadora dels poders públics, i l’article 4 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, que estableix que la «Universitat fomentarà i normalitzarà l'ús del català en l'àmbit de les seves competències», la modificació en sentit regressiu de l’ús de la llengua catalana en els enunciats i els protocols de les PBAU significa un retrocés en el procés de normalització, ja que s’oposa als procediments propis d’una planificació lingüística orientada a fer compatible la coexistència de les llengües territorials amb les de caràcter global. D’una banda, s’hi deixa d’aplicar el principi de subsidiarietat lingüística, que estableix que no s’ha de fer en una altra llengua el que és suficient fer en la llengua territorial pròpia. De l’altra, no s’hi respecta el criteri de la distribució de funcions complementàries entre les llengües locals i les globals, amb la finalitat de fer-ne usos complementaris i no usos competitius.

És un greu error i una decisió totalment injustificada modificar els criteris que s’havien aplicat fins ara en l’ús de les llengües oficials a les proves d’accés a la Universitat. Aquesta decisió fomenta la sensació que els coneixements de llengua catalana pertanyen a l'àmbit dels coneixements prescindibles i devalua els objectius dels sistema educatiu preuniversitari i els esforços dels docents.

Aquest canvi de criteri, a més a més, s’ha duit a terme i s’ha imposat per voluntat del rector, com ell mateix ha reconegut, i del conseller d’Educació i Universitat, que no només no han complit el tràmit consultiu que preveuen l’Estatut d’Autonomia, la Llei de normalització lingüística i l’Acord executiu 6191, sinó que tampoc no han atès l’escrit raonat que la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General els va adreçar el 16 de maig de 2017.

Data de publicació: 13/06/2017