La tesi de la doctora Catalina Amer constitueix una anàlisi crítica sobre el paper que ha tingut la premsa escrita de Mallorca en els canvis experimentats en l'opinió pública respecte a la discapacitat des de 1983 fins avui dia

Sota el títol "Opinió pública i discapacitat. Anàlisi històrica de la premsa de Mallorca (1983-2007)”, la tesi de la doctora Catalina Amer, defensada a la UIB el passat dia 13 de novembre, constitueix una anàlisi crítica del paper que ha tingut la premsa escrita de Mallorca en els canvis experimentats en l'opinió pública respecte a les persones amb discapacitat.

La tesi parteix de la premissa que els mitjans de comunicació tenen la capacitat de fer familiar allò que és desconegut i, per tant, tenen el poder d'accelerar i de facilitar el procés d'acceptació d'una nova realitat, i d'adaptar-s'hi.

En el període d'estudi de la tesi de la doctora Amer, dirigida pel doctor Sebastià Serra, del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, s'ha produït precisament la translació de la discapacitat del camp de la caritat, la benevolència i l'essencialisme al terreny irrenunciable dels drets humans. I això s'ha traduït en la creació de xarxes de recursos socials fonamentals, tot i que la tesi també remarca les evidents llacunes existents.

Del repàs exhaustiu de la premsa diària editada a Palma des de 1983 destaca, sobretot, l'escassa presència de la discapacitat i el seu tractament, en general, des d'un vessant negatiu. Aquesta escassa presència pot induir a creure, equivocadament, que es tracta d'un col·lectiu poc nombrós, però la realitat és ben diferent. Segons dades de 2003, a les Balears hi ha 56.949 ciutadans (26.480 homes i 30.469 dones) que tenen algun tipus de discapacitat, és a dir, gairebé un 6,2% de la població.

Tal com afirma la doctora Amer, "més enllà de la fredor de les xifres, caldria parlar de 56.949 ciutadans que encara ara han d'identificar-se com a col·lectiu per tal de denunciar situacions injustes que no els permeten exercir en igualtat els seus drets: 56.949 ciutadans que configuren part de la comunitat autònoma de les Illes Balears, malgrat que la seva presència social —i també en els mitjans de comunicació— no s'ajusti a la importància de les seves reivindicacions; 56.949 ciutadans per als quals es disposa d'uns recursos públics molt ajustats".

Tot plegat, les conclusions de l'estudi vénen a demostrar que si bé la premsa de Mallorca va donar un impuls important a l'establiment d'una xarxa de serveis socials, va fer un seguiment de les iniciatives i infraestructures que s'anaven posant en marxa, va ajudar a impulsar el moviment associatiu i ha tingut un paper fonamental en alguns àmbits com és ara el de fomentar la donació d'òrgans, la discapacitat no ha estat tractada tal com correspondria si hom considera el seu pes social, i en la majoria dels casos el tractament no ha estat el més adient. A més, en contraposició al vessant més positiu del paper que ha tingut la premsa escrita en aquest àmbit, la recerca de la doctora Catalina Amer ha palesat el baix grau d'opinió dedicat a la fabricació d'informacions sobre temàtiques socials, la falta de contextualització de les notícies dins un marc de causalitat més profund i l'excessiva mediatització de la informació pel format i l'ús d'una imatge estereotipada.

Documents relacionats

Data de publicació: Fri Jan 25 10:02:00 CET 2008