H. incrassata provoca un augment de la diversitat i abundància de les comunitats d'invertebrats associats a les prades de Cymodocea nodosa
La presència de l'alga comporta la disminució de la transferència de carboni i energia a nivells tròfics superiors i el potencial de segrest de carboni, amb conseqüències sobre el canvi climàtic
Investigadors de l’IMEDEA (CSIC-UIB) han detectat que l'alga invasora Halimeda incrassata, en envair prades de la fanerògama marina Cymodocea nodosa, podria tenir efectes negatius reduint la transferència de carboni i energia a nivells tròfics superiors i, al seu torn, el seu potencial en el segrest de carboni blau en la seva forma dissolta. No obstant això, també es troben efectes positius a nivell d'ecosistema, particularment incrementant la diversitat i abundància d'individus de les comunitats d’epifauna. Els resultats de la recerca s'han publicat recentment en les revistes Science of The Total Environment i Frontiers in Marine Science.
Halimeda incrassata és una alga invasora que s'ha detectat en aigües de Mallorca, representant el punt 0 d'invasió d'aquesta espècie tropical dins de la Mar Mediterrània.
El grup de recerca de la Dra. Fiona Tomas, investigadora de l’IMEDEA, juntament amb col·laboradors de la Universitat de Cadis (UCA) i del Centre Oceanogràfic de Màlaga (IEO-CSIC), van detectar la presència d'aquesta espècie al Parc Nacional de Cabrera en 2016, i han observat que, a més d'inicialment colonitzar fons de sorra, aquesta espècia ara també envaeix prades de la fanerògama marina C. nodosa.
Així mateix, han detectat que aquesta alga invasora pot alterar diferents aspectes de l'ecosistema quan envaeix aquestes prades marines. D'una banda, en tractar-se d'una espècie estructurant generadora d'hàbitat, s'han observat canvis en les comunitats de petits invertebrats (epifauna) que viuen associats a les prades de C. nodosa envaïdes, i que són una important font d'aliment per a depredadors com els peixos. En efecte, “en oferir una nova estructura tridimensional addicional a la qual proporcionen les plantes de C. nodosa, la presència d'aquesta alga afavoreix un augment en la diversitat i abundància de les comunitats epifaunals, principalment en grups com els amfípodes, poliquets i copèpodes, la qual cosa pot tenir importants conseqüències per a les xarxes tròfiques associades (Mateo-Ramírez et al. 2022)”, explica la Dra. Fiona Tomas.
D'altra banda, l'equip també ha comparat les taxes metabòliques i la producció de Carboni Orgànic Dissolt (DOC) en prades de C. nodosa vs. prades d'H. incrassata. “Els resultats van mostrar que les prades de l'espècie de planta nativa són molt més productives que les prades de l'alga invasora. Particularment, s'ha observat que C. nodosa exporta quantitats significants de DOC recalcitrant, el qual, és difícil de degradar i, per tant, és un vector important a tenir en compte en les estratègies de mitigació del canvi climàtic. En canvi, l'alga invasora produeix molt menys DOC, sent la majoria làbil (Jiménez-Ramos et al. 2022)”, destaca Tomas. Actualment, l'equip de la Dra. Tomas continua realitzant un seguiment anual de la invasió d'aquesta espècie al Parc Nacional de Cabrera, dins del marc del projecte INVHALI, finançat per la Fundació Biodiversitat, on examinen la dinàmica d'invasió, així com possibles mecanismes de control i eradicació d'aquesta alga.
Font: IMEDEA (CSIC-UIB)
Referència bibliogràfica
Jiménez-Ramos, R.; Tomas, F.; Reynés, X.; Romera-Castillo, C.; Pérez-Lloréns, J.L.; Egea, L. Carbon metabolism and bioavailability of dissolved organic carbon (DOC) fluxes in seagrass communities are altered under the presence of the tropical invasive alga Halimeda incrassata. Science of The Total Environment. Volume 839, 2022, 156325. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.156325
Mateo-Ramírez, A.; Máñez-Crespo, J.; Royo, L.; Tuya, F.; Castejón-Silvo, I.; Hernan, G.; Pereda-Briones, L.; Terrados J.; Tomas, F. A Tropical Macroalga (Halimeda incrassata) Enhances Diversity and Abundance of Epifaunal Assemblages in Mediterranean Seagrass Meadows. Front. Mar. Sci., 2022. Sec. Marine Ecosystem Ecology. https://doi.org/10.3389/fmars.2022.886009
Data de publicació: 20/09/2022