Un estudi de la UIB, publicat a Human Brain Mapping, investiga els mecanismes que expliquen com tocar un instrument altera la percepció del propi cos en músics professionals

Un dels models de plasticitat associada a l'experiència que més interès genera en el camp de les neurociències és l'estudi de la plasticitat cerebral vinculada a la pràctica musical. I és que tocar un instrument musical, com el piano o la guitarra, així com cantar professionalment, comporta una gran entrada d'estímuls sensorials i motors que generen un increment de l'activitat cerebral en àrees com l'escorça auditiva, l'escorça somatosensorial i la motora, totes fonamentals per a la percepció musical i l'execució instrumental. No obstant això, en l'entrenament musical també és fonamental la percepció del propi cos.

Un estudi previ realitzat a la Universitat de Tübingen, Alemanya, en el qual va col·laborar la doctora Anna Zamorano, del grup de recerca en Neurociència Cognitivoafectiva i Psicologia Clínica de la Universitat de les Illes Balears, va demostrar que els músics professionals tenen augmentada la percepció de la informació corporal, tècnicament dita interocepció, en comparació amb persones sense cap tipus d'entrenament musical. Més sorprenents varen ser els resultats d'un altre estudi realitzat pel grup de la UIB en el qual es va descobrir que els músics també tenen augmentada la percepció als estímuls dolorosos en comparació amb la població en general. Tots dos resultats suggereixen, de manera indirecta, que les regions del cervell implicades en la detecció i integració sensorial podrien estar també experimentant canvis plàstics a causa de la pràctica contínua amb l'instrument musical.

L'ínsula: una regió cerebral clau

Ara, en un estudi publicat recentment a la prestigiosa revista científica Human Brain Mapping, els investigadors de la UIB han explorat l'organització de les xarxes neuronals de l'ínsula, una de les regions més importants en la integració i la percepció sensorial. Aquest estudi ha estat realitzat en col·laboració amb investigadors de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca).

Per a això, els investigadors varen estudiar la connectivitat d'aquesta regió amb altres àrees del cervell mitjançant l'ús de la ressonància magnètica funcional, una tècnica d'imatge que permet mesurar els canvis metabòlics que ocorren en el cervell. Es va comparar el cervell dels músics i dels no músics, i es va observar que els primers tenien un increment de la connectivitat funcional de l'ínsula amb regions relacionades amb la detecció i el processament d'estímuls (escorça cingulada anterior), el processament d'informació i el control (còrtex prefrontal), i amb el sistema de recompensa i processament emocionals (escorça orbitofrontal). Al seu torn es va observar que els músics amb més experiència tenien més connectivitat amb regions del cervell bàsiques per a la pràctica musical com són les regions del processament sensitivomotor (escorça motora i somatosensorial primària), així com les del processament auditiu i visual (escorça auditiva primària i occipital).

En conclusió, aquests resultats indiquen que, efectivament, la pràctica musical també genera canvis en l'organització de les xarxes neuronals, tal vegada per reduir els temps d'integració sensorial durant la pràctica musical i millorar el temps de reacció o execució instrumental. Al seu torn, aquests resultats expandeixen els coneixements que es tenen sobre l'increment de la percepció sensorial en músics professionals, i suggereixen que la pràctica musical pot generar canvis també en la informació corporal.

Referència bibliogràfica 

Zamorano, A. M., Cifre, I., Montoya, P., Riquelme, I. and Kleber, B. (2017). «Insula-based networks in professional musicians: Evidence for increased functional connectivity during resting state fMRI». Human Brain Mapping. doi:10.1002/hbm.23682

Data de l'esdeveniment: 07/08/2017

Data de publicació: 07/08/2017