Escoltar

Reconeixement internacional a la trajectòria científica i acadèmica del doctor Lluís Pomar

El catedràtic emèrit d'Estratigrafia de la Universitat de les Illes Balears ha estat guardonat per la International Association of Sedimentologists amb la Medalla Sorby 

El doctor Lluís Pomar, catedràtic emèrit d'Estratigrafia de la Universitat de les Illes Balears, ha estat guardonat amb la Medalla Sorby de la International Association of Sedimentologists (IAS). Aquest premi és la culminació d’una carrera científica i acadèmica de gran impacte internacional, i li ha estat lliurat en el marc del 20th International Sedimentological Congress, que ha tingut lloc al Quebec (Canadà) del 13 al 17 d'agost.

La IAS és una associació científica internacional que té més de 2.000 membres de 100 països aproximadament, i corresponsals nacionals en més de 50 països. Aquest guardó és la distinció més important que s’atorga en aquesta disciplina. Són elegibles per rebre la Medalla Sorby, anomenada així en honor de H. C. Sorby (1826-1908), científic prominent de la Sedimentologia. Els nominats es jutgen sobre la base del suport d’altres científics de renom, les seves publicacions, la diversitat de la recerca, i la importància de les seves aportacions. Més rellevant és el fet que aquesta distinció s'atorga únicament cada quatre anys, cosa que destaca la importància d’aquest premi.

El doctor Lluís Pomar serà l’onzè medallista i el primer científic no anglosaxó que ha obtingut la medalla. Amb aquest guardó han estat distingits sedimentòlegs de màxim prestigi com Pettijhon, Folk, Bathrust, Allen, Ginsburg o Noel James, tots ells considerats els «pares» de la Geologia Sedimentària. Lluís Pomar ha estat professor de la Universitat de les Illes Balears des dels inicis, el 1973, i ha desenvolupat la seva tasca docent als departaments de Biologia i Ciències de la Terra. El professor Pomar ha desenvolupat la seva recerca científica en el camp dels carbonats, on ha destacat per l’anàlisi dels processos que controlen la producció i acumulació de sediments carbonatats i el paper dels organismes i dels factors biològics.

Els primers esforços de Lluís Pomar es varen concentrar en estudis estratigràfics i sedimentològics a les illes Balears. També va abordar l'estudi estratigràfic de precipitats de carbonat de l'aigua subterrània durant el Pleistocè i l’Holocè. posteriorment, es va concentrar en estudis d'arquitectura de fàcies d'alta resolució en els sistemes de carbonat i les seves implicacions en l'estratigrafia seqüencial. L'objectiu principal ha estat desenvolupar elements predictius en l'anàlisi de les roques carbonatades

Destaca la seva contribució al coneixement de les plataformes miocenes de les Balears, especialment del cap Blanc a Mallorca i el Migjorn a Menorca, que ha convertit en referents per a especialistes d’arreu del món. La seva recerca l’ha realitzat en diferents regions d’Espanya, Itàlia, Veneçuela, el Carib, Aràbia, etc., i ha visitat exemples seleccionats de diversos llocs d’Amèrica del Nord, Amèrica Central, diversos països europeus, nord d’Àfrica (Algèria, Tunísia, Marroc), península Aràbiga (Oman, Emirats, Aràbia Saudita), Pakistan, Malàisia, etc., cobrint un rang temporal que va des del Paleozoic al Quaternari. El curs 2003-2004 va ser Distinguished Lecturer del Programa per Amèrica del Nord de l’Associació Americana de Geòlegs del Petroli, i impartí conferències en quinze universitats i associacions científiques del Canadà i dels Estats Units.

La seva visió crítica respecte dels paradigmes establerts ha suposat la incorporació de nous conceptes i visions innovadores en la interpretació del registre sedimentari, com per exemple l’impacte de les ones internes, la correlació entre l’evolució de la fotosíntesi des de l’evolució bacteriana de l’Arqueà, fa 3.500 milions d’anys, i la formació dels diferents tipus de carbonats. Actualment investiga sobre la influència de la progressiva pèrdua del CO2 atmosfèric en l’evolució biològica i el seu impacte en la formació dels carbonats, bé sigui per inducció bacteriana, per influència microbiològica, o en la formació d'estructures esquelètiques. 

Data de l'esdeveniment: 18/08/2018

Data de publicació: 19/08/2018