Un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) basat en l'ús de dades oceanogràfiques i genètiques permet determinar la dispersió larval de peixos comercials

La combinació d'anàlisis genètiques i dades oceanogràfiques permet determinar el grau d'aïllament de les diferents poblacions del Serranus cabrilla, una espècie molt abundant a la Mediterrània 

Aquest tipus d'estudis permet conèixer la dinàmica de transport de larves a la Mediterrània i són essencials per a l'explotació i la conservació correcta de les espècies

Els investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i al Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Salento (Itàlia) han publicat a la revista Molecular Ecology un estudi científic en el qual determinen el flux genètic entre poblacions del serrà (Serranus cabrilla) i com la dispersió de les larves està estretament lligada amb el règim de corrents a través dels fronts o barreres oceanogràfiques a la Mediterrània.

Una de les autores de l'estudi, la investigadora del CEAB Celia Schunter, precisa «s'ha observat que les larves de la mar d'Alborán sempre van cap a les costes de Múrcia i Alacant i mai a l'inrevés, i que les d'Alacant van cap a les Illes Balears i no cap a les costes de Castelló. Així mateix, les larves de Castelló poden anar cap a Alacant, però no en direcció contrària. Les Illes Balears no exporten larves, per la qual cosa les seves poblacions només es mantenen gràcies a les larves que produeixen els adults que habiten les illes i a les petites importacions de larves de la zona d'Alacant».

És a dir, davant una situació de sobrepesca, les poblacions explotades a la zona de Múrcia i Alacant, que reben larves de les costes situades al nord i al sud, es recuperaran més fàcilment que les de les Illes Balears, que bàsicament només es nodreixen de les seves pròpies poblacions. D'altra banda, la combinació de les dades oceanogràfiques i genètiques ha permès verificar també que els canvis estacionals als corrents i la temporada de posta també poden tenir un paper important en l'estructura de les poblacions, tant de Serranus cabrilla com d'altres espècies de gran valor comercial com l'anfòs (Epinephelus marginatus).

Per dur a terme l'estudi es varen mostrejar més de 300 serrans de 13 localitzacions de la Mediterrània i es varen prendre mostres de dades oceanogràfiques al llarg de tota la costa mediterrània espanyola. Es varen identificar genèticament quatre grups distints, amb una clara divisió situada entre les discontinuïtats oceanogràfiques al canal d'Eivissa, el front Almeria-Orà i el front Balear.

D'aquesta manera, l'estudi avalua el model de connectivitat del Serranus cabrilla amb marcadors genètics i identifica les diferents unitats genètiques de l'espècie, com també la direcció del flux genètic. L'investigador de l'IMEDEA (CSIC-UIB) Joaquim Tintoré, un altre dels autors de l'estudi, indica que «amb l'ajuda de dades oceanogràfiques de satèl·lit i de models de simulació de dispersió, analitzam el flux de partícules per poder avaluar així la influència del model de corrent predominant sobre l'estructura genètica del Serranus cabrilla».

Avanç per a la gestió pesquera i de reserves marines

Estudis recents indiquen l'enorme influència dels processos oceanogràfics i models de dispersió en la connectivitat de poblacions de peixos. «El setanta per cent de tota la vida marina té una fase pelàgica larval en el seu cicle de vida, però les dificultats per estudiar les etapes primerenques de la seva vida encara limiten la comprensió sobre la manera com la connectivitat treballa en l'entorn marí. Aquest estudi demostra que és imprescindible considerar dades oceanogràfiques en estudis de genètica de poblacions, no només per entendre la connectivitat, sinó també per estudiar els patrons direccionals de dispersió. Això pot tenir una gran importància en els estudis pesquers i en l'establiment de reserves marines, ja que determina com estan connectades les diferents poblacions explotades i com es pot optimitzar la conservació de les espècies», conclou Enrique MacPherson, biòleg del CEAB i autor de l'estudi.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica
C. SCHUNTER, J. CARRERAS-CARBONELL, E. MACPHERSON, J. TINTORÉ, E. VIDAL-VIJANDE, A. PASCUAL, P. GUIDETTI i M. PASCUAL. «Matching genetics with oceanography: directional gene flow in a Mediterranean fish species». Molecular Ecology (2011) 20, 5167–5181 doi: 10.1111/j.1365-294X.2011.05355.x

Documents relacionats

Data de publicació: Wed Dec 21 14:41:00 CET 2011

« Torna enrere   -  Arxiu de notícies