Escoltar

Cap a tractaments personalitzats del càncer de mama

La tesi doctoral de Daniel Gabriel Pons Miró proposa l’avaluació clínica rutinària de diversos paràmetres per poder dissenyar estratègies individualitzades en el tractament del càncer de mama 

El càncer de mama és el càncer més diagnosticat a les dones del països desenvolupats. A Espanya suposa un 30 per cent dels tumors femenins que es detecten i produeix més de 6.000 morts cada any. Aquest càncer sol ser hormonodependent, és a dir, es veu influenciat per la presència d’hormones com el 17β-estradiol, que és l’estrogen més abundant a les dones. El 17β-estradiol exerceix els seus efectes a les cèl·lules mitjançant la seva interacció amb els dos receptors estrogènics (ER), l’ERα (pel qual presenta una major afinitat) i l’ERβ. Aquests dos receptors tenen funcions diferents: l’ERα s’ha associat amb la proliferació cel·lular, mentre que l’ERβ té efectes citostàtics i de diferenciació cel·lular. Així, els receptors d’estrògens podrien modular la funcionalitat dels mitocondris, que són orgànuls de les cèl·lules eucariotes encarregats de produir el 90 per cent de l’energia. Un canvi en la funcionalitat mitocondrial pot dur a un augment en la producció d’espècies reactives d’oxigen (ROS), que tenen implicacions directes en el desenvolupament i progressió del càncer.

Els objectius principals de la tesi doctoral de Daniel Gabriel Pons Miró, defensada  a la Universitat de les Illes Balears, foren: 1) estudiar com afecta la ràtio de receptors ERα/ERβ la funció i dinàmica mitocondrial a les cèl·lules de càncer de mama en presència de 17β-estradiol i/o de genisteïna (un fitoestrogen abundant a la soja); 2) investigar si la presència de l’ERβ les cèl·lules de càncer de mama podria afectar l’eficàcia dels tractaments contra el càncer com el cisplatí, paclitaxel o tamoxifè, un dels mecanismes d’acció dels quals és incrementar l’estrès oxidatiu a les cèl·lules, incrementant la producció de ROS i provocant la mort cel·lular; 3) examinar si el silenciament de la UCP2 (proteïna clau en la regulació de l’estrès oxidatiu de les cèl·lules) pot suposar un tractament adjuvant en el càncer de mama; 4) analitzar l’efecte de la genisteïna en l’eficàcia dels tractaments antitumorals.

La tesi l’han dirigida el doctor Jordi Oliver i la doctora Pilar Roca, del Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut, i s’ha fet en el marc de l’activitat investigadora del grup Multidisciplinari d’Oncologia Translacional (GMOT) de la UIB.

Els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral mostren com la ràtio ERα/ERβ podria fer un paper clau en el desenvolupament i la progressió del càncer de mama. Així, la presència i estimulació de l’ERβ incrementà la funcionalitat mitocondrial en les cèl·lules de càncer de mama tractades amb 17β-estradiol i genisteïna, que presenta una major afinitat per l’ERβ, això suggerí que una baixa ràtio ERα/ERβ podria incrementar la resistència d’aquestes cèl·lules als tractaments citotòxics com el cisplatí i el paclitaxel, a través d’una millora en la funcionalitat mitocondrial i la consegüent baixada en la producció de ROS. En segon lloc, es va demostrar que el silenciament de la UCP2 produí un augment de la mort cel·lular a les cèl·lules tractades amb cisplatí i, especialment, amb tamoxifè, degut a un increment dràstic en la producció de ROS. Finalment, la genisteïna provocà una menor resposta (major resistència) als tractaments antitumorals a les cèl·lules de càncer de mama amb una elevada ràtio ERα/ERβ, es reduí l’estrès oxidatiu d’aquestes cèl·lules i minvà l’efecte dels tractaments antitumorals. En canvi, a les cèl·lules amb una baixa ràtio ERα/ERβ la resposta al tractament amb tamoxifè millorà en combinació amb la genisteïna, i augmentà la sensibilitat d’aquestes cèl·lules a aquest tractament antitumoral.

En conclusió, els nivells d’UCP2 i la ràtio ERα/ERβ, així com els nivells circulants de 17β-estradiol i genisteïna que estarien interaccionant amb aquests receptors estrogènics, fan un paper fonamental en la resposta de les cèl·lules de càncer de mama als tractaments antitumorals, modulant la funcionalitat mitocondrial i, per tant, la producció d’espècies reactives d’oxigen. Tenint en compte els resultats derivats d’aquesta tesi, seria aconsellable l’avaluació clínica rutinària d’aquests paràmetres, que podria contribuir a un millor disseny de les estratègies contra el càncer de mama, intentant oferir un tractament més dirigit i personalitzat per a cada pacient.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Importancia del ratio ERα/ERβ en la función mitocondrial y el estrés oxidativo en el cáncer de mama. Influencia de la genisteína y la UCP2 en la eficacia de los  tratamientos antitumorales.
  • Autor: Daniel Gabriel Pons Miró
  • Programa de doctorat: Nutrició Humana
  • Departament: Biologia Fonamental i Ciències de la Salut
  • Directors: Jordi Oliver Oliver i Maria Pilar Roca Salom 

Data de publicació: 20/10/2015