Joan Antoni Vives Vallès analitza la problemàtica des d'una perspectiva integral i proposa diverses recomanacions tècniques i legals adaptades a les condicions agràries de Mallorca
Tot i la important presència del cultiu de blat de moro modificat genèticament MON810 al seu territori, l'Estat espanyol no disposa encara d'una regulació de coexistència amb el cultiu del blat de moro convencional. En l'àmbit de les Illes Balears, les condicions microclimàtiques insulars mediterrànies i especialment el fenomen de la brisa marina durant l'època estival i el minifundisme, podrien amenaçar la validesa i aplicabilitat, en l’àmbit regional, dels resultats de flux gènic obtinguts a partir d'assaigs científics teòrics i empírics realitzats en altres indrets del món. A més, cap estudi no sembla abordar el problema de la coexistència amb un enfocament integral, tant legal com científic, capaç de resoldre un problema que neix de la llei i ha de ser implementat a través de la llei, però amb una sòlida base científica.
La tesi doctoral de Joan Antoni Vives-Vallès, defensada a la Universitat de les Illes Balears, va ser dissenyada per donar resposta a aquesta necessitat. En primer lloc es va analitzar el règim jurídic de la coexistència, es va revisar la literatura científica sobre coexistència centrada en les barreres del pol·len, i es varen testar les recomanacions científiques i tècniques més rellevants en la pràctica, en les condicions locals de les principals zones de blat de moro de Mallorca, mitjançant el desenvolupament de dos assaigs de camp el 2013 i 2015.
De l’anàlisi jurídica realitzada es desprèn que els principis de no discriminació i proporcionalitat en relació amb la llibertat d'empresa, són principis clau i obligatoris que necessàriament s'han de tenir en compte; i que, com intueix la literatura científica, es respecten millor mitjançant la implementació de criteris de coexistència flexibles i basats en la ciència que mitjançant la implementació de criteris rígids o acientífics.
Els objectius de la Política Agrícola Comuna de la UE també es compleixen millor mitjançant polítiques agrícoles que promouen la coexistència i fins i tot els cultius modificats genèticament en detriment de les modalitats de cultiu alternatives que mitjançant polítiques que afavoreixen les agricultures alternatives. El repartiment de les càrregues econòmiques i legals inherents a la implementació de les mesures de coexistència, s’hauria de dissenyar de forma que cada modalitat d'agricultura, transgènica, convencional o ecològica, sufragàs els seus propis costs de producció (inclosos els costs de coexistència de cada modalitat d'agricultura, excepte en el cas de culpa per part de tercers).
Els resultats dels assaigs realitzats suggereixen que en el cas de camps petits es requereix un aïllament temporal de quatre setmanes en cas de sembres tardanes per mantenir el contingut del transgèn dels camps de blat de moro no modificat genèticament per sota del llindar legal d'etiquetatge de la UE. Els resultats també indiquen que la recomanació de 10-20 metres de barrera de pol·len podria no ser suficient per mantenir el contingut del transgèn en camps veïns per sota del llindar de 0,9% en el 50% de les parcel·les blat de moro de Mallorca.
Com a alternativa, Joan Antoni Vives-Vallès proposa una bateria de recomanacions tècniques de coexistència adaptades a l'estructura agrària de Mallorca, científicament basades en els resultats dels assaigs de camp de 2013 i 2015, i coherents amb els principis legals identificats. Les regles de coexistència proposades consisteixen principalment en perímetres de descart amb una amplitud entre 0 i 34,2 metres per a tots els camps comercials amb una mida compresa entre 0,56 i 3 hectàrees, una separació temporal entre les dates de sembra almenys de quatre setmanes en cas de sembres tardanes, o una separació física entre camps almenys de 50 metres.
Fitxa de la tesi docotoral
- Títol: Coexistencia entre maíz transgénico y convencional: Análisis integral y
- propuesta de criterios técnicos para las Illes Balears
- Autor: Joan Antoni Vives Vallès
- Programa de doctorat: Biologia de les Plantes
- Departament: Biologia
- Director: Jeroni Galmés Galmés
Data de publicació: 08/06/2018