El Laboratori de Patrimoni Historicoeducatiu de la UIB introdueix formats nous per divulgar la història de l'educació
La història de l'escola s'ha basat tradicionalment en fonts administratives i/o polítiques, i en els discursos teòrics sobre com havia de ser la pràctica escolar. En conseqüència, aquestes fonts poden haver suposat un coneixement deficitari i deformat dels models de pràctica escolar, que s’han de complementar amb d’altres de menys utilitzades fins ara.
La recerca historicoeducativa recent demostra que la realitat escolar té lògiques relativament autònomes de la resta de canvis històrics i que la seva evolució no depèn estrictament de factors administratius, polítics o teòrics.
Això fa que de cada vegada augmenti més l'interès per emprar en la recerca històrica altres registres de la pràctica escolar, més tangibles i que mostren aspectes determinants directes de les activitats quotidianes de l'aula, com són els elements materials: espais, mobiliari, objectes, instruments didàctics, llibres escolars, etc., o que ens informen directament de la pràctica, com ara memòries professionals dels mestres, memòries de pràctiques i d'oposicions, testimoniatges personals, quaderns de rotació o dels alumnes.
Igualment, hi ha més interès per les descripcions de la pràctica i els seus mètodes, informació que han deixat els mestres en les revistes professionals.
El projecte del Laboratori del Patrimoni Historicoeducatiu pretén aproximar l'estudi històric de les pràctiques escolars a l'escola primària espanyola del segle XX a través d'aquestes noves fonts. La recerca vol comprendre les dinàmiques de l'escola, reconstruir-ne l’univers, entendre les ruptures i continuïtats que hi ha en la pràctica, i poder demostrar que la generalització de l'escolarització a Espanya durant el segle XX, a més d'un poderós instrument de socialització al servei de la disciplina i de la reproducció social, ha suposat la mobilització de multitud de professionals de l'ensenyament que han intervingut amb una certa autonomia en els processos d'ensenyament i aprenentatge, i també el desenvolupament de múltiples processos relacionats amb la materialitat de l'escola, amb la producció i comercialització dels elements materials.
A través d’aquests formats nous es contribueix també a la seva conservació i difusió com a béns patrimonials d'interès cultural, social i, fins i tot, turístic.
El Grup d'Estudis d'Història de l'Educació de la UIB ha acabat un projecte de recerca FEDER / Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats – Agència Estatal d’Investigació / EDU2017- 82485-P Cultura y prácticas escolares en el siglo XX, sobre la història de la pràctica educativa. Entre les activitats que s'han fet en el marc d'aquest projecte hi ha aquests tres documentals, que pretenen divulgar alguns resultats de les investigacions.
Els tres audiovisuals expliquen:
— La conservació i difusió del patrimoni històric de l'educació
En el vídeo, s'exposa la importància que té aquest patrimoni per estudiar el passat de l'educació. Es presenten diverses formes d'aquest patrimoni, com són els documents d'arxiu, les fotografies, els objectes o els edificis. Direcció: doctor Pere Fullana, investigador del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la UIB.
– La renovació pedagògica musical a Mallorca a través del mètode Ireneu Segarra
Aquest documental recull les veus de testimonis i protagonistes del procés de renovació pedagògica musical a Mallorca en la dècada dels 70 i 80 del segle passat. Procés canalitzat a través dels cursos d'estiu de la Porciúncula dirigits pel mestre, músic i compositor Baltasar Bibiloni i Llabrés, a imatge i semblança dels cursos de l'Escola de Pedagogia Musical-Mètode Ireneu Segarra de Catalunya. Direcció: Llorenç Gelabert i Xavier Motilla, investigadors del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la UIB.
— Els orígens de l’educació viària a Mallorca
El creixement econòmic que s'albirava a Espanya entre final dels anys cinquanta i principi dels seixanta del segle passat va influir en l'àmbit educatiu. Una mostra d'aquests fets va ser la introducció a l'escola de nous continguts curriculars, com va ser el cas de l'educació viària. El vídeo inclou el testimoni d'alguns dels protagonistes d'aquelles primeres experiències. Direcció: Gabriel Barceló, investigador del Grup d’Estudis d’Història de l’Educació de la UIB.
Data de publicació: 08/11/2021