La importància de les aplicacions de seguiment de la COVID-19

Un estudi amb participació de l’IFISC destaca l’eficàcia del rastreig digital de contactes en els contagis produïts en el treball, en la comunitat i en els transports 

Automatitzar el procés d'identificació de les persones que han estat en contacte amb un pacient infectat és el principal objectiu de les aplicacions per a telèfons intel·ligents que han sorgit durant la pandèmia COVID-19, com la TousAntiCovid, a França, o el Radar Covid, a Espanya.

Un equip internacional de científics liderat per l'Institut d'Epidemiologia i Salut Pública Pierre-Louis, i amb la participació d'estudiants de doctorat de l’IFISC (UIB-CSIC), ha publicat un estudi a Science Advances que avalua l'impacte d'aquestes aplicacions de localització digital de contactes en l'epidèmia de coronavirus a França. Per a això, varen proposar un model compartimental aplicat en una xarxa dinàmica multicapa d'individus, calibrada amb dades reals demogràfiques, de contactes i epidemiològics.

Varen explorar casos realistes de detecció de casos, adopció d'aplicacions, immunitat de la població i transmissibilitat. L'exploració de diferents escenaris de transmissibilitat en el model, caracteritzat per la ràtio reproductiva R, ha suggerit que amb una lleugera reducció de la transmissibilitat respecte de la ràtio reproductiva de la primera ona, un 20 per cent d'adopció de l'aplicació redueix la incidència màxima en un 35 per cent. La reducció de la incidència màxima pot arribar al 60 per cent, si aquesta porció de la població fa servir l'aplicació de seguiment de contactes.

En incorporar els aïllaments en les llars, la manera habitual de les mesures de contenció emprades per la majoria dels països europeus aquest darrer any, els investigadors observaren que les dues mesures es dirigeixen a les transmissions en diferents grups d'edat i entorns. L'aplicació registrà sobretot els contactes amb adults, i els contactes rastrejats es produïren predominantment en el lloc de treball i en la comunitat. L'aïllament a la llar reduí la transmissió en tots els entorns, amb menys efecte en l'entorn laboral. En canvi, el rastreig digital de contactes té una gran eficàcia en els contagis produïts en el treball, en la comunitat i en els transports.

L'estudi conclou que l'adopció d'aplicacions de localització digital de contactes implicà una disminució de les transmissions, fins i tot entre el rang d'edat més avançada, en què els telèfons intel·ligents són menys predominants. Aquest efecte de blindatge indirecte del procediment de rastreig digital es feu més evident quan es va provar el model sense que els individus de més de 75 anys poguessin utilitzar l'aplicació, ja que no s’observà un augment significatiu de casos. Aquests resultats posen de manifest la importància d'una estratègia de rastreig de contactes durant pandèmies com la COVID-19 i que el desenvolupament d'aplicacions que el fan de manera automàtica és un avantatge en les campanyes de prevenció.

Font: IFISC (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Moreno López, JA, Arregui García, B, Bentkowski, P (et al.) 2021). Anatomy of digital contact tracing: Role of age, transmission setting, adoption, and case detection. Science Advances, 7(15), eabd8750. https://doi.org//10.1126/sciadv.abd8750. 

Data de publicació: 29/04/2021