Escoltar

D'ASPACE a les aules de la UIB

«Com us sentiu quan us trobau algú en cadira de rodes pel carrer?» 

És només una de les moltes preguntes que un grup de joves amb paràlisi cerebral, de l’Associació de Paràlisi Cerebral ASPACE, han fet a un grup d’estudiants de Psicologia de la UIB. Han vingut al campus en un bus adaptat, amb les cadires de rodes, amb els aparells electrònics que alguns utilitzen per comunicar-se i amb moltes ganes de compartir una estona amb els joves universitaris de Psicologia.

Es tracta d’una trobada en el marc de l'assignatura optativa del grau de Psicologia Psicologia de la Discapacitat i la Dependència, que pretén formar els estudiants en aquests àmbits professionals, tant pel que fa a la regulació legal com als instruments d'avaluació i les estratègies d'intervenció. La professora és Maribel Morueco, directora del centre Gaspar Hauser, amb el suport del catedràtic de Psicologia Bàsica Antoni Gomila, però es convida també professionals de la psicologia perquè donin una visió més concreta del seu treball. Arran de la xerrada de Mariluz Alonso, psicòloga responsable del centre de dia d'Aspace, va sorgir la iniciativa d'organitzar aquesta visita dels usuaris del centre.

En una aula de l’edifici Guillem Cifre de Colonya, els joves amb discapacitat cerebral no s’han aturat de fer preguntes i explicar com se senten. Preguntes i afirmacions com:

  • «Com us sentiu quan us trobau algú amb cadira de rodes pel carrer?»;
  • «No ens agrada que ens mirin com si fóssim éssers estranys»;
  • «M’agradaria caminar com vosaltres, per no haver de dependre tant de la gent»;
  • «Quan arriba Nadal, estic més trist, per la situació en què estic»;
  • «Hem de mirar la part positiva de les coses!»;
  • «Perquè estudiau Psicologia?»;
  • «Quina música us agrada escoltar?»;
  • «Què pensau del procés independentista català?»;
  • «Tenc dificultats per parlar i per moure’m, però en lloc de fixar-nos en allò que no puc fer, millor si ens fixam en allò que sí que puc fer! Puc moure els ulls com vosaltres i amb els ulls em puc comunicar a través de la tecnologia».

El seu bon humor, la intel·ligència més enllà de les limitacions, i una rialla permanent han estat una gran lliçó de vida per a tots els presents. 

Data de publicació: 03/12/2015