Escoltar

Com han afectat les mesures de confinament la mobilitat a les illes Balears?

L'IFISC (CSIC-UIB) lidera un projecte del CSIC que utilitza dades anònimes de telefonia mòbil per estudiar l'eficàcia del confinament sobre la dispersió de la COVID-19

L'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) analitza els canvis de mobilitat a les Illes Balears derivats de les mesures excepcionals de confinament contra l'expansió de la COVID-19. Aquest estudi es fa en el marc d’un projecte de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), que coordinen l’IFISC (CSIC-UIB) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Aquest projecte utilitza la computació i les tècniques de ciència de dades per comprovar l’efectivitat de les mesures de confinament que s'han adoptat per frenar la propagació de la COVID-19.

Els informes sobre la mobilitat a les illes Balears utilitzen dades agregades (això és, tenint en compte un dia laboral sencer) proporcionades per Kido Dynamics. Aquestes dades es basen en registres de telefonia mòbil de la companyia Orange, que representen aproximadament un 25 per cent del mercat estatal. Analitzen la mobilitat en dues categories: dins cada municipi i entre municipis.

Aquests informes es publiquen de manera setmanal i s’hi comparen les dades entre dies diferents: el dimecres 4 de març (abans de la declaració de l'estat d'alarma), el dimecres 18 de març (després de la declaració de l'estat d'alarma i amb el primer paquet de restriccions, que limitaven els desplaçaments per causes justificades) i els dimecres 1 i 8 d'abril (després d'adoptar el segon paquet de mesures, que tancava tota activitat no essencial). Per analitzar com ha canviat la mobilitat, es calcula la diferència relativa entre els dies triats. El primer informe presentat per l’IFISC (CSIC-UIB) fa la mateixa anàlisi per als dies 4, 6, 18 i 20 de març, tots abans de l'aprovació del segon paquet de mesures (29 de març).

Pel que fa a la mobilitat entre municipis, s'observa una forta caiguda (un 50 per cent de mitjana) en aquests trajectes per al dia 18 de març respecte del 4 de març. Aquesta caiguda s'intensifica l'1 d'abril, amb el segon paquet de mesures adoptat (arriba al 70-80 per cent). Aquests resultats evidencien una forta disminució dels trajectes entre els municipis a les illes Balears. Donada la font de dades, els trajectes es refereixen a desplaçaments amb qualsevol mitjà de transport, també els fets a peu, i es compten de manera independent els trams entre parades.

Estudiar la mobilitat dins cada municipi és més complex. D'una banda, s'observa que l'aprovació del primer paquet de mesures hi va reduir la mobilitat un 20 per cent de mitjana, i s’arribà a un 40-50 per cent quan es va adoptar el segon conjunt de restriccions. No obstant això, s'observa que en alguns municipis de l'interior de Mallorca han augmentat els desplaçaments dins el municipi. Aquest increment, ja observat després de les primeres mesures, pot arribar al 50 per cent. Això es deu al fet que anteriorment la població d'aquests municipis en sortia per treballar i ara roman al terme municipal la major part del dia, amb la qual cosa els viatges necessaris de proveïment i per desenvolupar tasques agrícoles es comptabilitzen netament allà i s’observen increments relatius elevats, encara que no en valors nets. Un efecte similar s'ha evidenciat en zones rurals de la Península.

Finalment, s'analitzen els viatges entre municipis a les diferents illes per comprovar si els canvis han estat homogenis. Particularment, s'observa que els viatges des de Palma i cap a Palma han disminuït un 60 per cent (18 de març) i un 70-75 per cent (1 i 8 d'abril). En el cas d'Eivissa i Menorca, la caiguda ha estat del 50 al 75 per cent.

Tots els informes, amb detalls per a cada municipi, a més d'altres duts a terme a escala provincial per a tot Espanya, estan disponibles al web de Data Analytics @ IFISC, la unitat de servei creada per l’IFISC amb l'objectiu de proporcionar serveis de mineria de dades i anàlisi i modelatge de dades massives al CSIC, a la UIB i a entitats externes.

Dades mòbils per estudiar l'eficàcia del confinament

Aquests informes formen part d’un projecte de recerca més ampli del CSIC que lideren l’IFISC (CSIC-UIB) i el CEAB (CSIC). Els resultats d’aquest projecte seran imprescindibles per millorar les estratègies de distanciament social que es prenguin en futurs brots d'aquesta malaltia o d'altres. Per dur a terme la recerca, un equip multidisciplinari amb experts en computació, demografia, física i estudi del moviment analitza dades massives i d'alta resolució que ara mateix obtenen des de servidors de mapes i operadors de telefonia. Aquestes dades expliquen la manera com han canviat la mobilitat i els contactes socials des que va començar el confinament.

Amb les dades obtingudes, l'equip d'investigadors simula diferents escenaris o estratègies de distanciament social i d’ajuda a la presa de decisions. Els resultats són clau per decidir si s'activa un confinament més estricte o per planificar un final de confinament segur i eficaç.

Per assolir aquest objectiu, el projecte inclou diverses fases en paral·lel. La primera és la caracterització de la mobilitat gràcies a l'aportació de diferents plataformes de dades; aquesta informació prové, per exemple, de xarxes socials en línia i de patrons de mobilitat capturats per registres de telefonia mòbil agregats. Un segon aspecte és el canvi de comportament de les persones a causa de la percepció de risc. En el marc del projecte, es desenvolupen enquestes i aplicacions mòbils per quantificar aquests canvis, i s’intenta estimar l'adherència a les mesures de protecció personal per part de la població i quins són els canvis en la quantitat i qualitat dels contactes que es tenen, una informació que és clau per entendre el procés de contagi.

El projecte usarà eines d'intel·ligència artificial i ciència de dades i integrarà dades massives en temps real de mobilitat humana, enquestes geolocalitzades i models computacionals. Serà una manera nova de fer epidemiologia, que combinarà l’epidemiologia computacional, la demografia digital i models de mobilitat humana. Tot això permetrà observar com les mesures de contenció han canviat la mobilitat i el comportament de les persones.

Un segon objectiu a llarg termini és establir el germen d'una xarxa d'epidemiologia computacional a Espanya —que ja existeix a altres països— i una sèrie d'eines analítiques interoperables, basades en teoria epidemiològica, ciència de dades i intel·ligència artificial, per informar la presa de decisions en futures situacions de crisi epidemiològica que poden tornar a ocórrer en el món globalitzat i interconnectat en el qual ens trobam.

La informació i els models que es desenvoluparan en aquesta recerca estaran a disposició pública per al seu ús futur seguint un model de dades en obert sota els principis FAIR (acrònim de Findable, Accessible, Interoperable, Reusable).

A més de l'IFISC (CSIC-UIB) i el CEAB, el projecte compta amb la participació d'equips de l'Institut d'Economia, Geografia i Demografia (IEGD-CSIC), de l'Institut de Física de Cantàbria (IFCA-CSIC), del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), així com de científics de la Universitat Pompeu Fabra i del Centre Nacional d'Epidemiologia-Institut de Salut Carles III (ISCIII).

Font: IFISC (CSIC-UIB)

Notícies relacionades

Data de publicació: 20/04/2020