Escoltar

Micòlegs de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, IMEDEA (UIB-CSIC), detecten fins a 17 espècies de fongs patògens exòtics en vivers de jardineria a Espanya

El treball, publicat a Plant Pathology, palesa que l'augment considerable del trànsit d'espècies vegetals ornamentals ha provocat la dispersió de patògens sense que els sistemes actuals de control ho puguin evitar

Fins a 17 espècies del gènere Phytophthora, un fong oomicet, han estat aïllades de 37 plantes comunament emprades en jardineria en diversos vivers d'Espanya. La majoria d'aquestes espècies, fora de la seva àrea geogràfica, es poden convertir en agents patògens que poden ocasionar greus danys ecològics i econòmics. La recerca, duta a terme, entre d'altres investigadors, pels micòlegs de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, IMEDEA (UIB-CSIC), ha estat publicada a la revista Plant Pathology.

Una de les espècies més coneguda del gènere Phytophthora, P. ramorum, provocà a partir de l'any 1995 una mortalitat elevada entre les poblacions de roures (Quercus) i espècies del gènere Lithocarpus a la costa central de Califòrnia, des de Monterey fins al sud d'Oregón. Es tracta del mateix fong que causa estralls en branques i fulles de Rhododendron i altres espècies vegetals emprades en ornamentació i jardineria.

Els enormes danys ecològics i econòmics causats per aquest oomicet a Califòrnia impulsaren la comunitat científica internacional a donar la veu d'alarma, atesa la possibilitat que s'expandeixi als EUA i també a Europa. L'any 2002, després de dos anys de recerca d'una sèrie de laboratoris en tot el món, es va celebrar el Primer Simposi Internacional sobre la Mort Sobtada del Roure a Monterey (Califòrnia). Cal dir que Phytophthora ramorum és ja conegut popularment a les contrades californianes com a sudden oak death (SOD), mort sobtada del roure. Malgrat això, afecta també coníferes i altres fagàcies: provoca lesions a la part inferior de la soca, a les branques i a les fulles. El nombre d'espècies afectades arriba ja a les vint-i-set.

La primera vegada que s'observà aquest fong patogen a Europa va ser sobre fulles de rododendre, concretament a Alemanya l'any 1993, però la seva perillositat no fou correctament apreciada fins a l'any 2001, quan ja havia causat danys considerables als ecosistemes forestals de la costa californiana. De la preocupació per la possible presència de Phytophthora ramorum a Europa i a les illes Balears en concret en són proves els distints projectes en els quals des de l'any 2000 ha participat el Laboratori de Micologia de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB), que dirigeix el doctor Enric Descals. I, en especial, la recerca duta a terme per Eduardo Moralejo, membre del laboratori, que centra la seva tesi doctoral en l'estudi del gènere Phytophthora.

L'any 2000 es dugué a terme una primera prospecció en el marc d'un projecte finançat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, "Prospección de hongos fitopatógenos de los géneros Pythium y Phytophthora en cultivos de las Baleares". D'altra banda, entre els anys 2002 i 2003 el laboratori dugué a terme dos projectes. En primer lloc el titulat "Prospección de Phytophthora ramorum en viveros y centros de jardinería de las Baleares", i en segon lloc el titulat "Estudio de los hongos fitopatógenos asociados al declive del encinar de Menorca", finançats ambdós per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Finalment, a partir de l'any 2004 el Laboratori de Micologia de l'IMEDEA participa en el projecte europeu (SSPE-CT-2003-502672) RAPRA "Risk analysis for Phytophthora ramorum, a recently recognised pathogen threat to Europe and the cause of Sudden Oak Death in the USA", finançat per la Unió Europea. En el projecte, a més del cap del laboratori, el doctor Enric Descals, hi participen molt especialment l'investigador Eduard Moralejo i el becari José Andrés García Muñoz.

