Carolina Sitges Quirós va participar, amb aquest article, en el I Concurs de Divulgació Científica de la UIB 

El mal d'esquena és un dels símptomes més freqüents als països industrialitzats. S'estima que vuit de cada deu persones en tindran almenys una vegada en la vida, per la qual cosa és considerat un dels problemes de salut principals arreu del món.

Aquesta problemàtica és també rellevant des del punt de vista socioeconòmic, ja que representa un 12 per cent de les baixes laborals i el seu tractament implica un cost econòmic anual similar al de la diabetis o al dels problemes cardiovasculars. No obstant això, continua havent-hi qüestions sense resoldre sobre els factors que causen el mal d’esquena i el perpetuen.

En aquest sentit, la relació entre els símptomes, la intensitat del dolor i els resultats d'estudis radiològics sol ser baixa, la qual cosa desconcerta els afectats: «Com pot ser que em faci mal, si a les proves no surt que tingui res?», es demanen.

Així mateix, encara que en la majoria dels casos dura dies o poques setmanes, sovint limita les activitats de la vida diària, i no és rar que s'agreugi i cronifiqui.

Per què hi ha persones que desenvolupen mal d’esquena crònic i altres, no?

Si bé el seu origen sol ser desconegut i no atribuïble a una única causa, s'entén que està relacionat amb molts factors de risc. Alguns són l'edat, el sedentarisme i l'excés de pes. Però també hi ha factors psicosocials, com la depressió, el catastrofisme, l'ansietat o la por-evitació del moviment. Addicionalment, hi ha molts d’estudis que han mostrat que el mal d'esquena genera canvis cerebrals que en podrien afavorir el manteniment.

Quin és el millor tractament?

Actualment, hi ha moltes opcions per tractar el mal d'esquena i són més o menys invasives. N’hi ha de farmacològiques —principalment, antiinflamatoris no esteroïdals— i de no farmacològiques, entre les quals destaquen l'automassatge, la teràpia cognitivoconductual i l'exercici físic.

Concretament, l'exercici físic és un dels tractaments més recomanats per les guies de pràctica clínica. I ho és per tres motius: l’efectivitat, el cost baix i la seguretat elevada. Un dels avantatges principals és que rarament interacciona amb altres teràpies o té efectes secundaris adversos.  

A més, s'ha demostrat que l'ús d'estratègies educatives per fomentar l'aprenentatge i la comprensió del dolor incrementa els efectes beneficiosos aconseguits mitjançant l'exercici físic.

No obstant això, encara no s'han determinat el tipus d'exercici o els paràmetres (intensitat, durada, quantitat) més efectius.

Esquena sana en 8 sessions

En aquest context, es va desenvolupar Backfit App, una eina que pretén donar resposta a les necessitats de la població que pateixen mal a la zona lumbar. La idea és aprofitar els avantatges de les noves tecnologies, com ara més autonomia del pacient, la possibilitat d'incrementar la freqüència del tractament, la democratització de la salut, l'adaptació horària, i la millora del seguiment i de la individualització dels tractaments gràcies al registre continu de dades.

Aquesta aplicació mòbil es va desenvolupar en el marc d'un projecte de recerca (PSI2015-66295-R MINECO/FEDER, UE), amb el suport de l'Oficina de Transferència de Resultats de Recerca (OTRI) de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i en col·laboració amb les empreses Apploading i BackFit.

Seguint les recomanacions de les guies de pràctica clínica amb evidència científica, un equip multidisciplinari de professionals de l'àmbit de la fisioteràpia, l'activitat fisicoesportiva i la psicologia, pertanyents al grup de Neurociència Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica (CANCliP) de la UIB i l'Institut de Recerca Sanitària dels Illes Balears (IdISBa), va desenvolupar un protocol d'intervenció breu. El protocol està seqüenciat en 8 sessions d'educació i exercici físic terapèutic perquè cadascú les faci individualment amb l’ajut de noves tecnologies accessibles a la població general (telèfons intel·ligents).

Inicialment, es va fer servir per avaluar els canvis després de la intervenció en els símptomes clínics (mal, discapacitat), afectius (depressió, catastrofisme, ansietat, por al moviment, pensaments de por-evitació), cognitius (control atencional) i en la condició física (rang articular, activitat muscular i equilibri) d'un grup de pacients amb mal d'esquena crònic. S’explorava, a més, la seva possible relació amb canvis en el funcionament del sistema nerviós.  

Les conclusions preliminars d'aquest estudi foren que BackFit App millorà els símptomes afectius principals que acompanyen el mal d’esquena crònic, entre els quals la depressió, la por al moviment i els pensaments de por-evitació respecte de l'activitat física.

El que sembla indiscutible és que el futur tractament del mal d’esquena lumbar requereix un abordatge multidisciplinari i basat en evidència científica, així com acostar els tractaments més eficaços al pacient.

D'altra banda, la situació excepcional desencadenada per la COVID-19 ha incrementat l'interès per alternatives terapèutiques que exigeixin menys càrrega per al sistema de salut. I, si bé encara és necessari fer més recerca, sembla que les aplicacions mòbils de salut (mHealth) vaticinen resultats esperançadors. 

Data de l'esdeveniment: 07/10/2020

Data de publicació: 11/03/2021