La Universitat de les Illes Balears s'adhereix als manifests de la CRUE i #yoAcojo de l'organització independent Amnistia Internacional

La Universitat de les Illes Balears demana al Govern espanyol que compleixi les obligacions internacionals, garantint una resposta ràpida i augmentant el nombre de places de reassentament, especialment per a infants i persones en situació d'especial vulnerabilitat (dones embarassades, persones amb mobilitat reduïda, amb necessitats mèdiques específiques...). Tot això en unes condicions d'acolliment dignes.

A més, la UIB insta el Govern espanyol que es comprometi a impulsar mesures que garanteixin el dret d'asil i l'establiment de rutes legals i segures perquè ningú no hagi d'arriscar la vida a la recerca de refugi, tot facilitant l’acció de les administracions municipals i autonòmiques.

Per tot això ens adherim als manifests de la Declaració de la CRUE i #yoAcojo de l’organització independent Amnistia Internacional.

Manifest en defensa dels drets humans de les persones refugiades i migrants afectades pel conflicte bèl·lic a Síria

El drama de les persones refugiades a Síria té l’origen el 2011. Des de llavors, més de 250.000 persones han perdut la vida de forma violenta, més d'11 milions de persones s'han vist obligades a abandonar les seves cases, la majoria de les quals es veuen obligades a refugiar-se a Turquia, Líban o Jordània. I, a més a més, s'han bombardejat de forma indiscriminada zones civils i fins i tot hospitals o escoles.

Encara que Europa es va comprometre a rebre persones refugiades sirianes, aquest compromís ha quedat al paper i no ha esdevingut una resposta efectiva. Mostra de la inoperativitat d’aquest compromís és que ni tan sols es va arribar a un acord de repartiment de les persones refugiades entre els països europeus signataris. Cada vegada són més nombrosos els obstacles per accedir al dret d'asil a Europa.

Les organitzacions insisteixen que la comunitat internacional no ha fet tot el necessari per posar fi a aquesta situació, malgrat que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar el 2104 tres resolucions (2139, 2165 i 2191) que exigien l'adopció de mesures per garantir la protecció i l'assistència a la població civil a Síria.

Els refugiats i refugiades són éssers humans que fugen de la guerra i cerquen la protecció internacional. Fer-ne una mercaderia per a l'intercanvi econòmic és inhumà.

La resposta de la UE a aquest drama és del tot insuficient, a més de qüestionable des del punt de vista dels drets humans: ha «comprat» les devolucions a Turquia per 3.000 milions d'euros pels costs de gestió, als quals s’afegiran 3.000 milions addicionals el 2018. Aquesta aportació s’ha plantejat sense que s’hagi estipulat cap mecanisme de control de la destinació del pressupost. A tot això s’han de sumar altres mesures com ara l’eliminació del requisit de visat per als ciutadans turcs a Europa a partir de juny de 2016 i l'agilitació de l'entrada de Turquia a la UE.

Així, el preacord amb Turquia donaria via lliure a les devolucions sumàries en calent. Un acord que se sumaria a altres decisions que ja han anat minant els valors fundacionals de la Unió Europa i que han incomplit sistemàticament la legislació vigent en matèria de drets humans.

En l'actualitat es considera que Europa no dóna la resposta adequada a les persones refugiades; sembla que al contrari: se centra a protegir les seves fronteres. Centenars de milers de persones es veuen empeses a emprendre viatges perillosos per mar o terra, i moltes moren en el camí, i altres es queden atrapades en campaments de refugiats. Aquesta situació és especialment tràgica en dones i nenes, exposades a explotació i violència sexual, sense oblidar els milers de famílies que aquesta situació trenca i que, a més, sofreixen rebuig als països que haurien d'oferir-los un acolliment digne.

La UIB s'adhereix al manifest #yoAcojo de l'organització independent Amnistia Internacional, en què es demana al Govern espanyol: 

• Que garanteixi una resposta ràpida per a les persones refugiades i sol·licitants d'asil que arriben a Europa, bé per terra, bé per mar.

• Que compleixi les seves obligacions internacionals i augmenti el nombre de places de reassentament, especialment per a dones, nenes i persones en situació d'especial vulnerabilitat.

• Que garanteixi unes condicions d'acolliment dignes.

• Que es comprometi a impulsar mesures que garanteixin el dret d'asil i a l'establiment de rutes legals i segures perquè ningú no hagi d'arriscar la vida a la recerca de refugi.

D’altra banda, recordem que les universitats varen adquirir un compromís previ, que es detalla a continuació. En primer lloc, en una declaració de la CRUE; i en segon lloc, en una altra declaració de la Comissió d'Internacionalització i Cooperació. Aquests compromisos no es poden fer efectius si no es duu a terme l’acollida de refugiats.

Les universitats espanyoles no poden romandre indiferents davant el drama dels refugiats al qual assistim els últims mesos. La CRUE va acordar el dia 7 de setembre de 2015:

1. Facilitar l'accés a estudiants refugiats que siguin estudiants universitaris al seu país d'origen.

2. Facilitar la col·laboració amb les universitats espanyoles dels refugiats que siguin professors universitaris al seu país d'origen. 

3. Promoure accions de voluntariat entre els estudiants, en col·laboració amb altres administracions i agents, especialment en les disciplines més directament relacionades amb aquest drama social.

Per la seva banda, el Comitè Executiu de la Comissió d'Internacionalització i Cooperació de la CRUE va emetre el comunicat següent:

Atesa la dramàtica situació dels refugiats a la qual assistim els últims temps i en línia amb la declaració d'intencions feta pública per l'Assemblea General de la CRUE, es recomana que les possibles actuacions a curt, mitjà i llarg termini que podrien desenvolupar les universitats són, entre altres:

- Acollir refugiats en residències universitàries.

- Facilitar formació lingüística en espanyol que permeti la seva integració al nostre país.

- Proporcionar serveis d'assessorament legal, psicològic, sanitari i d'accés als serveis socials, entre altres.

- Dirigir i promoure accions de voluntariat.

- Atendre refugiats estudiants, professors i investigadors d'aquestes zones en conflicte que ja es trobin a Espanya.

- Plantejar i donar possibles solucions als problemes d'accés a les universitats, en col·laboració amb el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i amb les conselleries responsables de les universitats en cada comunitat autònoma.

- Facilitar beques en els casos en els quals això fos possible.

- Situar els països en conflicte com a prioritaris en matèria de cooperació universitària.

Les accions a implementar són moltes i variades i es realitzarien prioritàriament en col·laboració amb les administracions i les ONGD, i han d’estar, en tot cas, supeditades a les limitacions pròpies de la legalitat vigent. 

Data de publicació: 18/03/2016