Ara, els tres investigadors de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, IMEDEA (UIB-CSIC), juntament amb investigadors de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de Ciències Aplicades de Suïssa Occidental, han publicat a la prestigiosa revista Plant Pathology un exhaustiu treball sobre les espècies del gènere Phytophthora localitzades a Espanya, especialment a les illes Balears i el llevant peninsular. Amb el títol "Mutliple alien Phytophthora taxa discovered on diseased ornamental plants in Spain”, els autors donen a conèixer els resultats de set anys de recerca en vivers de plantes ornamentals.

La recerca ha permès aïllar fins a 17 espècies diferents del gènere en diferents plantes de vivers ubicats a Mallorca, Eivissa, València, Barcelona, Girona, Astúries i el País Basc. Tres d'aquestes espècies han resultat ser noves per a la ciència i estan en procés de descripció. Aquestes 17 espècies al seu lloc d'origen no suposen cap perill per a la vegetació autòctona, ja que s'ha produït una evolució conjunta del fong i la planta hoste. El problema s'esdevé quan els fongs són desplaçats a d'altres indrets. Aleshores, el risc que el contacte amb la vegetació autòctona es converteixi en fatal és elevat. La recerca ha detectat als vivers estudiats fins a 37 espècies vegetals infectades per les espècies de Phytophthora.

La principal conclusió del treball, doncs, és que l'augment considerable del trànsit d'espècies vegetals ornamentals al món ha provocat paral·lelament l'increment d'agents infecciosos com són les espècies del gènere Phytophthora, de manera que les mesures de prevenció per evitar els danys ecològics i econòmics causats per aquests oomicets a les vegetacions autòctones s'haurien d'extremar al màxim.

Investigació bàsica i prevenció

Al Laboratori de Micologia de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats s'ha assajat la inoculació del patogen en diverses plantes autòctones de gran importància als ecosistemes vegetals illencs. L'arbocera (Arbutus unedo), la mata (Pistacia lentiscus), l'aladern (Rhamnus alaternus), el xuclamel o lligabosc (Lonicera implexa) i el garrover (Ceratonia siliqua) han mostrat que són susceptibles a l'atac del fong. Les fulles poden ser completament destruïdes al cap de set dies d'inoculat el patogen. Tampoc els fruits, excepte la garrova, no escapen a la malaltia.

Per si aquests resultats no fossin per si mateixos preocupants, els assaigs realitzats amb soques americanes i europees de P. ramorum sobre l'alzina (Quercus ilex) han donat positiu, i aquesta és considerada a hores d'ara una de les espècies més susceptibles de ser infectades.

D'altra banda, una de les 17 espècies aïllades durant l'estudi que ara s'ha publicat afectava greument plantes d' Arbutus unedo (arbocera) de vivers. Entra d'altres plantes que s'ha comprovat que estaven infectades en vivers per alguna espècie de Phytophthora cal destacar: l'alzina (Quercus ilex), el llorer (Laurus nobilis), diverses estepes (Cistus monspeliensis, C. salvifolius), el romaní (Rosmarinus officinalis) o la camamil·la (Santolina chamaecyparissus), totes elles molt emprades els últims anys en jardineria.

D'aquí a poc els investigadors publicaran precisament un treball on analitzen la capacitat d'infecció de Phytophthora ramorum en un total de 18 espècies arbòries de la península Ibèrica i les illes Balears, incloses dues espècies exòtiques. El treball palesa com les espècies del gènere Quercus mostren una elevada susceptibilitat a ser infectades per l'oomicet.

La recerca duta a terme des de l'any 2001 pel grup de micòlegs de l'IMEDEA obre interrogants sobre els actuals mètodes de prevenció en el sector de la jardineria. La recerca palesa que els mètodes de control basats en la detecció de símptomes ocasionats per patògens coneguts no són suficients. La investigació bàsica, és a dir, el coneixement dels patògens en la seva àrea geogràfica, és indispensable per poder després inferir els possibles danys que poden ocasionar en la vegetació d'altres àrees en cas de ser mobilitzats. La recerca ha detectat fins a 17 espècies d'un sol gènere d'oomicet, però el coneixement sobre el nombre d'espècies de fongs al planeta és baixíssim. Es calcula que es coneix solament un 10% de les espècies existents.

Data de publicació: 08/04/2009