Un equip d’investigadors de la UIB participa en un projecte de recerca sobre la influència de l’entorn marítim en les ciutats portuàries  

Un equip d’investigadors del grup de recerca en Política, Treball i Sostenibilitat de la Universitat de les Illes Balears participen en el projecte de recerca «La ciutat i el mar. La patrimonialització de les ciutats portuàries» (CIMAR), en el marc del qual analitzaran el procés de transformació urbana, social i econòmica del Molinar de Palma.

El projecte CIMAR té com a objectiu analitzar la relació entre la ciutat i el mar, les instal·lacions portuàries (fluvials o marítimes), l'entorn urbà i les concrecions territorials, ambientals, paisatgístiques i socials d'aquesta relació. La recerca aborda aquestes qüestions a partir de l'estudi de cas de grans ciutats portuàries amb dinàmiques urbanes complexes, com Barcelona i Tarragona (Catalunya), Bilbao i Sant Sebastià (País Basc), Cartagena (Múrcia) i Palma, així com ciutats de mida mitjana, com Tarifa a Andalusia, Baiona al País Basc francès, i Blanes i Palamós a la Costa Brava. El projecte el coordina l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), i hi participen 23 investigadors d’11 institucions, entre les quals la UIB. La recerca ha obtingut finançament del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència del Ministeri d’Economia i Competitivitat. 

Ciutats en transformació: integrar el passat

La ciutat contemporània ha viscut una profunda mutació física, material, econòmica i social. L'expressió d'aquestes mutacions és una geografia i una sociologia diferents de les tradicionals i un paisatge en què els elements del passat –alguns en desús, obsolets i en risc de desaparició–, subsisteixen com a testimonis muts d'un passat diferent però essencial per entendre la realitat present. Aquestes qüestions situen el tema del patrimoni cultural i dels usos del patrimoni al centre dels debats urbans.

Els plans especials per als centres històrics, els projectes de restauració i rehabilitació, els canvis urbanístics amb propostes de nous usos, i la reutilització dels grans contenidors històrics per a noves funcions marquen fites en la voluntat de preservar la identitat i la memòria històrica com una cosa inherent a l'essència mateixa, a l'ànima, de la ciutat.

Les opcions errònies al voltant del patrimoni, bé sigui per fossilització (la ciutat museu) o per desnaturalització de la seva condició patrimonial, deriven en una frivolització especulativa que alimenta propostes teatralitzades de ciutat-cartró que no contribueixen a la dinamització que es persegueix sinó que alimenten un discurs buit i innocu.

El projecte CIMAR és una recerca interdisciplinària, que conjuga la metodologia dels estudis patrimonials i històrics, la de l'anàlisi urbà i la que aporta l'antropologia per mesurar la temperatura del canvi social i les repercussions dels canvis d'usos a la societat tradicional. La lectura multidisciplinària de la ciutat, el respecte creatiu cap a l'herència patrimonial rebuda i una proposta de futur ambiciosa defineixen els paràmetres del plantejament del projecte, que pretén enllaçar passat, present i futur.

L’embat del canvi al Molinar

Palma és una de les onze ciutats portuàries en les quals el projecte CIMAR fixa l’atenció. Els antropòlegs socials de la UIB Alexandre Miquel i Marc Morell es disposen a dur a terme un treball de camp i d’arxiu entorn del cas del port del Molinar de Palma. La raó de l’elecció de l’específic barri neix del fet que constitueix una mena d’epítom dels centres d’interès del projecte general i, de forma específica, de les característiques socials i històriques de Mallorca: societat turística, dualitat econòmica i social creixent, per un costat; conflictes identitaris larvats, reconstruïts, reinterpretats i  explícits, per un altre; i postergació i sovint desaparició dels referents marítims i del patrimoni pesquer, en tercera instància.

Ara, el conflicte obert sobre la proposta de construcció d’un macroport, amb dimensions identitàries però també clarament polítiques, reorganitza tots aquells factors: en un context en què el port de Palma aposta per l’acollida ingent de creuers turístics, i fa replantejar un canvi de model portuari a gran escala en què entren en joc molts d’altres elements, l’ampliació del port del Molinar ha esdevingut el focus mediàtic d’un conflicte que enfronta interessos sovint oposats pel que fa als valors d’ús i els valors de canvi que s’hi generen (molt particularment una «reinvenció de la tradició» marinera com a defensa política i moral d’un col·lectiu inicialment molt diversificat).

La recerca dels investigadors de la UIB, en combinació amb la de la resta d’investigadors del projecte CIMAR, combina la història oral amb l’observació participant, amb l’objectiu d’esbrinar aspectes varis relatius al que establim com a eix central: el component de classe del conflicte. Les dinàmiques del capital que es donen a l’espai urbà i els moviments d’oposició que genera l’ampliació del port són qüestions cabdals per poder entendre l’evolució recent del barri, molt especialment la primera línia de mar, en el si del conjunt de la ciutat. Interessarà, doncs, com es transformen les cultures del treball en un context en què processos com ara la gentrificació, la patrimonialització i la turistificació prenen tanta rellevància.

El projecte estarà en marxa fins a ben entrat el 2017, i durant aquest temps es preveu, a més de l’esmentat treball de camp i recerca d’arxiu, fer publicacions d’àmbit internacional, així com participar en seminaris i congressos i organitzar-ne. L’equip de treball inclou grups de recerca preexistents que aportaran un major nivell i més intensitat a les dades i als resultats 

Data de publicació: 19/05/2015