Escoltar

Àcids esquaràmics: síntesi, caracterització i aplicacions

La tesi doctoral de Carlos López Roig desenvolupa un mètode per sintetitzar àcids esquaràmics i investiga la seva aplicació per crear un hidrogel injectable destinat al transport de fàrmacs  a l'organisme 

Els derivats de l’àcid esquàric s’han utilitzat habitualment en el camp de la Química Supramolecular, principalment com a base de receptors moleculars. En aquesta línia el grup de Química Supramolecular de la Universitat de les Illes Balears ha fet nombroses aportacions. Els àcids esquaràmics, en canvi, malgrat que tenen un elevat potencial en aplicacions semblants, pràcticament no havien estat estudiats per la manca d’un procediment que en permetés la síntesi de forma ràpida i senzilla.

Així, la tesi doctoral de Carlos López Roig, defensada a la UIB, ha desenvolupat una metodologia per a la preparació d’àcids esquaràmics basada en l’assistència d’un reactor de microones. Això ha permès obtenir una gran varietat de derivats d’aquest compost amb temps de reacció molt curts i amb molt bons rendiments. Aquests productes han demostrat que tenen una elevada acidesa i solubilitat en aigua, cosa que permet d'emprar-los en diverses aplicacions com les que s'han desenvolupat en aquesta tesi.

En primer lloc s’ha estudiat la capacitat dels àcids esquaràmics per adherir-se a la superfície de làmines d’alumini pur creant així un recobriment invisible que aporta propietats hidrofòbiques. Això vol dir que, després del tractament, la superfície de l’alumini queda impermeabilitzada. Per altra banda, s’ha comprovat que aquests recobriments són més resistents a l’acció de dissolvents que els construïts, per exemple, amb àcids grassos.

Igualment, s’han utilitzat els àcids esquaràmics per primera vegada per a la preparació de receptors de zwitterions. S’ha sintetitzat una molècula amb una unitat d’àcid esquaràmic, amb capacitat per interaccionar i unir-se a la miltefosina, un fàrmac zwitteriònic (que té una càrrega positiva i una de negativa) utilitzat per al tractament de la leishmaniosi. Aquest receptor, a més, presenta una elevada selectivitat envers anions potencialment competitius.

Finalment, aquesta mateixa molècula receptora ha demostrat una elevada capacitat d’agregació amb si mateixa en aigua, la qual cosa ha conduït a la formació d'hidrogels. Un hidrogel és un estat de la matèria que es troba entre un sòlid i un líquid, i està compost d’una xarxa tridimensional de fibres microscòpiques que retenen una gran quantitat d’aigua. Així, el material resultant mostra unes propietats que recorden a una gelatina. Aquest hidrogel és injectable, i es pot carregar amb grans quantitats de fàrmacs a l'interior. D’aquesta manera, en posar-se en contacte amb l’aigua, el gel allibera lentament la seva càrrega. Així, i atès que l'hidrogel no és tòxic, es podria utilitzar com a vehicle per al transport de fàrmacs dins l’organisme.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: Ácidos escuarámicos: síntesis, caracterización y aplicaciones
  • Autor: Carlos López Roig
  • Programa de doctorat: Ciència i Tecnologia Química
  • Departament: Química
  • Director: Antoni Costa Torres 

Data de publicació: 18/10/2017