Escoltar

Un recorregut històric pel pensament antitaurí a Espanya

La tesi doctoral de Juan Ignacio Codina Segovia investiga les aportacions de multitud d'autors que s'han pronunciat contra la tauromàquia des del segle XIII fins als nostres dies 

La tauromàquia és un espectacle públic que històricament ha tingut a Espanya destacats detractors. No obstant això, i malgrat la rellevància de les personalitats que al llarg dels segles han expressat raonaments contraris a les corregudes de bous, el pensament antitaurí espanyol amb prou feines ha estat objecte d'estudis. Això és molt cridaner, sobretot tenint en compte que personatges com Quevedo, Juan de Mariana, Gabriel Alonso de Herrera, Jovellanos, José María Blanco White, José Cadalso, Unamuno, Larra, Mesonero Romanos, Emilia Pardo Bazán, Carolina Coronado, Blasco Ibáñez, Pío Baroja, Ramón y Cajal, Juan Ramón Jiménez, Francesc Pi i Margall, Modesto Lafuente, Joaquín Costa, Clarín, Azorín, Antonio Machado, Emilio Castelar, Francisco Silvela o Miquel dels Sants Oliver, entre molts altres, varen escriure en algun moment de la seva vida contra la tauromàquia.

La tesi doctoral de Juan Ignacio Codina Segovia, defensada a la Universitat de les Illes Balears, recorre històricament l'evolució del pensament antitaurí a Espanya, i hi dona forma fins a arribar als nostres dies. Amb aquest objectiu s'han compilat, analitzat i interrelacionat la major quantitat possible d'autors que, a través de la seva obra, s'han mostrat en contra de les diversions taurines. Les conclusions es recolliran properament en un llibre publicat per Plaza y Valdés Editores.

El primer indici de pensament contrari a la tauromàquia el trobam ja al segle XIII, quan Alfons X el Savi, a les Leyes de Partida, qualifica els toreros com a infames. Des d'aquell moment s'han succeït a Espanya, segle rere segle, generació rere generació, opinions contràries a les corregudes de bous. Des d'absolutistes fins a liberals; des de jesuïtes fins a reconeguts ateus; des de destacats militars monàrquics fins a importants republicans d'esquerres; des de grans il·lustrats fins a no menys rellevants escriptors, passant per sants de l'Església catòlica i papes, tots ells, i molts altres més, han coincidit majoritàriament a denunciar les corregudes de bous assenyalant-les com un acte brutal i salvatge que ha de ser erradicat pel bé d'Espanya. Així mateix, la condemna del maltractament animal ha estat ja des del segle XVI eix històric del pensament antitaurí, que censura que en aquests entreteniments es martiritzi per simple divertiment un ésser pacífic i herbívor com el bou.

Cada vegada que a Espanya s'ha debatut públicament sobre una necessària regeneració dels costums en benefici de la pàtria, la tauromàquia ha estat assenyalada com una rèmora que ha de ser bandejada en nom del progrés, de l'educació i de la cultura. Aquesta qüestió segueix vigent avui dia. Lluny de poder ser considerat com una simple moda passatgera, el pensament antitaurí s'ha mantingut pràcticament invariable a Espanya al llarg dels segles. De fet, en l'actualitat l'assumpte no només no ha perdut interès, sinó que és molt present en la societat espanyola. Amb aquesta recerca, l'autor pretén evitar que el pensament antitaurí caigui relegat a l'oblit.

Fitxa de la tesi doctoral

  • Títol: El pensamiento antitaurino en España, de la Ilustración del XVIII hasta la actualidad
  • Autor: Juan Ignacio Codina Segovia
  • Programa de doctorat: Història, Història de l'Art i Geografia
  • Director: Sebastià Serra Busquets 

Data de l'esdeveniment: 18/07/2018

Data de publicació: 18/07/2018