Un estudi liderat per investigadors europeus, en què ha participat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, traça un nou mapa de la pesca comercial davant l’escalfament dels oceans. 

Un estudi liderat per investigadors europeus, amb la participació de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), dibuixa un nou mapa de la pesca comercial davant l’escalfament dels oceans. 

Un nou estudi científic ha revelat que el canvi climàtic transformarà de manera dràstica la distribució i l’abundància de peixos comercials a les mars europees durant les properes dècades. Publicat a Global Change Biology, el treball analitza 18 espècies clau de gran valor comercial —com el bacallà, la sardina o la llampuga— en set regions marines, des de la Mediterrània fins a l’Àrtic. En un escenari d’altes emissions, la biomassa d’aquestes espècies podria reduir-se més d’un 40 % d’aquí a l’any 2100, cosa que tindria importants conseqüències per a la pesca i les economies costaneres. 

Els oceans canvien. A mesura que el planeta s’escalfa, també ho fan les aigües que banyen les nostres costes, cosa que altera el delicat equilibri de la vida marina. Algunes espècies migraran cap a altres regions cercant condicions més favorables; d’altres podrien disminuir dràsticament, i unes poques, tanmateix, podrien prosperar. La pesca —una activitat vital per a moltes comunitats— s’enfronta així a un futur incert. 

La recerca ha estat liderada pel Plymouth Marine Laboratory (PML), en col·laboració amb centres d’arreu d’Europa, entre ells l’IMEDEA. A diferència d’estudis previs centrats en la biomassa total, aquest treball s’enfoca en espècies concretes de valor comercial i en escales regionals, cosa que permet anticipar amb més precisió els impactes de l’escalfament a cada zona pesquera i a les economies costaneres d’arreu d’Europa. 

Canvis per regions: de la Mediterrània a la mar del Nord 

Els efectes no es repartiran de manera homogènia. “Tot i que el panorama varia segons la zona, està clar que hi haurà espècies i regions que en sortiran beneficiades, i d’altres que es veuran perjudicades”, explica Sévrine F. Sailley, investigadora del PML i autora principal de l’estudi. “Cada espècie i cada regió experimentaran impactes diferents en funció de les seves característiques ecològiques i de l’entorn marí que habiten.”  

Les conclusions mostren una tendència clara: espècies d’aigües fredes com l’areng, el bacallà o l’eglefí podrien reduir-se dràsticament a la mar del Nord, amb pèrdues de fins al 80 % en escenaris d’escalfament intens. Per contra, algunes espècies d’aigües càlides de la Mediterrània, com la llampuga, en podrien sortir beneficiades, si la seva pesca es gestiona adequadament. 

Un dels descobriments més rellevants és la migració d’espècies cap a noves zones geogràfiques, seguint els seus rangs de temperatura preferits. Per exemple, a l’Atlàntic nord-oriental, l’areng podria desplaçar-se fins a 400 km cap al nord l’any 2100, mentre que a la Mediterrània els canvis es donarien d’est a oest, depenent de l’espècie. 

“Aquests desplaçaments poden ser fins i tot més problemàtics que la caiguda de l’abundància”, adverteix la Dra. Sailley. “Obliguen els pescadors a recórrer més distància, cosa que implica més costos, més temps a la mar i una adaptació forçada a noves espècies”, conclou. 

Gestió pesquera adaptada al canvi climàtic 

La Unió Europea, com un dels mercats mundials més grans de peix i marisc, s’enfronta a un repte important. L’estudi subratlla que l’adaptació és possible, però només si s’implementen estratègies de gestió innovadores i amb visió de futur. Això implica cooperació entre països per gestionar poblacions que migren entre zones econòmiques exclusives (ZEE), així com nous mètodes de pesca, mercats i formació. 

“Per exemple, a la Mediterrània occidental, espècies tradicionals com la sardina o l’anxova podrien reduir-se, però d’altres com la sardinel·la tropical podrien ocupar part del seu nínxol si es gestiona bé la seva pesca”, assenyala Sailley. 

L’estudi també critica els marcs actuals de gestió, basats en dades històriques i límits estàtics, que ja no seran eficients en un context de canvi climàtic. 

Una crida global a l’acció 

Els autors subratllen que, davant de riscos tan crítics com la seguretat alimentària, l’ocupació o la identitat cultural de les comunitats pesqueres, és fonamental comptar amb previsions precises sobre com evolucionaran les espècies marines. Per a això, aposten per l’ús de projeccions regionals elaborades a partir de diferents models científics, que permeten simular de manera complementària com podrien canviar els ecosistemes marins segons diversos escenaris climàtics. 

“Aquestes eines de predicció, que han de millorar-se constantment a mesura que es perfeccionen els models físics i biològics obtenint noves dades, són essencials per dissenyar polítiques pesqueres adaptades al canvi climàtic i assolir fites globals com els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU”, assenyala Ignacio Catalán, investigador de l’IMEDEA i coautor de l’article. 

La publicació ha estat liderada pel Plymouth Marine Laboratory (PLM), amb el suport de les institucions següents: 

• Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), Esporles (Espanya). 
• Wageningen Marine Research, Universitat i Recerca de Wageningen, IJmuiden (Països Baixos). 
• Universitat Tècnica de Dinamarca, Institut Nacional de Recursos Aquàtics, Kongens Lyngby (Dinamarca). 
• Nippon Foundation Ocean Nexus, School of Resource and Environmental Management (REM), Universitat Simon Fraser (SFU), Burnaby, Colúmbia Britànica (Canadà). 
• Centre Hel·lènic de Recerca Marina (HCMR), Anavyssos (Grècia). 
• Institut de Recerca Marina (Havforskningsinstituttet) (IMR), Bergen (Noruega). 
• DECOD (Dinàmica i Sostenibilitat dels Ecosistemes), IFREMER, INRAE, Institut Agro, Brest (França). 
• Centre de Ciències del Medi Ambient, la Pesca i l’Aqüicultura (Cefas), Lowestoft (Regne Unit). 
• Departament de Sistemes Costaners, Institut Reial Neerlandès d’Investigació Marina (NIOZ), Den Burg, Texel (Països Baixos). 

Data de publicació: Mon Jul 14 12:45:00 CEST 2025