Un estudi del Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal, en col·laboració amb els Serveis Cientificotècnics de la Universitat de les Illes Balears, treu a la llum la presència de diferents espècies d'aquest compost natural en la prevenció de les calcificacions patològiques.
L'empresa biofarmacèutica Sanifit acaba amb èxit un estudi clínic internacional de fase 2b amb 274 pacients per avaluar l'eficàcia del fàrmac experimental SNF472 en la progressió de la calcificació cardiovascular en pacients de diàlisi.
Durant més de tres dècades, l'activitat investigadora del Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal de la Universitat de les Illes Balears en l'àmbit de les calcificacions patològiques ha permès anar desgranant els efectes beneficiosos del fitat (InsP6). Aquest compost és present de manera natural en molts aliments, principalment el llegum, els cereals integrals i la fruita seca, i actua com a inhibidor de la calcificació.
Aquesta línia de recerca ha estat la protagonista recentment de dos avenços científics importants: per una banda, un equip d'investigadors de la UIB ha publicat dos estudis en els qual aclareixen els mecanismes que explicarien els efectes beneficiosos del fitat: el primer, a la revista PLOS ONE, i el segon, a la revista Molecules.
A més, l'empresa biofarmacèutica Sanifit, creada l'any 2004 com a empresa derivada (spin-off) de la UIB, ha conclòs amb èxit un estudi clínic internacional de fase 2b, aleatoritzat i controlat amb placebo, que demostra l'eficàcia del fàrmac experimental SNF472 (formulació intravenosa amb fitat hexasòdic) en el tractament de la progressió de la calcificació cardiovascular en pacients de diàlisi. Aquesta aplicació terapèutica va sorgir a partir de la recerca desenvolupada i patentada pel Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal de la UIB. Els resultats de l'estudi clínic s'han publicat a la revista científica internacional Circulation.
La diversitat del fitat és la clau de l’efecte inhibidor de la calcificació
Fins ara, els mecanismes que explicarien els efectes protectors del fitat davant les calcificacions i les patologies que se'n deriven (càlculs renals, calcificacions cardiovasculars...) no estaven del tot clars. La causa és la complexitat analítica que requereix l'anàlisi i la identificació de les diferents espècies i isòmers (d'InsP2 a InsP5) en els quals es pot metabolitzar aquest compost quan es troba a l'interior del cos humà per l'efecte de diferents fosfatases.
Les pobres característiques espectrals del fitat feien que els mètodes espectrofotomètrics i fluoromètrics tradicionals que s'usaven per detectar-lo en mostres biològiques fossin insuficients. A més, la concentració d'aquestes molècules és molt baixa tant en l'orina com en la sang, medis que contenen abundant fosfat iònic, i a la vegada són composts que fàcilment s'adhereixen a diferents materials i, en conseqüència, detectar-lo en mostres biològiques esdevé encara més difícil.
Els investigadors del Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal, adscrit a l'Institut Universitari d'Investigació en Ciències de la Salut (IUNICS-IdISBa), han aconseguit superar aquestes dificultats per detectar el fitat en mostres biològiques amb la col·laboració dels Serveis Cientificotècnics. Per fer-ho, l'equip de la UIB ha combinat l'ús de la cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC) i l'espectrometria de masses, tècniques analítiques d'alta sensibilitat que permeten determinar amb exactitud els composts analitzats.
En el treball, els investigadors han examinat els mecanismes que expliquen l'absorció, el metabolisme i l'excreció del fitat, i han conclòs que el consum de fitat (InsP6) comporta l'excreció en l'orina d'una mescla d'espècies de fitat (InsP) diferents (d'InsP6 a InsP2). En aquest sentit, assenyalen que alguns dels beneficis atribuïts al consum d'InsP6 no es deuen exclusivament a l'InsP6, sinó que pot haver-hi altres espècies d'InsPs que proporcionin aquests efectes.
L'equip de la UIB també conclou que el cos humà només és capaç de sintetitzar per si mateix de manera extracel·lular una de les espècies de fitat, l'InsP2. De manera que, si no s'ingereix o administra fitat, difícilment s'obtindran els efectes beneficiosos que s'atribueixen a la resta d'espècies de fitat.
Finalment, els investigadors també apunten que la presència de sucre i calci en la dieta redueix l'absorció d'InsP6 i, per tant, interfereix en els efectes beneficiosos del fitat. Així, malgrat que el fitat és una substància que es troba de manera natural en els cereals integrals, el llegum i la fruita seca, la seva efectivitat pot ser alterada per la presència d'alguns nutrients. Això fa que, en el cas de determinades patologies, sigui necessari administrar-ne per vies diferents a la ingesta alimentària.
La UIB i Sanifit avancen en el tractament de la calcificació cardiovascular
La publicació d'aquest estudi ha coincidit en el temps amb una altra passa endavant de l’SNF472, un compost basat en el fitat i patentat pels investigadors del Laboratori d'Investigació en Litiasi Renal de la UIB, en el camí per esdevenir un medicament contra la calcificació cardiovascular.
Recentment, aquest compost ha superat un estudi clínic internacional de fase 2b, aleatoritzat i controlat per placebo, de la mà de Sanifit, empresa biofarmacèutica centrada en el tractament dels trastorns de calcificació vascular progressiva. L'empresa es va posar en marxa l'any 2004 com a empresa derivada (spin-off) de la Universitat de les Illes Balears, i actualment té oficines a Espanya i els Estats Units.
L'estudi sobre l'SNF472 s'ha fet en 274 pacients durant un any en 65 hospitals i centres de diàlisi dels Estats Units, el Regne Unit i Espanya i ha demostrat una reducció significativa mitjançant l’SNF472 de la progressió de la calcificació cardiovascular en pacients sotmesos a hemodiàlisi.
Els resultats d'aquest estudi es presentaren en el marc de les Sessions Científiques de l'American Heart Association, que tingueren lloc a Filadèlfia (Estats Units) del 16 al 18 de novembre i es varen publicar a la revista científica internacional Circulation.
Referències bibliogràfiques
- Grases, F.; Costa-Bauzà, A.; Berga, F.; Gomila, R. M.; Martorell, G. & Martínez-Cignoni, M. R. (2019). «Intake of myo-inositol hexaphosphate and urinary excretion of inositol phosphates in Wistar rats: Gavage vs. oral administration with sugar». PLoS ONE 14(10): e0223959. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0223959
- Grases, F, Costa-Bauzà, A. (2019). «Key aspects of Myo-Inositol Hexaphosphate (Phytate) and Pathological Calcifications». Molecules. 24(24), 4434. https://doi.org/10.3390/molecules24244434
- Raggi, P.; Bellasi, A.; Bushinsky, D.; Bover, J.; Rodríguez, M.; Ketteler, M.; Sinha, S.; Salcedo, C.; Gillotti, K.; Padgett, C.; Garg, R.; Gold, A.; Perelló, J.; Chertow, G.M. (2019). «Slowing Progression of Cardiovascular Calcification with SNF472 in Patients on Hemodialysis: Results of a Randomized, Phase 2b Study». Circulation. https://doi.org/10.1161/CIRCULATIONAHA.119.044195
Vídeo
Data de publicació: 10/12/2019