Les universitats públiques dels 17 districtes universitaris presenten el mateix escrit de 17 pàgines d'al·legacions davant els ministeris d'Educació i Formació Professional i d'Universitats 

La Universitat de les Illes Balears i les altres universitats públiques del sistema universitari espanyol han presentat el mateix escrit d’al·legacions a l’esborrany del Reial decret de Selectivitat davant els ministeris d’Educació i Formació Professional i d’Universitats. Ambdós ministeris feren públic el «Projecte de Reial decret pel qual es regulen les condicions per a l'accés i la normativa bàsica dels procediments d'admissió als ensenyaments universitaris oficials de grau» el 15 de març de 2023, i varen obrir un període per presentar aportacions que va finalitzar el 27 de març.

El projecte no sols incideix en les proves, tal com apareixia en els esborranys anteriors, sinó que incorpora canvis en la normativa d'accés i admissió a les universitats públiques. Per aquest motiu, les universitats dels 17 districtes universitaris s’han posat d’acord per presentar el mateix document d’al·legacions per a una millora substancial del text sotmès a participació pública. Es tracta d'un document de 17 pàgines que les universitats han consensuat amb qüestions com la durada de les proves, la composició dels tribunals, els procediments de reclamació, el procediment d'admissió o els terminis per a places vacants, per a un total de 20 propostes de millora que esperen que es considerin.

Preocupació per la viabilitat del nou model

Aquest document, elaborat per les persones encarregades d’organitzar les proves i l'admissió en els graus universitaris, ha estat secundat per tots els vicerectorats del procés d’accés i admissió en les universitats públiques. En el desenvolupament es detallen una sèrie de qüestions importants de caràcter tècnic relacionades amb l'estructura, l'organització i els procediments de les proves, amb una posició unànime, que comprometen la viabilitat de les proves i dels processos d'admissió.

A més, totes les universitats públiques espanyoles consideren deslleial per la seva part que no es faci esment als senyals creixents d'inquietud que els traslladen els professors de batxillerat, orientadors i harmonitzadors de les matèries, i comparteix la preocupació profunda per la viabilitat d'implantar el model d'avaluació per competències l'any vinent, perquè hi ha massa incògnites i massa poc temps per incorporar-les a un batxillerat amb currículum nou, noves matèries i un model d'avaluació mai assajat a segon de batxillerat i desconegut a ulls dels qui han de donar instruccions, des de les universitats, sobre les directrius concretes de cada matèria.

Durada dels exàmens

A més d’aquest avís, que posa la mirada en els dubtes seriosos sobre la possibilitat d'implementar les reformes sense prou garanties per a un procés en el qual l'alumnat es juga bona part del futur, les universitats destaquen els efectes perniciosos d’alguns pilars de l'esborrany de Reial decret. És el cas, per exemple, de la durada dels exàmens, que, com que passen de 90 a 105 minuts, obligarà a augmentar els dies de les proves fins als 6 dies, un fet que perllongarà de manera innecessària l'estat de tensió de l'alumnat en detriment del seu rendiment. En aquesta qüestió, insisteixen les universitats, la proposta suposa de facto l'exclusió de l'accés a la universitat de l’alumnat que té dret a adaptacions de més temps, perquè aquest col·lectiu s'enfrontaria a una cosa impensable com 3-4 exàmens diaris de 145 minuts, durant diverses jornades.

Amb el mateix coneixement de causa es detallen fins a 19 al·legacions més sobre procediments de reclamació, terminis, composició de tribunals, alumnat estranger, alumnes amb estudis universitaris, processos d'admissió o criteris d'adjudicació de places, etc. 

Data de publicació: 31/03/2023