Escoltar

Com afronta el personal d'infermeria hospitalari la pràctica basada en evidències?

La tesi doctoral de Priscila Seguí González analitza els factors que influeixen en l’aplicació de l’evidència científica en la pràctica clínica diària del personal d’infermeria hospitalari 

La tesi doctoral de Priscila Seguí González, defensada a la Universitat de les Illes Balears, identifica quines són les barreres que dificulten la implementació de pràctiques basades en l’evidència científica en l’activitat professional del personal d’infermeria hospitalari. La tesi l’han dirigida els doctors Jordi Pericàs Beltran, Joan E. de Pedro Gómez i Miquel Bennasar Veny, del Departament d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB.

Múltiples estudis mostren l’eficiència de la pràctica basada en l’evidència en l’àmbit de la infermeria perquè disminueix la variabilitat clínica, augmenta la qualitat del sistema sanitari, redueix les despeses  i millora les cures proporcionades als pacients. Tot i això, a Espanya hi ha una escassa adherència a la pràctica basada en l’evidència en l’entorn hospitalari. I, de fet, hi ha pocs estudis que se centrin a explorar la percepció que el personal  d’infermeria té sobre els factors que afecten la implementació de l’evidència en la pràctica diària.

La tesi doctoral de Priscila Seguí investiga les actituds, els coneixements i les percepcions  que presenten les infermeres d’atenció hospitalària sobre l’aplicació de l’evidència científica en la seva pràctica clínica diària i els factors que hi influeixen. Amb aquest objectiu, la investigadora va realitzar cinc grups de discussió formats per professionals d’infermeria de diferents hospitals de Mallorca i, posteriorment, va triangular les dades obtingudes sota el paradigma de la teoria crítica i en va extreure les categories principals.

La recerca va treure a la llum que el personal d’infermeria coneix a grans trets el que és l’evidència científica, si bé en cap cas no se’n va obtenir una definició completa. El principal avantatge assenyalat és l’augment d’autonomia, tot i que es varen identificar estructures fortament jerarquitzades en l’organització. A més, la recerca destaca que perquè es dugui a terme una correcta implementació de l’evidència és necessari augmentar la formació dels professionals d’infermeria en temes de recerca, amb la intenció que siguin capaços de seleccionar la millor evidència disponible, com també dedicar més temps en el marc de la jornada laboral per a la realització de recerca i reciclatge. A més, es necessita disposar de bones guies de pràctica clínica i comptar amb líders que impulsin el treball basat en l’evidència en la unitat. Per això, fa falta comptar amb coordinadors formats en estratègies de coaching i direcció d’equips, com també amb el suport de l’organització.

Malgrat que el personal d’infermeria d’atenció hospitalari es mostra predisposat favorablement a implementar l’evidència en la seva pràctica diària, la recerca també ha identificat múltiples barreres que s’haurien de superar, fonamentalment a través de la promoció i el suport a l’evidència des de les estructures organitzacionals de l’hospital.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Factores que influyen en la transferencia de evidencia científica a la práctica clínica de enfermeras de atención hospitalaria
  • Autor: Priscila Seguí González
  • Programa de doctorat: Ciències Biosociosanitàries
  • Departament: Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut
  • Directors: Jordi Pericàs Beltran, Joan E. de Pedro Gómez i Miquel Bennàsar Veny 

Data de publicació: 17/10/2014