Investigadors de la UIB participen en un projecte d'investigació per dissenyar i implementar estratègies per controlar el bacteri
Els investigadors encarregats del projecte d’investigació ITS2017-095 Disseny i implementació d’estratègies de control de la Xylella fastidiosa n’han presentat, aquest divendres, les conclusions principals, en una jornada al Centre Bit Raiguer d’Inca. Aquest projecte, finançat amb l’Impost del Turisme Sostenible (ITS), es divideix en sis àrees d’investigació, que han desenvolupat la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Instituto de Agricultura Sostenible del CSIC (IAS-CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) i l’àrea d’Agricultura de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
La presentació dels resultats s’ha fet per lots d’investigació. Així, pel que fa a l’estudi de resistència/tolerància/susceptibilitat varietal als cultius de l’ametller, la vinya i l’olivera enfront de la Xylella fastidiosa (UIB), exposat per Bàrbara Maria Quetglas, s’ha constatat que hi ha varietats de vinya que resisteixen millor el bacteri. Per dur a terme el projecte, s’han avaluat dos tipus de cultius: per una banda, una col·lecció de varietats de vinya i, per una altra, vinyes comercials. L’estudi determina que s’ha detectat un percentatge de ceps afectats més elevat en vinyes comercials. El comportament és desigual segons la varietat, així i tot, entre les menys afectades destaquen les varietats negra mantonegro i blanca chardonnay, i la més afectada és la giró ros. Pel que fa a l’ametller, s’ha manifestat menys presència del bacteri en la varietat vairo i les més afectades són la corona i l’alzina. Les condicions de maneig del cultiu intervenen directament sobre el grau d’afectació d’aquesta espècie, i són especialment destacables la variable hídrica i de fertilització.
La vegetació silvestre de les illes Balears ha estat també objecte d’investigació. El lot «Detecció i efecte de Xylella fastidiosa sobre la vegetació silvestre de les illes Balears», exposat pel doctor Joan Rita, del Departament de Biologia de la UIB, constata que han localitzat 18 espècies silvestres sensibles al bacteri, 10 de les quals fins ara no se sabia que ho eren. La majoria de les espècies sensibles són arbusts de les garrigues, com l’estepa blanca (Cistus albidus), la garlanda (Lavandula dentata), el llampúdol (Rhamnus alaternus), el romaní (Rosmarinus officinalis), la vidalba (Clematis cirrhosa), l’argelaga (Calicotome spinosa) o la gatosa d’Eivissa (Ulex parviflorus). Pel que fa a les plantes arbòries, destaca l’ullastre (Olea europea var. Sylvestris) i el fleix (Fraxinus angustifolia). Respecte de les espècies endèmiques, han detectat una afectació preocupant de la camamil·la de Maó (Santolina magonica), a Menorca. De moment, no han detectat el bacteri sobre l’alzina (Quercus ilex). Finalment, han analitzat també la incidència de la malaltia en les comunitats forestals. Els investigadors consideren que la Xylella fastidiosa difícilment entra en la vegetació densa de l’ullastrar i afecta especialment zones forestals perifèriques més que al seu interior.
Un altre estudi és «Detecció del bacteri fitopatogen en diferents vegetals de les illes Balears», de la doctora Margalida Gomila, de la UIB.
El sector agrari ha estat representat en la presentació dels resultats d’aquest projecte, que ha tingut un cost 1,3 milions d’euros. Segons els investigadors, els pròxims anys l’agricultura de les illes Balears no només es resignarà a conviure amb el bacteri, sinó que, des d’un coneixement més gran de l’epidemiologia de les malalties, es podrà intervenir per minimitzar-ne l’impacte en l’agricultura i, en menor mesura, en el medi forestal.
Font: GOIB
Data de publicació: 11/03/2022