La tesi de Joan Pou Bordoy estudia la relació entre les alteracions electrocardiogràfiques i les malalties cardiovasculars en població mediterrània
La malaltia cardiovascular continua essent, a pesar de la seva tendència descendent, la primera causa de mortalitat en els països desenvolupats. La identificació de factors de risc (hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, tabaquisme, obesitat, diabetis mellitus) permet calcular el nivell de risc individual. I amb això, a més, permet adaptar la intensitat de mesures preventives per la presentació d’esdeveniments cardiovasculars com infart de miocardi, accident vascular cerebral i mort de causa cardiovascular.
Actualment, és tema d’estudi i debat obert si la presència d’algunes alteracions de l’electrocardiograma pot ajudar a predir el risc de patir malalties cardiovasculars. De fet, no hi ha dades en població mediterrània.
En aquest context, la tesi de Joan Pou Bordoy, defensada a la Universitat de les Illes Balears, determina l’associació en població mediterrània entre la presència d’alteracions majors i menors de l’electrocardiograma i la posterior aparició d’esdeveniments cardiovasculars (infart de miocardi, accident vascular cerebral i mort de causa cardiovascular). A més, estudia si contribueixen a millorar la predicció del risc cardiovascular individual.
En concret, s’han analitzat 1.752 persones del Mediterrani d’entre 55 i 80 anys amb risc cardiovascular mitjà-alt, sense esdeveniments cardiovasculars previs. La tesi també ha analitzat subgrups de dones, homes i individus amb risc cardiovascular moderat, el qual suposa el grup més nombrós a la població general i, per tant, on es produeixen més esdeveniments cardiovasculars en nombres absoluts.
Diferències entre homes i dones
Tant en homes com en dones, les alteracions majors s’associen a la presentació d’esdeveniment cardiovascular. En el cas dels homes, ho fan els criteris d’hipertròfia de ventricle esquerre amb inversió d’ona T, el QT allargat i el bloqueig auriculoventricular avançat.
En dones, les alteracions majors s’associen en conjunt a la posterior presentació d’esdeveniments cardiovasculars. Les que més hi contribueixen són el descens patològic del segment ST, el bloqueig de branca esquerra i la fibril·lació auricular.
L’estudi de Joan Pou Bordoy conclou que les alteracions menors de l’electrocardiograma no són un factor de risc cardiovascular independent. En canvi, les alteracions majors sí que són un factor de risc independent per a l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars. Especialment, el descens patològic del segment ST, criteris d’hipertròfia de ventricle esquerre amb inversió d’ona T, bloqueig auriculoventricular avançat, allargament del QT i fibril·lació auricular.
Pel que fa als individus de risc moderat, les alteracions majors també s’associen a la presentació d’esdeveniments cardiovasculars, però no milloren la capacitat predictiva del risc cardiovascular.
L’investigador apunta que dades de la tesi no permeten recomanar la utilització sistemàtica de l’electrocardiograma per al càlcul del risc cardiovascular en població mediterrània de mitjà i alt risc. Amb tot, sí que aconsellen tenir en compte la presència d’alteracions majors a l’hora de fer un electrocardiograma a una persona en el procés clínic, pel moderat increment de risc cardiovascular que suposen.
Fitxa de la tesi
- Autor: Joan Pou Bordoy
- Títol: «Alteracions electrocardiogràfiques i predicció de malaltia cardiovascular. Estudi en població mediterrània de mitjà i alt risc (PREDIMED)»
- Directors: Dr. Miguel Fiol Sala i Dr. Alfonso Leiva Rus
- Programa de Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d’Alta Prevalença
Data de publicació: 20/09/2022