La invisibilització de la violència de gènere en les dones grans: protocol de detecció
L’Anuari de l’Envelliment és el resultat de la col·laboració entre la Conselleria d’Afers Socials i Esports del Govern de les Illes Balears, el Departament de Drets Socials del Consell de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears. És una iniciativa del Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES), del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques i la Càtedra d’Atenció a la Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal de la UIB, i té el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya de la Caixa d’Estalvis de Pollença, Colonya, i de la Societat Balear de Geriatria i Gerontologia.
Les dones grans pateixen amb major mesura la violència de les seves parelles actuals i, a més, tendeixen a ocultar-ho
Les 1.118 dones assassinades a l’Estat espanyol des de 2003 (40 a les Illes Balears) són només la punta de l’iceberg de la violència que pateixen les dones. Igualment, més del 60% de les dones, un 20% el darrer any, declaren haver patit violència (Macroenquesta de violència contra la dona, 2019). Així, més del 10% de dones assassinades entre 2009 i 2020 tenien més de 61 anys.
La Macroenquesta de violència contra la dona revela que més del 42% de les dones de 65 i més anys han patit violència al llarg de la vida, que una de cada cinc ha patit violència psicològica i un 10% ha patit violència física o sexual d’alguna de les seves parelles al llarg de la vida. Destaca que les dones de 65 i més anys presenten més percentatges de violència exercida per la parella actual que altres grups d’edat i constata que en molts de casos el maltractament acaba amb la defunció del maltractador. Una altra característica de les dones grans és que la denúncia de violència patida i la recerca d’ajuda formal (psicòlegs, serveis socials...) i informal (amics) és menor que en col·lectius de dones més joves (Orte i Sánchez-Prieto, 2010). A més, amb freqüència aquesta violència se sol categoritzar com a maltractament a les persones grans i no com a violència de gènere.
Que la violència contra les dones és un fenomen preocupant i conegut ho posa en relleu el fet que es dediqui un dia mundial, el 25 de novembre, a treballar per eliminar la violència contra les dones. Efectivament, els fenòmens de violència són múltiples i provoquen impactes sobre diversos aspectes de la vida de la dona i poden conduir-la a processos d’ansietat, depressió, consum d’alcohol i altres substàncies i, en casos extrems, al suïcidi.
Un motiu principal de la invisibilització de la violència de gènere en la dona gran és la falta de denúncia, juntament amb la inadequada categorització, que dificulta que es detecti i, per tant, que s’hi intervingui. Per poder donar resposta a aquesta problemàtica, es desenvolupa el primer protocol de detecció de violència de gènere en la dona gran. El protocol l’han desenvolupat l’Ajuntament de Calvià i la Universitat de les Illes Balears, amb una subvenció concedida per l’IB-Dona. El protocol desenvolupat per les doctores Carme Orte Socias i Lidia Sánchez-Prieto s’ha basat en l’Estudi sobre la violència de gènere en dones majors de seixanta-cinc anys.
Els resultats verifiquen que, associades al col·lectiu de dones grans, es generen situacions i barreres que afavoreixen la vulnerabilitat d’aquestes víctimes. Entre les principals barreres destaquen: la dependència emocional i/o econòmica, sentiments de culpa o vergonya i temor a les conseqüències. Els professionals verifiquen que la via de detecció més freqüent i viable són els serveis d’atenció directa, és a dir, els professionals. Es manifesta que les denúncies les presenten principalment els professionals, per tant, es justifica i defensa la necessitat d’un protocol comú de detecció de la violència. A la vegada, es remarquen aspectes que ha d’incorporar el protocol, com prioritzar la violència psicològica (la violència més comuna en el col·lectiu de dones grans). Igualment s’assenyalen consideracions que cal tenir en compte a l’hora d’aplicar el protocol.
Càncer, vellesa i SARS-COV-2
Assolir la vellesa és la causa principal de ser diagnosticat d'un càncer, tot i que en molts de casos aquesta circumstància —ser una persona d'edat— es pot associar a un millor pronòstic de la malaltia. Atesa la incidència del càncer de còlon en tota la població, de mama en les dones i de pròstata en els homes, i atesa l’alta mortalitat en ambdós sexes per càncer de pulmó, aquests quatre càncers haurien de focalitzar la nostra preocupació en la feina oncològica.
Respecte al càncer de pulmó, l'edat mitjana de les persones en el moment de la diagnosi és de 70 anys. Nou de cada deu càncers de pulmó estan relacionats causalment amb el consum directe de tabac, però també amb el del fumador passiu, que veu incrementat en un 35% la seva probabilitat de patir un càncer de pulmó en comparació amb el no fumador. No es curen més d'un 15% de càncers de pulmó.
En parlar del càncer de mama, la precisió de gènere no és ociosa: només un de cada cent càncers de mama apareix en un home, generalment d’edat avançada. L'edat mitjana de diagnòstic aproximadament són 62 anys. L'increment de diagnòstics s'accentua a partir de 50 anys, raó per la qual els programes de prevenció secundària, que cerquen l'eficiència, s'inicien en aquesta edat. És més freqüent en dones que han tingut la primera regla abans dels 12 anys i la darrera després dels 55, que no han tingut fills o en les dones que els han tingut més enllà dels 30 anys, amb risc incrementat si, a més, no han lactat.
La majoria dels càncers de pròstata es diagnostiquen més enllà de 60 anys, per això es recomana que el control preventiu i de diagnòstic precoç s’iniciï als 50 anys. Es curen 8 de cada 10 càncers de pròstata. Aquesta xifra pot millorar si la recerca en prevenció i tractament en curs va donant fruits.
Per acabar, el càncer de còlon presenta un increment molt evident a partir de 50 anys, edat que, en conseqüència, ha se ser la d'inici de l'aplicació dels controls clínics i dels programes preventius. Representa una important tasca social i educativa modificar-ne els factors de risc: bàsicament, l’alimentació —poc greix, pocs aliments processats, poca carn vermella, molta verdura, fruita i llegums—, gens de tabac i consum molt limitat d'alcohol, millor gens. Igual que en el cas del càncer de mama femení, el programa de cribratge ha donat uns grans resultats a les àrees sanitàries on ja ha estat aplicat.
El paper de la família als centres residencials
El capítol remarca el paper de la família als centres residencials com un àmbit més de treball estratègic, com pot ser l’àmbit sanitari o el psicològic, alhora que analitza com es viu aquest paper des de la perspectiva del centre, en moltes ocasions una perspectiva molt crítica amb la família; i, per altra banda, com viu l’ingrés i l’estada al centre residencial la família: possibles sentiments de culpa, actitud crítica amb el centre, sentiments de deixadesa de les funcions de cures, etc. També vol fer evident que és una tasca que s’ha de viure com una part més a treballar, des del punt de vista de la importància que li dona, amb la qual la viu, la persona que ingressa al centre, que necessita un acompanyament de la família en aquesta nova etapa i saber que vetllaran per ella. Cal veure des d’una perspectiva positiva que si la família i el centre tenen una bona relació i tenen el mateix objectiu, el benestar de la persona resident, així ho transmetran.
Documents relacionats
Data de publicació: 24/11/2021