El català, cap a la normalització? Qüestions per resoldre vint anys després de les polèmiques adaptacions al valencià de Harry Potter

La tesi doctoral d'Àlvaro Calero Pons destaca la importància de la traducció com a eina de planificació lingüística, a partir de l'anàlisi de versions territorials paral·leles d'obres literàries traduïdes al francès i al català 

La tesi doctoral d’Àlvaro Calero Pons, defensada a la Universitat de les Illes Balears, analitza com s’utilitza la variació geogràfica d’una llengua per crear versions territorials paral·leles, en el cas de novel·les traduïdes de l’anglès. Compara dos exemples anàlegs, un en català i l’altre en francès, per estudiar cap a quin model de llengua s’encaminen aquestes pràctiques, com a contribució a la normalització del català. Aquestes llengües representen dos contraexemples: alguns diuen que és complicat que el català disposi d’una varietat estàndard viable per a tota la comunitat lingüística, mentre que el francès s’ha presentat tradicionalment com una llengua de norma única, malgrat la variació i l’extensió territorials.

Aquesta tesi posa de manifest que la traducció és una eina de planificació lingüística de primer nivell, en tant que pot servir per compartimentar les varietats referencials, o bé per bastir un model d’estàndard, comú i inclusiu, que s’enriqueixi amb tots els recursos de la llengua i que els doni a conèixer al conjunt dels parlants, segons la posició ideològica que hi hagi al darrere. D’altra banda, aquest tipus d’adaptacions fa que els lectors siguin més conscients de la intervenció que tota traducció comporta, atès que s’hi introdueix una variació geogràfica que no és present en el text original i que no es pot atribuir a la procedència de l’autor.

El corpus català és constituït pels dos primers volums de la saga de J. K. Rowling: Harry Potter i la pedra filosofal i Harry Potter i la cambra secreta, respectivament (les dues versions barcelonines i les dues adaptacions valencianes), atesa la polèmica que aixecaren en la premsa escrita. Quant al corpus francès, és conformat per un dels pocs casos documentats: les novel·les The Corrections (2001), Freedom (2010) i Purity (2015), de Jonathan Franzen (les tres versions franceses i les tres quebequeses, a més de dues versions digitals franceses posteriors).

Encara que els dos casos són anàlegs, la visió de l’estàndard que hi ha al darrere no és la mateixa. En les versions barcelonines de Harry Potter traspuen alguns localismes i les adaptacions valencianes particularitzen igualment el model de llengua. En canvi, en les versions quebequeses de l’obra de Jonathan Franzen se substitueixen les marques franceses i els anglicismes per altres elements equivalents més generals i genuïns, de manera que, independentment de l’ús social, funcionarien per al conjunt de la francofonia. Tant les adaptacions valencianes com les quebequeses solen presentar menys errades, atès que han hagut de passar un doble procés de revisió.

Segons els editors quebequesos, si l’acció se situa a l’Amèrica del Nord i s’hi empren termes europeus, es pot provocar estranyesa en els lectors canadencs. Pel que fa a aquestes novel·les de Jonathan Franzen, tant les versions de l’Olivier (París) com les de Boréal (Mont-real) aparegueren al mateix temps. En canvi, en el cas català, els dos primers volums aparegueren  el 1999, traduïts per Laura Escorihuela i publicats per Empúries (Barcelona). El baix nombre de vendes al País Valencià, en comparació amb el dels altres territoris, és el que va fer pensar als editors que la varietat barcelonina que emergia en el text n’era la causa; al Principat de Catalunya s’havien venut 73.000 exemplars, mentre que al País Valencià només 1.200. Així, doncs, decidiren valencianitzar-ne el model de llengua: el 2001 va aparèixer l’adaptació del primer volum, coincidint amb l’estrena del primer film, i el 2002 es va publicar la del segon volum, totes dues a cura de Salvador Company, gràcies a un acord de coedició amb Tàndem (València).

