Escoltar

Una recerca de l'IMEDEA (CSIC-UIB) i l'IDAEA evidencia que el coure atmosfèric inhibeix el creixement del fitoplàncton a la Mediterrània

L’estudi s’ha publicat a la prestigiosa revista PNAS i posa de manifest que les partícules atmosfèriques amb altes concentracions de coure produeixen una disminució significativa en la biomassa de fitoplàncton marí a la Mediterrània occidental 

Un equip d’investigadors de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC) han publicat a la prestigiosa revista PNAS (Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America) un estudi que evidencia l’efecte negatiu del coure present als aerosols sobre el fitoplàncton marí.

A partir de les dades de concentració de coure en partícules atmosfèriques obtingudes a l’estació del Montseny, a Catalunya, i de l’anàlisi d’imatges de satèl·lit de clorofil·la, els investigadors han demostrat que els aerosols amb altes concentracions de coure són tòxics per al fitoplàncton marí. Les emissions de coure a l’atmosfera provocades per l’acció de l’home han augmentat considerablement a escala global en el darrer segle, i són actualment 10 vegades superiors a les emissions naturals. Aquest augment pot haver contribuït a la disminució global del fitoplàncton en els darrers cent anys.

Fins ara, es coneixia l’efecte positiu de la fertilització produïda pels aerosols procedents del desert del Sàhara, rics en nutrients. Emperò, aquest estudi demostra per primera vegada que les deposicions de pols atmosfèrica també poden produir efectes negatius. Enfront dels aportaments de nutrients (nitrats, fosfats...) procedents d’Àfrica, els vents del nord aporten a la Mediterrània una gran quantitat de composts antropogènics, com metalls pesants. El doctor Antoni Jordi, investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB), precisa que «aquest efecte és més evident quan els aerosols es dipositen a la mar durant l’època estival, ja que en aquesta estació les comunitats de fitoplàncton marí a la Mediterrània estan dominades per nanoflagelats, que són més sensibles a l’efecte del coure».

Els resultats d’aquesta recerca signifiquen un gran avanç cap a la comprensió de les interaccions entre la química atmosfèrica del coure i la dinàmica del fitoplàncton marí. Aquests processos són complexos, ja que hi intervenen factors físics, químics i biològics que afecten la solubilitat, l’especiació i la bioassimilació d’aquest metall per les diferents espècies fitoplanctòniques. De fet, és poc probable que l’impacte negatiu dels aerosols es limiti al fitoplàncton, ja que la toxicitat es pot transferir a través de les xarxes tròfiques a altres organismes marins.

Encara que l’estudi se centra en la Mediterrània, els resultats suggereixen que altres grans àrees oceàniques poden ser igualment vulnerables al coure d’origen atmosfèric, ja que les concentracions d’aquest metall mesurades en els aerosols d’altres zones són semblants o fins i tot superiors a les determinades a la Mediterrània occidental. Així, per exemple, zones altament industrialitzades com Amèrica del Nord i Àsia Oriental podrien produir efectes semblants sobre grans regions com l’oceà Atlàntic subtropical, el nord de l’oceà Índic o l’oest de l’oceà Pacífic.

Aquest estudi s’ha fet a l’IMEDEA (CSIC-UIB) i a l’IDAEA (CSIC), en el marc dels projectes finançats CONCORDA (PN 384/2011), CHARMEX (CTM2011-14036-E), EHRE (CTM2009-08270), VAMOS (CGL2010-19464-CLI), GRACCIE (CSD2007-00067), i CARIATI (CGL2008-06294/CLI). Antoni Jordi és un investigador Ramón y Cajal finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica: Antoni Jordi, Gotzon Basterretxea, Antonio Tovar-Sánchez, Andrés Alastuey, and Xavier Querol. «Copper aerosols inhibit phytoplankton growth in the Mediterranean Sea». PNAS, December 10, 2012. doi: 10.1073/pnas.1207567110. www.pnas.org/cgi/doi/10.1073/pnas.1207567110.  

Documents relacionats

Data de publicació: 12/12/2012