La tesi doctoral de María Susana Gutiérrez Gómez proposa l'ús de nanomaterials magnètics per retirar contaminants ambientals 

La nanotecnologia és una disciplina multidisciplinària dedicada al disseny, estudi i manipulació de la matèria a escala de la milmilionèsima part d’un metre. En aquesta escala, els efectes de la mecànica quàntica i de superfície es tornen rellevants, i confereixen propietats als materials que no són observables en escales de longitud macroscòpiques.

L'estudi de nanomaterials magnètics com a suport de molècules ha adquirit rellevància en els últims temps gràcies a dues característiques principals: la gran superfície i el magnetisme que presenten les nanopartícules de magnetita. Aquestes nanopartícules es poden manipular químicament amb molècules orgàniques capaces de retirar contaminants ambientals en l'aigua, com els hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) i sals de metalls pesants tòxics com mercuri, plom, crom, etc.

Els PAH són agents contaminants comuns a l'aigua potable, que es troben generalment en derivats del petroli. L’alliberament a l'atmosfera d’aquests contaminants és conseqüència directa de l'acció antropogènica, en general induïda per una combustió incompleta de combustibles fòssils a força de carboni. L'acció carcinogènica dels PAH és ben coneguda des de fa molt de temps, així com els passos que condueixen a la mutagènesi. Els PAH prevalen al medi ambient i són persistents, malgrat la seva escassa solubilitat en aigua. El naftalè, el més petit de la sèrie, té una solubilitat en aigua baixa però suficient, fet que li permet romandre molt temps en alguns recursos hídrics. Així, el naftalè es produeix anualment en quantitats voluminoses, al voltant d’1,3 milions de tones, a tot el món, i és el component més majoritari del quitrà, al voltant d'un 10 per cent. De fet, és un dels contaminants més ubics a l'aigua potable.

La tesi doctoral de María Susana Gutiérrez Gómez, defensada a la Universitat de les Illes Balears, s'ha centrat a aplicar la ciència a favor de la remediació d'ecosistemes, especialment aquàtics, i la captura i retirada dels PAH i sals de metalls pesants tòxics del medi ambient. També durant aquest treball s'han preparat diversos models de recuperació de sals de metalls pesants, sals d'or i de plata, utilitzant nanodiamants funcionalitzats amb esquaramides, amb resultats molt prometedors.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: Síntesis y aplicación de Compuestos Híbridos Nanoestructurados basados en Óxido de Hierro y/o Nanodiamantes.
• Autora: María Susana Gutiérrez Gómez
• Programa de doctorat: Ciència i Tecnologia Química
• Directors: Jeroni Morey Salvà i Maria Neus Piña Capó  

Data de publicació: 09/10/2018