El secret de la supervivència de les tortugues rau a emmagatzemar esperma durant anys, segons un estudi amb participació de l'IMEDEA (CSIC-UIB)
Un estudi, en el qual ha participat l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSCI-UIB) juntament amb la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), la Universitat de Saragossa i el Helmholtz-Centre for Environmental Research-UFZ de Leipzig (Alemanya), conclou que el tret evolutiu clau de la supervivència de la tortuga mora (Testudo graeca) rau en la capacitat que té la femella per emmagatzemar els espermatozoides del mascle almenys durant quatre anys.
La tortuga mora femella té un òrgan interior (espermateca) que preserva en condicions òptimes el semen del mascle fins a quaranta-vuit mesos, la qual cosa li permet de fer entre dues i tres postes cada primavera (amb una mitjana de tres o quatre ous cada una) durant quatre temporades i sense haver-se d’aparellar.
El fet de poder reservar les cèl·lules reproductives masculines durant un període de temps tan llarg ha estat decisiu perquè aquesta espècie de terra hagi sobreviscut els últims cinc milions d'anys. Actualment, però, viu amenaçada per la pèrdua i fragmentació del seu hàbitat i pel trànsit d'animals, i encara que estigui prohibit tenir-ne a casa, fet que és castigat amb penes d'entre sis mesos i dos anys de presó.
En aquest estudi, els investigadors han desenvolupat un model que simula i preveu el comportament futur de les poblacions de tortuga mora en un escenari de canvi climàtic, contaminació creixent i pèrdua d'hàbitat per incendis, sequeres o l'acció de l'home, entre d’altres. Han comprovat que si s’anul·làs la capacitat d'emmagatzemar esperma, moltes de les poblacions de tortuga mora s'extingirien en devers dos-cents anys.
Cercar parella és un condicionant clau de la reproducció sexual i pot tenir implicacions importants en la viabilitat d'una població, especialment per l'efecte d’Allee de trobar parella. Aquest tret biològic que tenen les femelles d'emmagatzemar esperma interanual permet que l'espècie compensi la baixa capacitat de desplaçament que té, ja que pot arribar a passar tota la vida en 0,2 hectàrees.
Referència bibliogràfica
Jiménez-Franco, M. V., Giménez, A.; Rodgríguez-Caro, R. C.; Sanz-Aguilar, A.; Botella, F.; Anadón, J. D.; Wiegand, T.; Graciá, E. 2020. «Sperm storage reduces the strength of the mate-finding Allee effect». Ecology and Evolution. https://doi.org/10.1002/ece3.6019
Data de publicació: 17/02/2020