La mort dels ametllers va desembarcar a Mallorca l'any 1993 procedent de Califòrnia

Un estudi de la UIB assenyala el bacteri Xylella fastidiosa com el responsable de la malaltia que afecta el 80 per cent d’ametllers i revela que va arribar a Mallorca fa gairebé tres dècades amb la introducció d’ametllers californians infectats 

Els darrers quinze anys, els ametllers han patit una gran mortalitat, circumstància que ha causat el greu declivi d’aquest cultiu característic de Mallorca. Durant anys, aquesta situació, que afecta gairebé el 80 per cent dels ametllers de l'illa, s’havia atribuït a malalties causades per fongs i que s’havien agreujades per factors com ara les sequeres prolongades i l’edat dels arbres.

Ara, un equip multidisciplinari d’investigadors de la Universitat de les Illes Balears, TRAGSA, SEMILLA, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears i l’Institut d’Agricultura Sostenible del CSIC ha revelat que el patogen bacterià Xylella fastidiosa seria el microorganisme que realment hauria causat la mort dels ametllers. Per part de la Universitat de les Illes Balears, han participat en aquesta investigació alguns membres del grup de recerca en Microbiologia, liderats per la doctora Margalida Gomila, professora titular de l’àrea; el doctor Antoni Busquets, investigador postdoctoral; i el senyor Guillem Seguí, estudiant de doctorat, així com el doctor José Antonio Jurado, professor contractat doctor de l’àrea de Genètica de la UIB.

La recerca, que s’ha publicat recentment a la revista científica Communications Biology, del grup Nature, també posa de manifest que el començament de l’afectació dels ametllers coincideix amb la introducció d’exemplars d’ametllers californians a Mallorca l’any 1993, alguns dels quals se sembraren a Son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar). Va ser precisament aquí on es varen detectar els primers grups d’ametllers morts uns anys després, i des d’aleshores ençà el nombre d’exemplars afectats ha augmentat progressivament.

Més d’un milió d’ametllers afectats

Els investigadors han calculat que el 79,5 per cent dels ametllers (això són 1.250.000 arbres, aproximadament) han quedat amb les fulles socarrades, senya inequívoca de la malaltia que hi causa el bacteri Xylella fastidiosa. D’aquests arbres, aproximadament 550.000 morts encara són als ametllerars.

Els investigadors han seguit l’evolució de les infeccions per Xylella fastidiosa a Mallorca i han traçat el declivi dels ametllers al llarg del temps amb un objectiu doble: d’una banda, investigar l’epidemiologia del socarrament de la fulla de l’ametller i la seva relació amb els patògens fúngics que afecten les soques; i, de l’altra, descobrir més coses del procés d’arribada de la Xylella fastidiosa a Mallorca.  

Per aconseguir-ho, els investigadors han determinat la presència de Xylella fastidiosa a mostres d’ADN procedents dels anells de creixement d’arbres infectats, a la vegada que han dut terme anàlisis dendocronològics.

Tot plegat els ha permès de concloure que la presència de Xylella fastidiosa als ametllers afectats és anterior al moment en què haurien desenvolupat patologies fúngiques, de manera que el bacteri seria el responsable primer de l’afectació dels arbres. A més, segons apunten els investigadors, els fongs patògens de les soques no estarien relacionats directament amb la mortalitat dels arbres, de la mateixa manera que els períodes de sequera tampoc no en serien els responsables. Al respecte, els investigadors afirmen que en altres moments recents també hi ha hagut llargues sequeres (els anys 1963-68 i 1981-84) i, en canvi, no s’havia produït la gran mortalitat d’ametllers d’aquestes darreres dècades. D’acord amb això, els investigadors assenyalen una altra vegada el bacteri Xylella fastidiosa com el responsable de l’estrès hídric que afecta els arbres infectats.

L’estudi genètic de les mostres ha confirmat que, a Mallorca, el socarrat de la fulla d’ametller [MGR1] és causat per dues subespècies diferents de Xylella fastidiosa: la fastidiosa i la multiplex. Aquest bacteri seria transmès per insectes, com el Philaenus spumarius, que durant el seu estadi de nimfes es poden reconèixer perquè s’envolten d’una cobertura escumosa semblant a la saliva. Aquests insectes s’alimenten dels fluids dels arbres que recorren els xilemes, els conductes que condueixen l'aigua des de les arrels fins a les fulles. És en aquest moment que el bacteri infecta l’arbre.

Els investigadors han calculat que els arbres infectats viuen al voltant de 14 anys de mitjana. Aquesta dada s’avé amb l’arribada de Xylella fastidiosa a l’illa, a principi dels anys noranta del segle XX, i la detecció dels primers arbres morts la primera dècada del segle XXI. Així doncs, la malaltia dels ametllers va romandre amagada durant una dècada, mentre es contagiava progressivament entre els ametllers mallorquins i es confonia amb altres patògens o amb els símptomes de la sequera.

La malaltia de la vinya

L’estudi també posa sobre la taula l’existència d’infeccions creuades entre els ametllers i les vinyes. Els investigadors consideren que els resultats també expliquen com la soca causant de la malaltia de Pierce a les vinyes i del socarrat a la fulla d’ametller hauria arribat a Mallorca.

En un estudi anterior, publicat l’any 2019 a la revista Plant Pathology, els investigadors havien estudiat les relacions genètiques entre les poblacions de Xylella fastidiosa associades a la malaltia de Pierce a la vinya mallorquina amb altres soques d’aquest patogen bacterià relacionades amb la malaltia de Pierce i el socarrament de la fulla de l’ametller d’arreu del món. Aleshores, els resultats de l’anàlisi filogenètic també varen fer que els investigadors concloguessin que, a Mallorca, la malaltia de Pierce està causadapel mateix llinatge clonal de Xylella fastidiosa que afecta les vinyes als Estats Units i, en especial, a Califòrnia.

Referències bibliogràfiques

Moralejo E. et al. (2020). Phylogenetic inference enables reconstruction of a long-overlooked outbreak of almond leaf scorch disease (Xylella fastidiosa) in Europe. Communications Biology 3, 560. https://doi.org/10.1038/s42003-020-01284-7.

Moralejo, E. et al. Insights into the epidemiology of Pierce’s disease in vineyards of Mallorca, Spain. Plant Pathology, 68 (8), 1458-1471. https://doi.org/10.1111/ppa.13076.

Data de publicació: 29/10/2020