«Dies de taula»: festa i art a Mallorca a l'edat moderna

La tesi doctoral d’Aina M. Escobar Sánchez estudia l’art modern a Mallorca en el context festiu i conceptua la festa moderna com una obra d’art total, multisensorial i part fonamental del patrimoni cultural immaterial de Mallorca 

«Dies de taula» és un concepte essencial per comprendre la festa en el context municipal de Ciutat de Mallorca en els segles XVI i XVII. És el punt de partida per relacionar festa i poder civil en el si del govern municipal, així com per a la implicació normativa i protocol·lària del terme pel que fa a les aparicions públiques de la institució.

La tesi d’Aina M. Escobar Sánchez, defensada a la Universitat de les Illes Balears, es basa en l’anàlisi exhaustiva del manuscrit Cerimonial de l’arxiu (1541-1686), actualment conservat a l’Arxiu del Regne de Mallorca sota la signatura de Còdex 196. Es tracta d’un document cabdal per a l’estudi, no sols del cerimonial d’època moderna, sinó també de la vida quotidiana des de múltiples perspectives. En aquesta línia, i com a possibilitat de transferència, la transcripció completa del manuscrit a la tesi i la disposició d’aquest en un document en PDF navegable obren la porta a investigadors de diverses disciplines al seu estudi futur.

L’altra font essencial per a l’estudi dels dies de taula és una peça artística: la taula dels jurats de Mallorca (1659), una obra que plasma gràficament els dies de taula a manera d’escriptura exposada. La recerca de paral·lelismes de taules de cerimonial en diversos contextos civils municipals ha posat en relleu l’excepcionalitat de la taula dels jurats de Mallorca i, a la vegada, enceta una interessant línia d’investigació a desenvolupar que permet establir relacions polítiques, històriques i artístiques entre Mallorca i altres territoris en àmbit nacional (Ciutadella i Toledo, fins ara) i internacional (les Filipines, Mèxic, Xile, l’Argentina, l’Uruguai, Colòmbia, el Paraguai, l’Equador, el Perú, Bolívia, Veneçuela i Cuba, entre d’altres).

Lligat als dies de taula es posa de relleu la figura, fins a la data desconeguda, del setè jurat o escrivà de despeses menudes de la universitat. Un càrrec de gran rellevància en el si de la Universitat de Mallorca, de nomenament del Gran i General Consell, vitalici i d’importants atribucions en el control d’un aspecte fonamental de la consciència institucional. Es tracta de preservar els antics usos i costums (allò conegut com la consuetud) i, en la mateixa línia, evitar les innovacions i limitar-les a futur (fer memòria), perquè, en tot cas, es respectés el poder regnícola equiparat al reial i mai no es faltés a l’honra i reputació del Regne.

Relació entre festa i art

Pel que fa al component historicoartístic de les celebracions, la tesi d’Aina M. Escobar Sánchez ha pogut observar la relació inequívoca entre festa i art; dissociar-los és impossible.

L’anàlisi de cada un dels elements ha seguit el fil conductor dels cinc sentits: la vista (l’evolució urbana i el nou protagonisme de la ciutat, els itineraris, l’evolució arquitectònica, les façanes com a escenari festiu i l’ornat efímer, envelat, encortinades de quadres, endomassats, arcs triomfals, portalades, balconades, altars efímers, túmuls, cadafals, carros triomfals, escultura processional i lleugera, alimares, lluminària, cera, foc i artefactes pirotècnics), l’oïda (salves d’artilleria, crides i pregons, repicar de les campanes, tambors i ministrils, música instrumental i vocal), l’olfacte (ornamentació floral i vegetal, perfums, pebets, encens), el tacte (gramalles com a uniforme oficial, indumentària civil i religiosa, la gala i ornat personal en modes de pentinats, joies i cosmètica), el gust (el refresc, begudes fresques i dolços) i el component lúdic de la festa (dansa pública i privada, passeigs, cavalcades, encamisades i jocs cavallerescs, teatre, disfresses i invencions, la poesia i el component mixt literari, dramàtic i musical).

En aquest gran apartat s’aporta una visió calidoscòpica de la festa i l’art, malgrat que és important incidir en la confluència d’elements i en la necessitat d’entendre’ls en conjunt com a obra d’art total de caràcter multisensorial. Les possibilitats de recerca i transferència al futur són pràcticament il·limitades: la reconstrucció dels jocs cavallerescs, la realització d’itineraris culturals, la reproducció de perfums i aigües de bones olors a partir de receptes localitzades, la recreació d’escenaris efímers, la recuperació d’elements gastronòmics perduts…

En definitiva, la tesi doctoral d’Aina M. Escobar Sánchez valora la festa moderna, els dies de taula i els seus elements historicoartístics com a part fonamental del patrimoni cultural immaterial de Mallorca, a la vegada que reflexiona sobre la necessitat de crear les condicions idònies per al seu estudi i recuperació.

Fitxa de la tesi doctoral:

  • Autora: Aina M. Escobar Sánchez
  • Títol: «Dies de taula»: festa i art a Mallorca a l’edat moderna. Estudi i consideracions entorn del cerimonial de l’arxiu (1541-1686) i la taula dels jurats.
  • Director: Andreu J. Villalonga Vidal
  • Programa de doctorat en Història, Història de l’Art i Geografia 

Data de l'esdeveniment: 08/07/2022

Data de publicació: 08/07/2022