Belén Bermejo i Carlos Juiz han guanyat amb aquest article el I Concurs de Divulgació Científica de la UIB
La reducció de les emissions que produeix el canvi climàtic és un dels grans reptes de la nostra societat. Per això, es desenvolupen polítiques, per exemple, per optimitzar l'ús del transport.
No obstant això, sembla que no donam la mateixa importància a l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), gràcies a les quals accedim a serveis a través d'internet de manera contínua i generam i consumim continguts digitals.
Crida fortament l'atenció el poc interès que tenen els mitjans de comunicació respecte del terrible impacte ambiental que té l'ús d'aquestes tecnologies, en comparació amb el del transport aeri.
Actualment, la contaminació provocada per les TIC frega el 4 per cent del total de les emissions mundials de gasos d'efecte d'hivernacle i sobrepassa, per tant, les de l'aviació civil (encara que el seu impacte en l'escalfament global és més fort). Amb el ritme de creixement actual, aquest percentatge es duplicarà l'any 2025 i arribarà a l'equivalent dels automòbils d’avui en dia (vegeu la figura 1).
Figura 1. Evolució de les emissions de CO2 de les TIC. The Shift Project
L'impacte de la nostra activitat en línia
Entre aquestes emissions, l'e-consum, basat en l'ús de serveis a través d'internet, és un factor que té una importància extrema a causa de la intensitat i del volum d'usuaris. Per exemple, cada minut es reprodueixen 4,7 milions de vídeos a YouTube (vegeu la figura 2).
Figura 2. Xifres del que passa cada minut a internet. Lori Lewis/Chadd Callahan
Encara que l'objectiu sigui conscienciar sobre el canvi climàtic, vegem la dualitat a la qual ens enfrontam amb l'ús de les TIC.
Un sol vídeo de 4 minuts a YouTube genera l'equivalent a 17 grams de CO₂ a l'atmosfera. Si agafam com a exemple la campanya contra el canvi climàtic de Greta Thunberg en aquesta plataforma, el seu consum per part del públic ja ha generat més de 46,98 tones de CO₂. Això equival aproximadament a les emissions de 18 vols d'anada i tornada d'Estocolm a Nova York.
Si a aquest càlcul hi afegim el consum en xarxes socials i altres plataformes, l'impacte arriba a xifres molt elevades (vegeu la figura 2). Així, per exemple, a YouTube es consumeixen vídeos de més d'11 minuts, per la qual cosa es produeixen 229 tones de CO₂ en un dia. Seria l’equivalent a les emissions d'un quart de milió de passatgers agafant aquell mateix vol transoceànic.
Un altre exemple és enviar un correu electrònic amb un arxiu adjunt. Les seves emissions equivalen al consum elèctric d'una bombeta durant una hora.
A més del problema d'emissions dels dispositius electrònics que utilitzam, la nostra activitat en línia implica l'ús de xarxes de comunicacions i centres de dades. Aquestes infraestructures tenen la major demanda energètica combinada (vegeu la figura 3).
Figura 3. Distribució del consum elèctric de les TIC. The Shift Project
Per exemple, un dels centres de dades de l'empresa Sabey consumeix més del 50 per cent de l'energia elèctrica emprada a la ciutat de Nova York. L'any 2025, els centres de dades provocaran el mateix impacte en emissions diàries que tots els vols del món.
En conseqüència, qualsevol política de reducció de gasos d'efecte d'hivernacle ha de tenir en compte també l'ús dels dispositius intel·ligents i la infraestructura TIC per suportar-lo.
La disciplina coneguda com a Green IT pretén minimitzar l'impacte ambiental causat per la producció d'emissions i aconseguir l'ús eficient dels recursos computacionals. Entre les tècniques de Green IT per reduir el consum elèctric en els centres de dades s'inclou la consolidació de servidors.
Què és la consolidació de servidors?
La consolidació de servidors consisteix a atendre el màxim d'usuaris que sigui possible amb el mínim nombre de servidors. D'aquesta manera, molts es poden apagar i deixen de consumir energia innecessàriament.
Gràcies a la virtualització, l'usuari és aliè al procés de consolidació i no l’afecta la disponibilitat del servei.
Desgraciadament, la consolidació augmenta la càrrega de treball dels servidors que romanen encesos, la qual cosa pot perjudicar la qualitat del servei. Aquesta tècnica intenta resoldre el dilema de maximitzar el nombre d'usuaris per servidor per reduir el consum elèctric i alhora minimitzar aquesta pèrdua de qualitat del servei.
Quina és la xifra idònia d'usuaris per servidor?
Per intentar respondre aquesta pregunta, hem proposat un nou índex de Green IT. Batejat com CiS², quantifica la idoneïtat del nombre d'usuaris per servidor. Es calcula com el producte entre els ràtios de pèrdua de qualitat de servei i de reducció de consum energètic.
L'avantatge del CiS² respecte d’altres índexs proposats anteriorment és que aconsegueix relacionar aquests dos factors crítics alhora.
La figura 4 representa gràficament els possibles valors de l'índex en funció del nombre d'usuaris que té un servidor. Podem observar amb un cop d'ull si un nombre d'usuaris és adequat per a un servidor determinat.
Figura 4. Representació gràfica de l’índex CiS².
A més, la representació del CiS² bastaria perquè un administrador de sistemes d'un centre de dades pogués triar entre diferents tipus de servidors sense conèixer els detalls del seu maquinari.
Per exemple, si l'administrador de sistemes hagués de triar entre cinc servidors que donin suport als usuaris d'un servei (vegeu la figura 5), el més adequat per a qualsevol nombre d'usuaris és l’HPI. Els seus valors de l'índex CiS² estan en la zona verda de consolidació eficient i, a més, allunyats de la diagonal de referència que separa els servidors ineficients dels eficients en consolidació.
Figura 5. Exemple real del CiS² per a un nombre diferent de servidors.
D'altra banda, si l'administrador coneix la xifra d'usuaris, pot triar el servidor que més s'adeqüi al servei que proporciona en aquell moment. Per exemple, si el nombre d'usuaris fos el triple, els servidors més adequats serien l’HPI o el T330.
Conclusions
Podem reduir els efectes del canvi climàtic no solament gestionant millor l'ús de les indústries tradicionals, com el transport, sinó també el consum de les TIC i amb les TIC.
La quantitat ingent de vols que fem produeixen emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. L'augment del nombre i envergadura de les infraestructures aèries provoca, al seu torn, un increment de l'ús de l'avió, en un cercle viciós de consum.
No obstant això, sembla que som més condescendents amb la quantitat de dispositius electrònics i sobretot amb els efectes de l'e-consum.
Desgraciadament, aquesta e-pocresia (així l'hem anomenat) produeix el mateix tipus de conseqüències negatives per al clima a causa de l'augment de la grandària de les infraestructures TIC i el seu consum elèctric creixent, en un altre cicle de consum tan viciós com el del transport.
Data de publicació: 28/05/2020