La tesi doctoral de Daniel Sáez Quetglas reconstrueix el procés de recuperació de la llengua catalana a partir de l’educació, l’esforç col·lectiu i l’activisme social desenvolupat per la institució manacorina a partir dels anys 60 i 70 del segle XX

La tesi doctoral de Daniel Sáez Quetglas, defensada a la Universitat de les Illes Balears, ha girat entorn del procés de recuperació de la identitat lingüística i cultural que es va viure a Mallorca a partir dels anys 60 i 70, durant la darrera etapa del franquisme i el període de transició democràtica. La tesi l’ha dirigida el doctor Bernat Sureda, del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques.

El plantejament de la investigació parteix de l’afirmació que determinades persones i organitzacions posaren en marxa la reactivació de l’ensenyament de la llengua catalana des de l’àmbit de l’educació formal, no formal i informal, primer en solitari i de manera més aïllada, però ràpidament s’organitzaren treballant coordinadament per fer possible un canvi de consciència a la societat vers la cultura i la llengua pròpies. Aquest canvi va propiciar que la classe política sorgida de les primeres eleccions democràtiques assumís la reivindicació del català com a idioma cooficial a les Illes Balears.

L’objectiu principal de la investigació ha estat la reconstrucció d’aquest procés partint d’una experiència local, l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor (EMM en endavant). L’anàlisi històrica i en profunditat d’aquesta institució ens ha permès demostrar aquestes connexions a un nivell territorial més ampli. Formava part d’aquest objectiu establir un retrat general on apareguessin les persones, les organitzacions i les institucions implicades establint la relació entre elles, la significació de cadascuna i l’impacte que tot plegat va tenir en els fets, esdeveniments i decisions que es produïren en plena transició política i durant la primera etapa democràtica.

Un cop analitzada i interpretada la informació obtinguda a través de fonts documentals, entrevistes en profunditat i bibliografia existent, l’investigador destaca les conclusions següents:

a) Perquè tinguessin èxit i continuïtat algunes de les actuacions i experiències més rellevants, va ser necessària la complicitat i l’ajuda procedent de persones que formaven part del sistema i de les institucions franquistes. Josep Gassiot i Llorenç, inspector provincial d’ensenyament mitjà, Josep Maria Thomàs, director de l’Estudi General Lul·lià, o Pere Galmés, batle de Manacor, representen les contradiccions dels qui formaren part de les estructures de control de la dictadura, però utilitzaren també la seva posició per afavorir els canvis i les transformacions que algunes persones impulsaven des de la societat civil. 

b) L’ensenyament de la llengua va ser l’estratègia elegida per capgirar la situació i anar creant massa crítica capaç d’incorporar la reivindicació de l’oficialitat del català com a llengua pròpia de Mallorca a finals dels anys 70. Sobre aquesta qüestió, l’investigador considera que aquesta va ser una decisió encertada, que es va dur a terme sense fer massa renou, evitant els primers anys la confrontació ideològica i política amb les autoritats franquistes. Fins i tot evitant associar elements d’identitat cultural compartits amb Catalunya. Tot plegat des del convenciment que l’educació acabaria despertant la consciència crítica i mobilitzant la gent en favor d’una causa justa. I en bona mesura els fets i la història els varen donar la raó. 

c) S’ha comprovat com alguns dels sectors més progressistes assumiren entre les seves reivindicacions també el dret a conèixer i utilitzar la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida. Ho veurem en moviments de renovació pedagògica com l’Escoltisme i l’Escola d’Estiu de Mallorca, però també estarà present en una part de l’Església que vol representar l’esperit renovador d’una institució de tall marcadament conservador. 

d) Manacor va esdevenir un dels municipis capdavanters a l’hora d’articular accions d’ensenyament, gairebé sempre coordinades amb l’Obra Cultural Balear. Entre els anys 60 i 70 entorn de 7000 persones participaren en les activitats organitzades primer pel professor Gabriel Barceló i per mossèn Miquel Julià i després per l’EMM. L’impuls inicial va deixar molt ben situat el municipi, que ha seguit liderant iniciatives culturals de primer ordre i defensant la llengua i la cultura en un procés de normalització que segueix molt vigent. De fet, i davant l’actual procés de retrocés que viu la llengua catalana a Mallorca, l’Ajuntament de Manacor s’ha pronunciat en contra de les mesures legislatives del Govern, un fet que l’investigador considera que s’ha de llegir també tenint en compte el pes de la seva història més recent. 

e) Finalment, cal reconèixer que el procés de recuperació del paper social i educatiu de la llengua a la nostra illa és fruit de la voluntat tossuda de certes persones per sobre de grans sistemes i estructures, fet que posa de manifest que de nou la història es construeix també a partir de biografies personals que sobresurten davant un context social, polític i cultural advers. Personatges com Francesc de Borja Moll, Aina Moll, Eladi Homs, Josep M. Llompart, Gabriel Barceló i tants altres varen fer realitat un canvi de posició d’una part important de la societat mallorquina. Segons l’investigador, el seu llegat ens permet interpretar millor el moment actual, en què el debat lingüístic, interessat i polititzat, torna a posar de manifest que la llengua i la cultura no són drets assolits i consolidats, ans al contrari, queda molt camí per recórrer. 

En resum, la tesi ofereix un retrat general de la manera com una societat pot recuperar una llengua i una identitat cultural en perill de substitució a través de l’educació, l’esforç col·lectiu i l’activisme social, tot partint de la voluntat transformadora d’unes quantes persones.

Fitxa de la tesi doctoral

• Títol: L'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor i la recuperació del paper educatiu i social de la llengua catalana a Mallorca (1960-1980)
• Autor: Daniel Sáez Quetglas
• Programa de doctorat: Educació: Primera Infància, Menors i Família
• Departaments: Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació i Pedagogia i Didàctiques Específiques
• Director: Bernat Sureda Garcia 

Data de publicació: 24/03/2015