La tesi doctoral de David Jaime Cocovi Solberg revela que un dels tests de bioaccessibilitat més utilitzats subestima la perillositat de les mostres analitzades perquè n'extreu menys contaminants que els que són realment bioaccessibles
L'anàlisi ambiental del sòl i els sediments vol conèixer sovint la quantitat total de contaminants presents, i l'anàlisi es fa de forma rutinària sotmetent la mostra a unes extraccions molt agressives i analitzant-ne l'extracte resultant. Generalment les quantitats extretes sobreestimen el risc ambiental dels sòls potencialment contaminats, perquè a la natura aquestes condicions agressives no es donen.
Els assaigs de bioaccessibilitat es basen en extraccions suaus en condicions molt controlades que mimetitzen fenòmens ambientals i donen resultats més reals, però les condicions operacionalment definides en què es basen aquests mètodes impedeixen que s'apliquin a qualsevol mostra. Monitorar la cinètica d'extracció, és a dir, repetir les anàlisis en funció del temps per tal de veure la facilitat o dificultat amb què el contaminant s'extreu de la mostra, és una manera molt senzilla de saber si el nostre assaig presenta alguna limitació o si es desenvolupa satisfactòriament. No obstant això, aquests mètodes cinètics suposen una elevada càrrega de treball per a l'analista.
La tesi doctoral de David Jaime Cocovi Solberg, defensada a la Universitat de les Illes Balears, proposa automatitzar aquest procés de monitoratge com a control de qualitat dels tests de bioaccessibilitat. La tesi l'ha dirigida el doctor Manuel Miró Lladó, del Departament de Química.
La informació cinètica obtinguda també permet conèixer els processos que ocorren en el sòl i escurçar la durada dels tests, perquè mitjançant ajusts matemàtics és possible preveure quant de temps durarà el test de bioaccessibilitat per a cada una de les mostres analitzades. En el primer treball presentat en aquesta tesi, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU), es demostra que un dels tests de bioaccessibilitat més utilitzats i recomanat per la Norma ISO 17402:2008, basat en ciclodextrines com agents a extractants naturals, extreu molt menys contaminant del que és realment bioaccessible i, per tant, en aquests casos, els mètodes estàndard subestimen la perillositat de la mostra.
En els altres capítols de la tesi s'empren mètodes en flux, basats en la manipulació de líquids i suspensions mitjançant bombes i vàlvules, per automatitzar íntegrament els processos d'extracció en condicions ecomimètiques, facilitar el condicionament dels extractes i la detecció dels contaminants en equips instrumentals com són l'espectroscòpia atòmica o la cromatografia líquida, utilitzant modificacions fluídiques, electròniques o informàtiques dels equips comercials.
De la tesi se'n deriven també vuit articles publicats en revistes internacionals de gran impacte (tots Q1 segons el Journal Citation Reports), quatre articles en preparació, divuit contribucions a congressos, una sol·licitud de propietat intel·lectual, dos premis, i dues estades en centres de recerca a Àustria i Dinamarca.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Real-time monitoring of bioaccessibility tests for solid samples using automatic flow methods
- Autor: David Jaime Cocovi Solberg
- Programa de doctorat: Ciència i Tecnologia Química
- Departament: Química
- Director: Manuel Miró Lladó
Data de publicació: 20/07/2017