Un estudi científic de l’IMEDEA (CSIC-UIB) mostra que les espècies exòtiques són molt més conegudes a Mallorca que les espècies locals, encara que siguin molt comunes o estiguin en perill d’extinció
Un equip d’investigadors del grup d’Ecologia de Poblacions de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) han publicat aquest mes a la revista Biological Conservation un estudi científic que posa en evidència que els adolescents de Mallorca coneixen molt més els vertebrats exòtics que les espècies de vertebrats locals, encara que aquests siguin molt comuns o estiguin en perill d’extinció, com el virot petit. A més, el treball mostra que no tots els grups es coneixen per igual, de manera que els mamífers són molt més reconeguts que la resta de vertebrats i els peixos són el grup més desconegut.
«Partint de la base que el coneixement és essencial en conservació, els nostres resultats indiquen que aquest desconeixement podria suposar un greu problema per a la conservació del patrimoni natural local» assegura Meritxell Genovart, autora de l’estudi.
Per fer aquest treball de recerca el grup d’investigadors va enquestar més de 750 alumnes d’entre 11 i 15 anys a Mallorca i més de 200 a Astúries. Per testar la hipòtesi que les espècies exòtiques són més conegudes que les locals es va dissenyar un qüestionari de respostes múltiples disponible a Internet i es va fer arribar a joves d’escoles i instituts de les Illes Balears, que són un punt calent de biodiversitat, amb molts endemismes i problemàtiques de conservació.
De la mateixa manera, varen fer una revisió de 364 llibres de literatura infantil, i és en aquest àmbit on varen poder comprovar que des de petits rebem molta informació d’espècies bandera i espècies clau, i no d’espècies endèmiques o locals. Aquestes espècies carismàtiques s’utilitzen sovint per atreure l’atenció, estimular-ne la conservació i augmentar el suport públic cap a temes de conservació. Com que aquestes espècies carismàtiques no representen en la majoria de casos la comunitat ecològica local, es corre el risc que les espècies exòtiques siguin més fàcilment reconegudes que les espècies locals.
«Els resultats són preocupants, ja que un millor coneixement de les espècies exòtiques enfront de les locals pot portar els joves a associar els termes fauna salvatge i conservació a aquestes espècies exòtiques», assenyala la investigadora de l’IMEDEA (CSIC-UIB). La simple presa de consciència del problema pot ajudar-nos a tots a millorar la situació. «Alguns canvis serien tan senzills com treballar amb la E d’eriçó en lloc de la E d’elefant, que és la que s’empra en la majoria de casos a l’hora d’ensenyar les lletres als infants. Suggerim també que s’incrementin els esforços en educació ambiental i que es focalitzin en experiències directes dels joves amb el seu entorn local per augmentar el seu coneixement de la fauna local i augmentar l’interès pel seu entorn natural», conclou Genovart.
Referència bibliogràfica
Meritxell Genovart, Giacomo Tavecchia, Juan José Enseñat, Paola Laiolo. «Holding up a mirror to the society: Children recognize exotic species much more than local ones». Biological Conservation, Volume 159, March 2013, Pages 484-489, ISSN 0006-3207, 10.1016/j.biocon.2012.10.028.
Documents relacionats
Data de publicació: 01/02/2013