Escoltar

Com es pot produir biomassa en condicions de sequera?

Un equip d'investigadors de la UIB ha investigat els mecanismes d'adaptació a la manca d'aigua de diverses espècies utilitzades per a la producció de biomassa i biofuel

El grup de recerca en Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies (PLANTMED)de la UIB acaba amb èxit la seva participació en un projecte europeu de recerca sobre producció de biomassa i biofuel en condicions de sequera. El projecte WATBIO (Developing drought-tolerant biomass crops for Europe; contract FP7-311929), liderat en la part estatal pel doctor Jaume Flexas i amb la participació dels investigadors Miquel Ribas, Cyril Douthe, Jeroni Galmés i Hipólito Medrano, tots ells de l’esmentat grup de recerca, va acabar el passat 31 d’octubre. Els resultats finals es varen discutir fa dues setmanes a la reunió final del projecte a Venècia.

En aquest projecte, finançat amb 9 milions d’euros per part de la Comissió Europea, s’han estudiat durant cinc anys els mecanismes d’adaptació d’espècies de planta de creixement ràpid i interès en l’obtenció de biomassa i biofuel. L’estudi s’ha centrat en tres espècies: el pollancre (Populus nigra), d’interès forestal i per a l’obtenció de biomassa; el Miscanthus x giganteus, una gramínia de creixement especialment ràpid i molt estudiada en relació amb l’obtenció de biofuel des dels anys vuitanta; i la canya (Arundo donax), una gramínia que a les Balears es comporta com a espècie invasora, però que es pot utilitzar per regenerar terrenys marginals gràcies a la seva capacitat per créixer ràpidament amb poca aigua.

Els investigadors han analitzat la variabilitat genètica d’aquestes tres espècies en poblacions europees i comparat la resposta dels diferents genotips a la sequera tant en condicions de camp com en condicions d’experimentació controlada. Entre els resultats més interessants, destaca l’observació que la capacitat de produir biomassa en condicions d’estrès es pot predir en plantes juvenils a partir de caràcters fàcilment mesurables, com la mida de les fulles o la densitat de la fusta. D’aquesta manera s’han identificat, i verificat amb estudis de camp de llarga durada, els genotips més adequats per a cada condició climàtica en un gradient latitudinal europeu, des de les illes Britàniques fins a les illes Balears.

Els resultats d’aquest estudi han donat lloc a 33 articles ja publicats en revistes internacionals, incloses The New Phytologist i Global Change Biology - Bioenergy, entre d’altres, i es troben en preparació una altra desena de manuscrits. S’espera que els resultats d’aquest projecte permetran aviat d’optimitzar l’ús de l’aigua en la producció d’energies netes a partir de vegetals cultivats.

Data de publicació: 13/11/2017