«La mirada al coneixement i des del coneixement ha de ser de dones i homes. Hem de mirar a través de la perspectiva de gènere»
Esperança Bosch Fiol és doctora en Psicologia, professora titular de Psicologia Bàsica de la UIB i directora del Màster Universitari sobre Polítiques d'Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere. La seva investigació s’ha centrat en l’anàlisi de l’amor romàntic o de la violència de gènere, concretament, de l’assetjament sexual a la Universitat. Paral·lelament, ha estat al capdavant de projectes, com ara la Càtedra d’Estudis de la Violència de Gènere, l’Oficina d’Igualtat entre Dones i Homes, o l’Associació Universitària d’Estudis de les Dones (AUDEM). També ha estat membre de les comissions responsables de les polítiques d’igualtat universitàries, en les quals ha deixat palès el seu compromís en l’eliminació de les violències sobre les dones en l’àmbit universitari.
Per conèixer la seva trajectòria, ens situam a Barcelona, a final dels anys setanta. En plena transició, Esperança Bosch Fiol es llicencia en Psicologia per la Universitat de Barcelona, presenta la tesina i comença la carrera professional fent treball clínic. Més endavant, té l’oportunitat de tornar a Mallorca per estar al capdavant d’un programa d’integració social impulsat per l’Ajuntament de Palma, una iniciativa dirigida a infants amb diversitat funcional en l’àmbit escolar. Passen tres anys fins que la doctora posa la mirada a la Universitat, un canvi d’aires que marca l’inici de la seva experiència docent i d’investigació a la Universitat de les Illes Balears. Ens situam, cronològicament, a la meitat dels anys vuitanta.
Directa i serena, Esperança Bosch comença dient: «Jo vaig entrar feminista a la Universitat». La consolidació del Departament de Psicologia va ser el context idoni per ocupar una plaça com a professora interina. Més endavant, va aconseguir plaça de professora titular a través d’una lliçó magistral sobre la misogínia durant l’edat mitjana. En aquest moment, el feminisme es fa un lloc a la UIB, sobretot si tenim en compte la presència d’una altra de les figures clau del feminisme dins i fora de la Universitat, la catedràtica de Psicologia Social de Gènere, Victòria Ferrer. Ambdues investigadores tindran «una relació acadèmica molt fructífera al llarg dels anys».
Però, clar, com dèiem, què implica el fet d’entrar feminista a la Universitat? Doncs bé, primer de tot: entrar-hi «per canviar coses». La seva lluita s’ha centrat a remoure certs aspectes de la formació i la investigació a la Universitat i, a més, a impulsar institucions encarregades de dissenyar i aplicar polítiques d’igualtat al campus.
Anem per parts. Pel que fa a la formació, el diagnòstic feminista era clar: «La Psicologia no es podia ensenyar com es feia fa quaranta anys; no es podia donar per suposat que les dones no existien». La manca de referents femenins en la disciplina no es podia interpretar com un fenomen fruit de la casualitat o l’atzar, sinó que tenia una explicació, que significava comprendre que, històricament, les dones no han pogut accedir a l’acadèmia i que les qui en formaren part eren invisibles als ulls de l’androcentrisme universitari. Conscients d’això, la seva tasca se centrava a recuperar aquestes dones que integraven la història de la Psicologia i, a més, a replantejar certs temes des d’una perspectiva feminista, com, per exemple, una anàlisi de la construcció del pensament misogin. A partir d’aquí, la continuació lògica de la investigació feminista era estudiar la violència de gènere, una línia d’investigació estretament vinculada al grup de recerca en Estudis de Gènere, que és un grup multidisciplinari de recerca, formació i transferència de coneixement des d’un punt de vista feminista.
D’entre les violències que afecten les dones, Esperança Bosch va investigar l’assetjament sexual, tema de la tesi doctoral. La investigació analitzava la percepció de la comunitat universitària sobre l’assetjament sexual, concretament, sobre aquells comportaments que podrien ser tipificats com a part del fenomen. Aquest estudi, posteriorment, establirà la base per crear plans i protocols contra l’assetjament sexual a la UIB. Estratègies que, alhora, deriven de la creació, el 2004, de l’Oficina per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes (OIO). Des d’aquesta oficina, varen dissenyar el Protocol de prevenció i actuació enfront a casos d'assetjament sexual, assetjament per raó de sexe i assetjament per motiu de l'orientació sexual, i, a més, el Pla d’igualtat de la Universitat de les Illes Balears.
D’altra banda, el 2006, varen constituir la Càtedra d’Estudis de Violència de Gènere, entitat de la qual ara Esperança Bosch és la tercera directora i que es manté gràcies a la col·laboració de la UIB amb l’Institut Balear de la Dona. L’objectiu principal era i és informar i formar l’alumnat i el públic en general sobre la violència de gènere, «un problema social gravíssim» i que necessita una tasca de sensibilització que la Universitat pot aportar des de la Càtedra.
Ara bé, els reptes del feminisme no solament es lluiten des de l’acadèmia, sinó també des dels carrers, des dels moviments socials. Segons la doctora, el debat actual gira entorn a diverses problemàtiques, dues de les quals són: la prostitució i la pornografia. La prostitució és una forma de violència íntimament relacionada amb el tràfic de persones, la marginalitat, la pobresa i la falta de recursos, una situació d’esclavatge sexual que afecta la majoria de dones que en formen part. La realitat d’aquest fenomen fa que la doctora mantingui un posicionament clarament abolicionista. A part, afirma que cal focalitzar l’atenció sobre els clients que «normalitzen com una pràctica lúdica anar a prostíbuls, sense imaginar-se que aquestes dones viuen un infern». D’altra banda, apunta sobre l’accés sense filtre a la pornografia i l’empremta que deixa com a nova escola de la sexualitat, un referent que marca les relacions afectivosexuals entre adolescents, i que després deriva en fenòmens com els de les violacions en grup: «la violació com una forma lúdica d’anar de festa», afirma Esperança.
I, en aquesta lluita, parlam també del paper dels homes. Segons la doctora: «’L’home ha d’acompanyar». És essencial fer autocrítica, ser conscients dels privilegis de gènere i «considerar el feminisme com un moviment d’alliberament i revolucionari per canviar el mon». Un moviment de lluita necessàriament diari per lluitar pels drets de totes les dones; el feminisme «és una militància permanent».
És evident que hi ha coses que han canviat. La Universitat de les Illes Balears no és la mateixa després d’anys de presència feminista i, si en cercam les protagonistes, haurem de parlar, obligatòriament, d’Esperança Bosch Fiol. Una pionera com d’altres arreu de l’Estat, com serien Amelia Valcárcel o Celia Amorós. La seva feina ens ha permès de tenir una universitat i, per extensió, una societat més igualitàries. Del camí fet, la doctora en destaca, sobretot, haver pogut introduir una línia feminista i d’haver creat una xarxa de vincles afectius i lluites compartides arreu d’Espanya i d’altres continents. A més, afirma que manté un record molt especial de l’alumnat. És un orgull personal de qui ha pogut compartir un compromís per la igualtat, fidel a la creença que «una Universitat amb perspectiva de gènere és una Universitat infinitament millor». Assolir la plena igualtat és una empresa exigent, però, com bé ens recorda la saviesa popular, qui sembra, recull.
Destacam un tall de l'entrevista...
Data de l'esdeveniment: 26/03/2021
Data de publicació: Fri Mar 26 08:12:00 CET 2021