En aquell moment, l’ús simbòlic de la variació geogràfica que es promovia des de la política per marcar i compartimentar territorialment el català, sovint amb etiquetes, estava especialment en voga. L’editora de Tàndem, Rosa Serrano, reconeixia en una entrevista que la Generalitat Valenciana li havia rebutjat un projecte d’animació a la creació poètica perquè utilitzava l’adjectiu petit, en lloc de xicotet. A més, feia poc que s’havia aprovat la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i la relació entre els posicionaments, respecte del paper que havia de tenir aquesta nova institució, eren particularment tenses. Que les adaptacions s’aturassin en el segon volum fa pensar que no en feien el pes econòmicament. Aquestes pràctiques editorials són relativament habituals en els llibres de text; a l’hora d’ajustar-los als diversos currículums de les comunitats autònomes, s’aprofita per modificar el model de llengua en català, cosa que no ocorre en espanyol. En canvi, quan no hi ha aquests condicionants polítics, aquestes pràctiques continuen essent extraordinàriament rares.

Hi ha valencians que parlen en català a ca seva, però que s’identifiquen més amb l’espanyol que no pas amb el català. La identificació amb el model de llengua estàndard, ja sigui més o menys valencià i més o menys formal, és treballada i no depèn de la proximitat del vernacle. Per tant, la causa s’hauria de cercar en l’hàbit lector. Segons l’informe de 2019 de la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), tan sols un 3 per cent dels joves valencians llegeix llibres en català habitualment, encara que un 44,3 per cent llegeix en català de vegades, mentre que els qui ho fan habitualment en espanyol representen el 99,7 per cent. Els lectors avesats no solen presentar actituds negatives davant la variació del català, la normativització del qual és homologable a la de les llengües de l’entorn. És, doncs, la vehiculació de l’estàndard, com a referent simbòlic, el que cal treballar si es vol que la llengua tingui plenitud de funcions: com l’espanyol, l’italià i el francès.

Els hispanismes no susciten en el cas català la sensibilització dels anglicismes en el cas quebequès. Sense ser sistemàtica, la pràctica se centra a substituir en les adaptacions valencianes els elements que s’associen al Principat de Catalunya, tot i que també s’usin al País Valencià. Ara com ara, de les onze ocurrències de capsa en la versió barcelonina del primer volum, només se’n conserven quatre en l’adaptació valenciana, mentre que les set restants s’hi substitueixen per caixa, sense tenir en compte la distinció de significat que s’hi pot establir, recollida pel diccionari i per alguns manuals de nivell C1. En canvi, totes les ocurrències de capsa i de caixa en el segon volum es mantenen intactes en l’adaptació valenciana, d’acord amb la norma, probablement per la polèmica que desfermà l’adaptació del primer. Seguint aquesta dinàmica, la voluntat de substituir vespre per nit en les adaptacions valencianes hi ha donat lloc a l’expressió les set de la nit, estranya en els parlars valencians, en què es diria les set de la vesprada. Al contrari, quan en el primer volum es diu que el personatge de Ron, que és pèl-roig, «tenia la cara tan vermella com els cabells» (p. 108), és l’adaptació valenciana la que hi reïx, en substituir-hi vermell per roig. Tanmateix, les formes capsa i vermell s’usen en algunes contrades del País Valencià.

Trobareu més exemples curiosos de les adaptacions de Harry Potter en l’entrada del Llibre digital: Blog del Màster d’Edició Digital (UOC): http://llibredigital.blogs.uoc.edu/ca/harry-potter-en-catala-versions-paral%C2%B7leles-i-varietats-geografiques/

Fitxa de la tesi doctoral

  • Doctorand: Álvaro Calero Pons 
  • Títol: «Llengua estàndard, pluricentrisme i traducció. Les coedicions de Harry Potter en català i de l’obra de Jonathan Franzen en francès / Langue standard, pluricentrisme et traduction. Les coéditions de Harry Potter en catalan et de l’œuvre de Jonathan Franzen en français».
  • Directors: Rosa  Maria Calafat Vila, Alain Bègue i Pascale Drouet.
  • Programa de Doctorat en Filologia i Filosofia. 

Data de l'esdeveniment: 03/11/2021

Data de publicaciķ: 03/11/2021