Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) demostra per primera vegada que el cranc Percnon gibbesi, també conegut com a cranc aranya, s'alimenta de Posidonia oceanica.
Aquesta troballa revela una nova amenaça per a la conservació de les praderies de posidònia, uns ecosistemes clau per a la biodiversitat marina, la captura de carboni i l'estabilitat del litoral.
Les praderies de Posidonia oceanica, una fanerògama marina endèmica del Mediterrani, formen ecosistemes fonamentals per a la biodiversitat marina. Aquestes praderies ofereixen refugi i aliment a nombroses espècies, ajuden a mitigar el canvi climàtic, ja que fixen carboni, i contribueixen a l'estabilitat del fons marí. No obstant això, la seva conservació es veu amenaçada per múltiples pressions, tant d'origen natural com humà, entre les quals hi ha l'expansió d'espècies invasores.
Un equip de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) ha estudiat la interacció entre la Posidonia oceanica i el cranc aranya (Percnon gibbesi), un herbívor tropical que, des que va arribar al Mediterrani el 1999, s'ha expandit ràpidament pel litoral. L'objectiu de l'estudi ha estat avaluar el possible impacte d'aquesta espècie sobre la posidònia, clau per a la salut dels ecosistemes marins mediterranis.
Ambdues espècies coexisteixen en zones litorals poc profundes, la qual cosa va fer que l'equip investigador estudiàs de manera detallada el consum de diferents teixits de Posidonia oceanica per part del cranc.
Per dur a terme l'estudi, es varen mantenir exemplars de Percnon gibbesi en aquaris sota condicions controlades i es varen replicar escenaris ambientals diferents. Després d'un període d'aclimatació, els crancs varen ser alimentats amb diferents tipus de teixit de posidònia —fulles, fruits, rizomes i brots complets— amb l'objectiu d'avaluar-ne les preferències alimentàries. Els assajos, realitzats en aquaris amb i sense presència de crancs, varen permetre mesurar el consum net de cada tipus de teixit vegetal.
Els resultats revelen que el cranc aranya mostra una preferència clara pels rizomes i fruits de la posidònia, mentre que les fulles són el teixit menys consumit. Encara que la temperatura no va alterar de manera significativa el nivell de consum, el fet que aquesta espècie invasora s'alimenti dels rizomes —estructura essencial per al creixement i la fixació de la planta al fons marí— representa una amenaça seriosa per a l'estabilitat i regeneració de les praderies. A més, el consum de fruits podria comprometre la capacitat reproductiva d'aquesta planta marina i dificultar-ne la conservació a llarg termini.
L'investigador Daniel Bohorquez Puentes, estudiant de màster i primer autor de l'estudi, subratlla que, «encara que l’herbivorisme de Percnon gibbesi sembla que es limita a aigües poc profundes i fons rocosos, la seva expansió per tot el Mediterrani podria convertir aquest fenomen en una amenaça ecològica significativa». En un context en què la Posidonia oceanica ja s'enfronta a pressions com l'escalfament de l'aigua, la contaminació o l'ancoratge d'embarcacions, aquesta nova font d'impacte mereix una atenció especial.
Andrea Antón, investigadora de l’IMEDEA i coautora de l'estudi, destaca «la urgència de continuar investigant els efectes de les espècies invasores sobre els ecosistemes marins». També recorda la importància de conservar les praderies de posidònia, reconegudes com a hàbitat en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). L'equip recomana reforçar el seguiment de la interacció entre el cranc aranya i aquesta planta marina, així com avaluar possibles mesures per reduir-ne l’impacte en un dels ecosistemes més valuosos del Mediterrani.
Referència bibliogràfica
Puentes, D., & Antón, A. (2024). Incidence of herbivory of the invasive crab Percnon gibbesi on the endemic Mediterranean seagrass Posidonia oceanica. Biological Invasions, 26(1), 1–12. https://doi.org/10.1007/s10530-024-03491-3
Notícia relacionada
Data de l'esdeveniment: 27/05/2025
Data de publicació: Tue May 27 11:10:00 CEST 2025