Un estudi internacional liderat per la Universitat de les Illes Balears alerta dels perills per a la integritat acadèmica i la transparència que causa l’ús creixent d’eines d’intel·ligència artificial generativa en la redacció de textos científics.
La intel·ligència artificial està transformant molts aspectes de la nostra vida, i el món acadèmic no n’és una excepció. Un estudi recent, liderat pel doctor Rubén Comas, catedràtic del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, analitza com les eines d’intel·ligència artificial generativa estan modelant una peça clau de la comunicació científica: els títols dels articles acadèmics.
L’estudi, que s’ha publicat a la revista científica Learned Publishing, s’ha centrat en l’ús de 15 verbs d’acció en els títols d’articles indexats a la base de dades SCOPUS, i ofereix dades reveladores que plantegen preguntes importants sobre la creativitat, l’autenticitat i el futur de l’escriptura acadèmica.
La navegació: nova passió de la comunitat científica
L’estudi constata un augment espectacular en la freqüència de verbs com navegar, millorar i desvelar en els títols acadèmics publicats recentment. Aquestes paraules han registrat taxes de creixement anuals que superen el 200% en alguns casos, i rompen amb tendències històriques. Aquest canvi apunta a l’ús creixent de la intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, per ajudar els investigadors a formular títols que siguin més atractius i impactants (amb característiques i fórmules semblants al clickbait dels articles periodístics).
Els autors de l’estudi asseguren que, si bé aquesta tendència podria ser beneficiosa en termes de claredat i accessibilitat —especialment per a investigadors novells o no angloparlants—, també planteja preocupacions sobre la pèrdua de diversitat estilística i originalitat en els títols acadèmics. Els títols, que tradicionalment reflectien la veu única de cada investigador, poden acabar homogeneïtzant-se sota patrons repetitius dictats per algoritmes.
Un dilema d’autenticitat i integritat acadèmica
Una altra qüestió clau és la integritat del procés acadèmic. L’ús d’intel·ligència artificial generativa pot ajudar a millorar els textos, però hi ha una línia fina entre utilitzar aquestes eines com a suport i dependre’n en excés. Aquesta situació pot diluir la singularitat de les aportacions científiques i donar lloc a preocupacions sobre l’originalitat de la recerca.
Un problema afegit és la manca de transparència. Si els investigadors no declaren explícitament que han utilitzat intel·ligència artificial per redactar títols o altres parts dels seus treballs, es poden generar malentesos sobre el grau de contribució humana en l’escriptura acadèmica. Això planteja preguntes ètiques de gran rellevància, especialment en un moment en què la credibilitat de la recerca està en el punt de mira.
Implicacions per a la comunicació científica
«Els títols no són només un detall estètic: són la porta d’entrada a la ciència, el primer contacte dels lectors amb un treball acadèmic. Si l’ús d’intel·ligència artificial altera aquesta peça clau, les implicacions poden ser significatives», assegura el doctor Rubén Comas.
«Per una banda, les eines d’intel·ligència artificial poden democratitzar l’accés a una escriptura acadèmica més refinada i reduir les barreres lingüístiques i estilístiques. Però, per altra banda, poden afavorir certs patrons lingüístics i deixar de banda maneres alternatives d’expressió científica», afegeix.
Els resultats d’aquest estudi subratllen la necessitat urgent d’establir estàndards clars sobre l’ús de la intel·ligència artificial generativa en l’escriptura acadèmica. La transparència hauria de ser un pilar fonamental d’aquests estàndards, per garantir que els lectors i revisors entenguin quin paper han tingut els sistemes generatius basats en intel·ligència artificial en cada treball. Així mateix, els editors i les editorials haurien de desenvolupar marcs rigorosos per detectar i gestionar la influència d’aquestes eines tecnològiques.
«L’ús de la intel·ligència artificial generativa en l’escriptura acadèmica és una arma de doble tall. Tot i que ofereix oportunitats per innovar i fer més inclusiva la recerca, també planteja desafiaments que requereixen una reflexió acurada. En darrera instància, caldrà un diàleg obert i constructiu per assegurar que aquesta tecnologia no només farà avançar la ciència, sinó que ho farà respectant-ne la integritat i diversitat», conclou Comas.
Suport institucional
L’estudi s’ha fet en el marc del projecte de recerca «La integritat acadèmica en la formació inicial del professorat» (PID2022-141031NB-I00), finançat per MICIU/AEI /10.13039/501100011033/ i pel fons FEDER «Una manera de fer Europa».
Referència bibliogràfica
Comas-Forgas, R., Koulouris, A. and Kouis, D. (2024), ‘AI-navigating’ or ‘AI-sinking’? An analysis of verbs in research articles titles suspicious of containing AI-generated/assisted content. Learned Publishing e1647. https://doi.org/10.1002/leap.1647
Data de publicació: 04/12/2024