Aina S. Erice, exalumna de la UIB, explica l'experiència d'escriure "La invención del reino vegetal", apadrinada per J. A. Marina

És exalumna de Biologia i del Màster de Biologia de les Plantes en Condicions Mediterrànies de la UIB. Fa poc (al mes d’abril) ha publicat el llibre La invención del reino vegetal, apadrinada pel filòsof i escriptor José Antonio Marina. Conversam amb n’Aina i la fotografiam davant l’edifici on va estudiar Biologia. Les floretes li adornen els cabells, la camiseta, el penjoll, la cartera..., i a la mà, el llibre que signa, amb olor de nou.

Un llibre amb un padrí de luxe 

«Tenc la sort que els meus pares són amics de José Antonio Marina. Un dia em va demanar què m’agradava fer i li vaig dir que m’agradava escriure. Em va proposar que li passàs alguna cosa que hagués escrit per fer-hi una ullada; li vaig enviar un text, i li va agradar. I em va dir que trobava que el meu futur era la divulgació científica. Em va sorprendre! No passa cada dia que algú com en Marina et digui això». 

I a partir d’aquí, tot va anar fluint. N’Aina acabà la carrera i José Antonio Marina la va convidar a escriure amb ell. «Em va proposar d’investigar un tema que forma part del seu projecte filosòfic d’entendre com funciona la intel·ligència humana. A més, és un gran afeccionat al món vegetal, a l’horticultura, a la botànica. A mi també m’agradava la botànica, i em va proposar aquest projecte. No era exactament de divulgació científica, sinó que combinava aspectes antropològics, psicològics..., que era tota la part cultural que trencava la bretxa davant la qual sempre havia hagut de triar. Amb aquest projecte ja no ho havia de fer. Era ideal!».

L’experiència d’escriure 

«Molt bona, l’experiència. En principi havíem d’escriure el llibre a quatre mans, però m’imagín que ell estava acostumat a treballar amb gent que no tenia un estil literari molt ben definit, i jo sí que el tenc. I canviàrem la manera de fer feina. Treballàrem l’índex conjuntament, que quasi diria que és el més difícil..., perquè amb un llibre com aquest, realment el que fas és acumular informació i relacionar-la donant-hi un sentit: l’única cosa nova seria la manera d’estructurar-la. La innovació és l’índex. El que aportes de nou és el punt de vista propi».

I ara què?

«I ara, el segon llibre. En realitat aquest és un projecte de tres llibres, que en J. A. Marina havia pensat basant-se en els antics regnes que s’ensenyaven des d’Aristòtil: el regne vegetal, el mineral, i l’animal. Hem fet el vegetal, i ara farem el regne mineral». 

«En principi no l’havia d’escriure jo. De fet, Marina va llançar una crida per veure si geòlegs o experts voldrien fer-ho, i em va demanar si en coneixia cap que pogués continuar amb aquest segon llibre igual que amb el primer. Aleshores li vaig dir que el problema no és tenir un bon geòleg, sinó algú capaç d’interessar-se per tot el que envolta la geologia. És més un tema antropològic i d’interès per tot. I al final, em va demanar si el volia escriure jo». 

Estudiar a la UIB, per moltes raons

Aina Serra Erice diu que es va plantejar anar-se’n a fer estudis superiors a Barcelona, però la seva mare, professora de la UIB, la va animar a començar aquí per la familiaritat, la mida de la Universitat, la proximitat... Aquelles raons la varen convèncer, i ara creu que va encertar. L’experiència va ser molt bona. «Els professors són propers i amables i tenen temps per a tu!, que no és l’habitual».

Aina diu que, si no hagués triat Biologia, s’hauria decantat per una carrera de lletres, «segurament Història, o alguna de similar». I és que se sent entre dues aigües i no li agradava haver de triar entre mons igualment interessants... Un altre pic la conversa amb els pares, ambdós, per cert, de ciències pures, la va guiar a decantar-se per fer Biologia: «Crec que estudiar una carrera de ciències et mobla el cap; les ciències et donen una estructura mental especial, més enllà dels conceptes. Aquests, sempre ets a temps d’afegir-los més endavant. I crec que vaig encertar!».

L’experiència ERASMUS

Aquesta biòloga escriptora va i ve entre dues illes mediterrànies: Sardenya i Mallorca. La seva parella és un jove sard que va conèixer durant una estada d’ERASMUS a Itàlia, on va viatjar per estudiar la llengua: «Sempre m’han interessat molt les llengües. Som quadrilingüe perfecta! Bé, o quasi. Em puc defensar molt bé en quatre idiomes, i puc passar per nativa».

Aina va aprofitar el temps a Sardenya. En un any va fer assignatures noves que no podia cursar a la UIB, com paleobotànica, paleontologia, botànica medicinal, classes d’antropologia i àrab. Va aprendre italià i va conèixer el seu home. Amb ell, precisament, acaben d’embarcar-se en la creació d’una empresa que torna a combinar l’enginyeria i la comunicació. Ell és enginyer (especialitzat en dinàmica de fluids) i fa la feina tècnica, i ella, la de creació de continguts, gestió i comunicació. 

Per què recomanaries la UIB

«Per la meva experiència, pens que em va donar eines per desfer-me’n de cara al futur. És ver que els estudis de Biologia no me’ls vaig plantejar per posar-me immediatament a fer feina. Els vaig triar perquè m’agradaven, no per expectatives laborals... Es tracta d’acumular experiència, capacitats, i d’intentar conformar un futur que em permeti combinar tot el que realment m’agrada fer. I crec que la UIB em va dotar d’aquesta capacitat de tirar endavant. A més, Biologia et permet veure moltes coses des d’escales diferents. I et proporciona molta agilitat mental per establir el diàleg entre allò que és petit i allò que és més gran».

Enllaços relacionats

Temes relacionats

Data de publicació: Fri Jul 10 10:46:00 CEST 2015