La recerca ajuda a comprendre que no hi ha cap norma o mètode de la ciència que estigui aïllat dels canvis periòdics que s’esdevenen en el mateix desenvolupament de l’activitat científica
La tesi doctoral de John Onyekachi Nnaji, defensada a la Universitat de les Illes Balears, estudia com la crítica historicista a la justificació de les característiques tradicionals de la ciència (sobre la base dels processos i normes científics dels segles XVI i XVII) il·lustra la determinació històrica i local de les principals característiques de la ciència. L’estudi Concepts of the ´Scientific Revolution´: An analysis of the historiographical appraisal of the traditional claims of science l’ha dirigit el doctor José Luis Luján, del Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB.
La recerca mostra que les característiques tradicionalment atribuïdes a la ciència procedeixen de les concepcions positivista, realista i falsacionista del progrés científic. En la literatura sobre la revolució científica, el discurs sobre el model historicista es refereix a les deu principals interpretacions històriques en la literatura sobre el tema. A partir d’això, l’investigador demostra com la crítica d’aquest model a les idees positivista, realista i popperiana del progrés científic realment no s’oposa a l’èxit de la ciència moderna, sinó que qüestiona la justificació dels atributs que tradicionalment han caracteritzat la ciència sobre la base dels processos científics i les normes científiques desenvolupades en aquells segles.
Els elements fonamentals del model historicista de revolució científica que s’analitzen són dos: primer, els factors socioculturals i extracientífics que influeixen en el progrés de la ciència i, segon, la determinació històrica i local de característiques com la racionalitat, l’objectivitat, el realisme i la veritat de la ciència. Com a conseqüència, la recerca sosté que la identificació del caràcter contextual i històric dels processos científics justifica una reconsideració de la comprensió de la universalitat de la ciència.
Així, la tesi defensa que la universalitat de la ciència s’ha de cercar en el paper de fonts com els instruments científics, la formació pràctica i l’adquisició de rutines metodològiques. Quan equips, instruments, teories, enunciacions, expressions de les lleis científics i la formació estan estandarditzats, els mateixos tipus de pràctiques arribaran a ser acceptats com a opcions predeterminades en múltiples àmbits de coneixement. La universalitat de la ciència és principalment una característica dels procediments, instruments, pràctiques, etc.
En conclusió, la tesi doctoral de John Nnaji, elaborada bàsicament a partir de fonts bibliogràfiques sobre la revolució científica, assenyala que aquest model de comprensió dels processos de la ciència dels segles XVI i XVII ajuda a comprendre que no hi ha cap norma o mètode en la ciència que estigui aïllat dels canvis periòdics que s’esdevenen en el mateix desenvolupament de l’activitat científica. No hi ha supracriteris científics que sobrevisquin a les revolucions de la ciència, ja que les normes i els mètodes canvien amb la variació de les mateixes creences científiques.
Fitxa de la tesi doctoral
- Títol: Concepts of the ‘Scientific revolution’: An analysis of the historiographical appraisal of the traditional claims of science
- Autor: John Onyekachi Nnaji
- Programa de doctorat: Filosofia
- Departament: Filosofia i Treball Social
- Director: José Luis Luján López
Data de publicació: 10/07/2013