La UIB col·labora en l'organització del XV Congrés de Professors de Dret Administratiu, que tindrà lloc els dies 7 i 8 de febrer a Can Ventosa. El programa dedica una atenció especial a la saturació de l'espai públic a les ciutats turístiques i als drets de les persones en la ciutat intel·ligent 

Inauguració
Dia: divendres, 7 de febrer de 2020
Hora: 10 hores
Lloc: Espai Cultural Can Ventosa, avinguda d'Ignasi Wallis, 26, Eivissa 

La ciutat i la vida a la ciutat s'estan transformant i plantegen grans desafiaments, la majoria dels quals estan relacionats amb la convivència social: l'ús de l'espai públic i el turisme, la mobilitat o el desenvolupament de les ciutats intel·ligents. Per això, el XV Congrés de Professors de Dret Administratiu (AEPDA) se centra en «La ciutat del segle XXI: transformacions i reptes».

Els dies 7 i 8 de febrer, més de 150 experts en Dret Públic es reuneixen per formular propostes de millora de l'entorn urbà, de la convivència ciutadana i de la sostenibilitat metropolitana. El programa d'aquesta trobada gira entorn dels conceptes de ciutat com a espai físic, espai polític, espai sostenible i espai global.

La ciutat com a espai polític implica parlar dels drets de la ciutadania i el dret a la ciutat, així com de les noves formes de governança i la influència de la ciutat en el seu entorn. Com a espai físic, la ciutat ha de ser objecte de conservació i regeneració i atendre les exigències dels moviments de persones en l'espai públic, especialment forts a les ciutats turístiques. D'altra banda, la ciutat com a espai sostenible atén qüestions tan importants com el canvi climàtic i les possibilitats de les ciutats intel·ligents.

Com explica el president de l'AEPDA, Fernando López Ramón, el congrés és, a més, oportú, perquè en aquest moment les ciutats mitjanes i petites «han d'enfortir la seva capacitat d'execució i consolidar les seves competències». Els municipis són el primer nivell de contacte de la ciutadania enfront de l'Administració, «la ciutat és la primera referència en la prestació de serveis en matèria educativa, sanitària, ambiental, en la integració de persones estrangeres o en totes les polítiques socials». En aquesta relació pròxima és on rau la informació sobre les persones que permet prendre decisions i posar-les en pràctica.

El congrés està organitzat per l'AEPDA i la Universitat de les Illes Balears, i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Eivissa, el Govern de les Illes Balears, la Càtedra d'Aigua i Sostenibilitat de la Universitat de Múrcia i el despatx Egea Villalba.

L'evolució del turisme i la tecnologia enfront dels drets de les persones

La saturació de l'espai públic pel turisme o el desenvolupament de models de ciutat intel·ligent estan posant de manifest la necessitat de salvaguardar els drets de la ciutadania.

En relació amb el turisme, l'ocupació de l'espai públic és un assumpte que afecta diferents zones de les Balears i del litoral mediterrani, com Mallorca o Barcelona, i altres ciutats turístiques. Cal adoptar mesures que rebaixin l'amenaça que representen el turisme de creuer, els apartaments turístics i l'ús intensiu que les terrasses fan de places i passejos, que posen en perill els drets dels veïnats i la convivència.

Com explica la professora de Dret Administratiu de la Universitat de les Illes Balears, Joana Socias, hi ha una legislació que permet posar límits, però no l’apliquen. «Fins el 2017 s'ha fomentat el turisme com a font de riquesa, però amb la promoció del lloguer vacacional varen augmentar els problemes», ja que l'espai públic és «vulnerable i està sotmès a la competència i a la saturació turística».

La saturació turística pot afectar la protecció de l'entorn urbà, l'ordre públic i la seguretat, el medi ambient, el patrimoni històric, la salut o el civisme. Totes aquestes són raons d'interès general que poden justificar l'adopció de mesures restrictives, tal com estableixen la legislació i jurisprudència europees. Aquestes restriccions entrarien en conflicte amb la llibertat d'ús de l'espai públic i la comercialització, però estarien justificades per raons d'imperiosa necessitat i sempre que fossin mesures no discriminatòries, proporcionals i no abusives.

Joana Socias considera que «hem d'elevar la mirada i veure el que està succeint en l'espai i a la ciutat», explica, i lamenta hàgim arribat a una turistificació dels entorns que fa que els residents tinguin fòbia als turistes.

Quant als reptes que planteja el model de ciutat intel·ligent, Agustí Cerrillo, professor de la Universitat Oberta de Catalunya, considera que el «focus ha d'estar en el servei a la persona, la qual cosa implica entendre’n les necessitats i apoderar la ciutadania perquè tingui dret a decidir sobre la informació —dades personals i dades no personals— que pot ser utilitzada i participar en la presa de decisions sobre el desenvolupament de la ciutat intel·ligent». És a dir, transparència i participació. 

Data de l'esdeveniment: 07/02/2020

Data de publicació: 05/02/2020